I. Zern, seguint el seu clim tolerant i obert al dialec, acceptà.

Davant de dos consumicions de color cridaner mamprengue I. Graf.

-Zern, sincerament, no comprenc com podeu obstinar-vos en no oferir a les civilisacions indigenes els alvanços tecnics o medics de la nostra civilisacio.

-Amic C. Graf, podriem parlar-ne i prou d’aixo, pero per favor no em vengues a mi eixa image altruista i filantopica, reserva-te-la per al congres, en ella podras somoure els sentiments d’algun que atre congressiste dubtos o indecis.

A pesar del contingut del dialec cap dels dos gesticulava o alçava la veu i mentrimentres remenaven i condimentaven la consumicio ritmicament, sense efusio, sense pertorbacio.

C. Graf sabia que ben poc podia fer en el seu principal oponent, pero el fet d’existir una conversacio podia impressionar a la prensa i a la massa grisa dubtosa i vacilant fora el que fora el seu contingut i resultat.

-Les vostres idees -continuà I. Zern- sobre antropologia i etnologia que estan triümfant, desgraciadament, d’un temps ença, d’estudiar velles civilisacions per contacte direcete i anar introduint en elles els alvanços de civilisacions superiors son, a fi de contes, un genocidi lent pero segur.

-¡ Genocidi ¡ Lo que no podem consentir es el patiment d’individus que per ignorancia desconeixen les lleis mes fonamentals del progres i la vida.

-Ya has de saber que la meua defensa de la no intervencio es fonamenta en que el fet d’introduir tecniques incomprensibles per ad estos indigenes, de races inferiors, no beneficia als seus pobles. No podem pretendre que comprenguen i assimilen progressos que a nosatres nos han costat conseguir milers d’anys de tecnica i tambe de genetica.

-La teua postura es pur egoisme -va dir C. Graf gens convençut de lo que dia- Estem negant-los una cosa tan simple com la medicina, l’eliminacio del dolor i en definitiva la vida i la felicitat.

-No, la felicitat no. Ells son feliços en el seu cosmos, en el seu ecosistema. Una intervencio directa, un contacte en lo que ells consideren mon exterior podria trencar tot l’equilibri, invertir el seu esquema de valors i impondre el nostre. Aixo crearia un proces que podriem denominar de mestissage i aculturisacio que...

-¿Aculturisacio? -C. Graf alçà un to la veu- Tu saps els pocs valors culturals d’estos aborigens, la sua cultura es fonamenta en deus, la vida, la mort i uns minims valors estetics. No poden fruir d’una cultura superior a la que no han pogut aplegar ni mai aplegaran, somesos a les forces naturals que imperativament els subjuguen. Ni tan sol controlen el seu entorn natural mes immediat.

I. Zern, que en el seu subconscient estava d’acort en C. Graf, no podia deixar d’alterar-se davant d’esta interrupcio del seu discurs i d’estes afirmacions, pero la seua energia no s’abocà en el to de la veu o el gest sino en el contingut de les seues paraules.

-¡ La nova antropologia "todista"...! ¡La del teu mestre Ganz Tod absent de valors! No sou mes que una colla de curiosos i jactanciosos; li traurieu els budells i les entranyes a l’ultim supervivent d’una especie en extincio simplement per a vore que hi ha dins i expondre-ho, de manera abstracta i presuntuosa, en la proxima trobada d’antropolecs i etnolecs. Ganz Tod i tots els "todistes" han oblidat la teoria de l’ecosistema general compost per infinitat de microsistemes i la seua interdependencia.

-No em calen lliçons d’antropologia caduca ni de moral, Zern, i fas mal en provocar-me.

-¿Provocar-te? Na balafies adrenalina ni energies, reserva´t per a respondre a les denuncies d’intervencionisme no autorisat que cauen sobre tu i el teu grup per constants expedicions i contactes directes sense autorisacio. I no nomenes la moral; desconeixeu el seu significat, a pesar de ser una ciencia de la coducta de l’individu en orde a la seua bondat o maliccia, senyor antropolec.

-Sabia que era inutil un intent entre teories encontrades -digue C. Graf fent mencio d’anar-se´n-

-¿Teories? Tambe desconeixes el sentit d’eixa paraula a pesar d’utilisar-la tan a sovint; intencions diria yo. La teoria es provisional i tots sabem ya a on conduix l’intervencio en pobles i civilisacions no "alvançades" com hem convingut en denominar-les. Tenim alguns eixemples dels resultats de l’intervencio, els aborigens de la zona d’intervencio K-30; en un principi pareixia que progressaven pero rapidament es notaren els efectes negatius que la nostra medicina i "sagrada" tecnica va produir sobre ells. En eliminar algunes malalties primaries començà a aumentar vertiginosament la poblacio i el seu ecosistema no ho soportà, hagueren d’emigrar com a pura ma d’obra, aculturisats i trets per necessitat del seu mig natural, es convertiren en peons sense consciencia, en maquines de treball incapaços de comprendre el mon que els envoltava. Sers inferiors que treballaven per a menjar i menjaven per a treballar, i d’aço ben be que se n’aprofità el nostre sistema economic. Recorda la fase d’intervencio R-II...

-Zern, no cal que em faces un historial de tota la politica d’intervencionisme, yo mateix...

-Si, tu mateix vares ser designat pel President cap de colla d’eixa banda de...

-Zern, medix les teues paraules, ni tu ni ningu pot qüestionar les decisions del President de la U.S.

-Per desgracia no, pero podem estudiar els resultats de les seues decisions politiques i puc assegurar que si el congres aconsella l’intervencio en la zona T-IV i la U.S. dona via lliure no sera per motius altruistes. Baix el signe de la fe certa i el progres explotarém les seues fonts naturals. Donarém valor a lo que per ad ells no el tenía i devaluarém els seus valors. Les seues creencies religioses acabaran sent supersticions. La nostra llengua convertirà a les seues en dialectes secundaris i trivials. Les nostres armes en les seues mans crearan chicotets dictadors i morts incontrolades. Heretaran els nostres vicis i oblidaran les seues virtuts.

Zern, segons havia anat nomenant esta serie de conseqüencies negatives havia perdut energia i escabuçava la mirada en aquell lliquit que fea girar dins de la copa. Sabia que la decisio estava presa, que el congres estava perdut i al servici d’uns interessos superiors. Sabia que la conversacio era inutil.

En un somriure melancolic i escabuçant ara la mirada en els ulls de C. Graf va dir:

-Saps, Graf, m’encanta l’ingenuïta; els habitants de la zona T-IV denominen al seu ecosistema "mon", li han posat fites alla a on no aplega el seu coneiximent considerant-se el centre d’ell.

-Ho sent, Zern, -va dir Graf sincerant-se- pero la zona T-IV està dins del proyecte d’intervencio directa de l’Unio de Sistemes. Ya saps que hi ha hagut expedicions i contactes que la mateixa U. S. ha ordenat secretament.

S’alçà C. Graf de la taula i es disponia a anar-se´n sense mes paraula pero tornà arrere i fixant la mirada en la copa que I. Zern no parava de fer rodar comentà:

- Es curios, els habitants de T-IV denominen al seu sistema "Terra" o "Planeta Blau"; hem pogut saber que "terra" es la materia basica del planeta, pero "blau" desconeixem lo que en realitat es, pareix que es una classe de "color" pero, ¿qué son els color? Crec que aixo mai ho aplegarém a entendre.