 |
"For sale" i uns atres
contes (1) |
 |
||||||
| Lliteratura contemporànea en llengua valenciana | ||||||||
|
||||||||
Principal Qui som Escritors Activitats Publicacions Biblioteca Valenciana Virtual Cresol Llengua Valenciana Enllaços |
Obrí la porta i una brafada d’aire estantiç i tuf a humitat li vingue a la cara. La casa havia estat prou de temps tancada i la pols i algunes taranyines campaven pels racons i els mobles cobrint-los d’un tel boiros. Artur, nervios i ilusionat com un chiquet que obri el regal desijat, entrà primer per a obrir portes i finestres que donaren pas a la llum i l’aire; Nuria el seguia pensant ya en la neteja i les reformes. La casona era mes antiga de lo que a primer colp d’ull pareixia, en una ampla llar de pedra que presidia el salo, el pis de grans lloses de fanc, trespols alts i revoltonat en bigues de mobila; entre pins, palma i coscolla, penjada en la roca, aguaitava la mar pels tres ulls de les arcades de tosca. |
© Voro López | ||||||
|
|
Lo que mes els intrigava era que l’havien conseguida pel preu d’una vivenda estandart adossada a les afores de la ciutat, pero la boira del dute i el regomello ana disipant-se en la llum que entrava pels finestrals en comprovar que, llevat de la pintura i algun cristal, tot estava en perfecte estat. Artur, que havia tractat en l’immobiliaria, amagava a Nuria el fet que l’anterior propietari, un periodiste suïs jubilat, havia mort en la casa al poc de temps de comprar-la. No volia inquietar a Nuria ni crear-li escrupuls ridiculs; els pocs veïns, generalment alemans i anglesos jubilats que buscaven en el seu hivern la calor del Mediterraneu, asseguraven este insignificant secret. Mentres Nuria trafegava dins del gran rebost de la cuina entre atifells, ell s’endinsà pels corredors decidit a buidar un parell d’habitacions a on poder deixar les poques coses que havien decidit conservar d’aquell pis gris i menut de l’Eixample i a on poder parar el llit. Al final d’un ample i llarc corredor hi havia una estança a la que s’accedia pujant una chicoteta escala; en penombra es podia vore un estudi en alguns llibres i una ampla taula de despaig, era el lloc ideal per a instalar-se en l’ordenador, l’equip de musica i mamprendre a instalar i ordenar la biblioteca.
Artur, que havia anat obrint totes les portes, finestres, ventalles i armaris de la casa, obri, mes per inercia que per curiositat, l’armari empotrat d’aquell estudi i va recorrer en la mirada tot el seu contingut; res cridà la seua atencio fins que en un raco va vore relluir per un instant dos punts metalics, eren els fermalls d’una caixa, allargà la ma fins tocar-la i palpant senti el contacte fresc d’una ansa, s’aferrà ad ella i estirà. Efectivament era una caixa negra que li resultava estranya i al mateix temps familiar, pero endevinava el seu contingut. Manipulà els dos chicotets panys metalics i de sobte, com tancada al buit, s’obri. Si, era una d’aquelles velles maquines d’escriure, negres i rudimentaries, en gran teclat, palanquetes coronades per boletes lluentes i dos curiosos deposits a dreta i esquerra per a la cinta de tela roja i negra. Segurament, mes que superada fea temps pels nous models, les electriques i l’ordenador, hauria rodat per andanes i armaris durant decades. La seua peculiar bellea, propia de les primitives maquines en un disseny poc funcional que hui, totalment condicionats per la funcionalitat, considerem estetic i inclus artistic, l’hauria salvada de ser tractada com a ferralla en el seu moment i el pas del temps s’encarregà d’anar donant-li un atre valor. Curiosament la maquina estava nova, pero no tenía marca, l’hauria perduda o algu l’havia feta desapareixer junt en el numero de serie i el "made in..." que pareixia rascat en la banda de darrere; l’unica manera d’averiguar el seu possible orige era repassant el teclat de vocals i consonants per a reconstruir l’alfabet i vore alguns signes convencionals. A primera ullada entre aquelles tecles negres, emmarcades per anells argentats i en lletres artistiques de color nacarat que formaven quatre files en gran desnivell, es trobava a faltar la "ñ" castellana, l’accent agut, el punt i coma en una mateixa tecla i els signes d’obertura d’interrogacio i admiracio. Per contra tenía la "ç", en una tecla doble que abans de pulsar-la obligava a presionar la tecla de les mayuscules en força suficient per a alçar tot el carro. A pesar de tindre accent greu, que es podia colocar sobre qualsevol vocal, la tecla de la "ç" compartia espai en una"à" en accent greu, i aci començava un curios sistema vocalic en una tecla distinta a la de la "e" en una "é" en accent agut i una atra "è" en accent greu, una "ü" en dieresis i una tecla en una "ä" i una "ö" abdos en dieresis, pero no existia una tecla independent per a la dieresis en lo que la "i" mai podia dur-ne. Artur pensà que el teclat denotava un orige anglogermanic, l’abus de la dieresis en vocals com la a, e, u, en dieresis inclosa, fea pensar en una maquina alemana que, en incorporar la "ç", l’ accent circumflex i una especie d’apostrof vertical, fea alguna concessio a determinades llengües romaniques com el frances; de manera que filant molt prim podria arriscar-se a un "made in Suïssa". Per a un home obligat a estar al dia en sistemes informatics i a escriure en pantalla, sent el paper un soport secundari, esta peça de museu l’obligava a retrocedir a les beceroles i a enfrontar-se en mecanismes encantadors, per simples i ingenus, accionats per palanques i peces movibles manualment.
La casa estava en silenci com un gran ataüt; des d’aquella apartada habitacio unicament es sentia el vent acaronant les teules i chiulant al seu pas entre les branques i agulles dels pins. De tant en tant aplegava de l’atre extrem de la casa algun soroll metalic dels perols i atifells de cuina que Nuria trafegava, mentres, ell centrava tota la seua atencio en aquella maquina. Començà a netejar els perfils i els racons de les lletres, sifres i signes que apareixien en relleu en el cap de les varetes, que s´impulsaven rapidament i topetaven en violencia contra el paper, emportant-se la cinta per davant i imprimint-se a l’hora que produia l’esclat sec i sort caracteristic, mentres el carro, a espasmes, anava corrent cap a l’esquerra fins al marge dret, alertant de la seu proximitat el "clin" musical d’una campaneta amagada en les entranyes de la maquina.
Trague el paper que havia utilisat per a les primeres proves fent sonar el rodell com un carranc i en posà un atre, esta volta posant margens que es podien variar en dos piuets situats a la banda de darrere del carro, baix una placa abatible; despres, alçà l’atril en aires de faristol que subjectava el paper en posicio vertical i facilitava la llectura i començà sistematicament a imprimir les lletres, sifres i signes per orde d’aparicio d’esquerra a dreta i de dalt a baix: 23456789éàqwertzuiopüèasdfghjklöäyxcvbnm,.- en acabant feu de la mateixa manera mentres mantenia pressionada la tecla de les mayuscules: " * % ( )- = / ^ ÇQERZUIOP& !ASDFGHJKL+YXCVBNM?1/’.
Nuria abandonà el seu quefer frenetic per un moment i caigue en el conte que Artur no havia aguaitat a la porta o cridat preguntant a on estava aço i allo, de manera que intrigada decidi buscar-lo per la casa. - Artur..., Artur. -La seua veu resonava pels corredors sense trobar resposta, i s’alarmà sentint-se a soles. Es quedà immovil buscant algun soroll en l’ample silenci, que ho amerava tot, i li paregue escoltar el teclejar d’una maquina d’escriure. Buscà l’orige del soroll com qui busca la font d’un perfum i pujà la chicoteta escala que donava pas a l’estudi. Espentà la porta mentres pronunciava el nom del seu marit, -Artur... - i des del llindar el va vore d’esquenes escrivint. Repeti el seu nom sense resposta, s’acostà ad ell i tornà a cridar-lo mentres li posava la ma en el tos i li acaronava els cabells. Artur, com qui ix d’un ensomi, d’eixà d’escriure i es girà mirant a Nuria en una mirada desconcertant per ad ella. Artur dubtà durant uns segons com si no reconeguera a aquella dona enjugaçada en els seus cabells, de sobte tornà a la realitat i abraçà a Nuria.
Artur passava tot el dia i part de la nit tancat en aquell estudi davant de la maquina teclejant sense pausa. Nuria el deixà fer sense protestar, al cap i a la fi tenien tot un mes de vacacions per davant per a arreglar una casa que nomes necessitava neteja i pintura, i per un atre costat tenía un estrany sentiment de culpabilitat puix, des del seu casament, Artur havia abandonat el seu quefer lliterari i ara de repent fea l’efecte que l’havia respres en força, pot ser motivat per la casa o per aquella vella maquina que havia conseguit mantindre l’ordenador i els disquets que contenien mija vida d’Artur dins de les caixes de carto sense desembalar. A voltes trobava a faltar a Artur per a triar el to blau del salo entre les mostres que el pintor havia repartit per la paret, o a l’hora de discutir els mobles del dormitori, pero Artur havia mostrat nul interes per estes coses quan Nuria l’interrompia en estes disquisicions. L’absencia es fea mes densa i intensa en les llargues nits d’estiu en aquell gran dormitori a on Nuria a pesar de l’esforç acabava dormint-se en l’espera, abatuda pel cansanci del trafec en la nova casa; pero es resignava si en aço colaborava a la represa de l’activitat creadora que Artur havia oblidat durant uns anys i que tant la fascinà sempre. No gosava preguntar-li sobre lo que escrivia ni volia trencar aquell estat d’abstraccio en que el trobava continuament.
Mai l’havia vist tan escabuçat en una obra i començava a preocupar-se per la seu salut. Les hores i els dies havien perdut el sentit i la mida per ad ell. La son havia fet mossa en el seu rostre i malmenjava algunes coses que ella li deixava en la taula, reduint-se al final la seua dieta al cafe i els cigarrets. Una nit l’incessant teclejar parà de colp i repent i el silenci despertà a Nuria sobresaltada; les quatre raches de llum del faro es filtraren per les ventalles de la finestra i allumenaren intermitantment per uns instants l’habitacio. Artur no estava al seu costat i s’alçà a fosques encaminant-se’n a l’estudi guiada pel raig de llum que d’ell eixia per la porta junta. El cor li batia acompanyat d’un alenar descompassat. Pujà les escales i espentà la porta. Artur tenía el rostre sobre el teclat i totes les varetes s’havien acolpat sobre el paper. ************************************* Nuria obri la reixa del jardi que ya tenía penjat el cartell "FOR SALE" de l’agencia, el creuà i entrà per la porta principal. Tot estava igual com ho havia deixat fea vora mes i mig, unicament la pols i alguna taranyina havien tornat a fer cau en els mobles. Nomes volia arreplegar algunes coses que conservaven el caliu del recort i l’ultima obra d’Artur segurament inacabada. L’estudi estava en penombra i d’Artur nomes hi havia un bon grapat de folis escrits, les atres coses mai ixqueren de les caixes de carto que mes tart arreplegaria un camio de mudança. Arreplegà tots els folis en els ulls llagrimosos i els posà dins d’una carpeta quedant-se la maquina d’escriure solitaria sobre la taula, Nuria, sense saber perque, l’odiava i des d’aquella nit que trobà a Artur mort sobre ella no havia parat d’escoltar-la quan tancava els ulls intentant dormir i presentia que mai podria traure’s del cap el seu teclejar monoton i estrident. En un arranc d’ira buscà la seua caixa i violentament la tancà dins d’ella assegurant en força els panys. Es dirigi a la finestra que donava al trencall sobre la mar i l’obri decidida a llançar-la, pero la llum i el ventijol fresc que besllumenava la ya propera primavera d’hivern serenaren el seu anim i el seu clim canvià. Amagà la maquina en un raco de l’armari empotrat de l’estudi que fon engolida per la foscor, destacant unicament la lluentor dels dos fermalls metalics. Nuria tornava en tren, no estava en condicions, a pesar de la curta distancia, d’anar i tornar conduint. Era el moment de començar a llegir aquell grapat de folis que havien absorbit la vida d’Artur, pero quan començà a fullejar-los, un dubte i seguidament un fredat s’apoderà d’ella. Tot lo que trobà escrit en vora mil folis eren unes series de lletres, sifres i signes convencionals sense sentit:
23456789éàqwertzuiopüèasdfghjklöäyxcvbnm,.-"*%& 23456789éàqwertzuiopüèasdfghjklöäyxcvbnm,.-"*%& 23456789éàqwertzuiopüèasdfghjklöäyxcvbnm,.-"*%& 23456789éàqwertzuiopüèasdfghjklöäyxcvbnm,.-"*%& 23456789éàqwertzuiopüèasdfghjklöäyxcvbnm,.-"*%& |
|||||||
|
||||||||
