Com a desacompasats ritmes de tabal sonen pels estrets i foscs carrers que separen el carrer Caballers del palau dels Catala Valeriola els passos dŽun chicotet grup de gent. De quan en quan algunes breus paraules, simples murmuracions, entre aquells personages de capa negra i capell chato. Els acompanya un criat que els allumena el cami. De pronte apleguen a la gran porta de fusta del palau. Uns simples colps son la senyal per a que les portes sŽobrin i descobrixen dins, en el pati central, els preparatius a una reunio. Bernat dona les ultimes instruccions als criats mentres acaven de colocar les cadires, els cresols i les veles. Darrere dŽells es tanca la porta.

Origens

Les escoles poetiques en el s.XVI eren un fenomen molt comu en tota la peninsula. Prou recordar, com a eixemple, la gran tradicio que tenien en el sigle passat les de Gaçull, Fenollar, Corella i molts atres en nostra terra. En el XVI, arreplegant esta tradicio se constitui la coneguda com Academia dels Nocturns.

Coneixem les seues activitats gracies a les actes de dita Academia que estaven en possessio del bibliofil valencià Vicent Salvà —les quals apareixen referides en el catalec impres de la seua biblioteca— que les donà a coneixer. En total, lŽactivitat de lŽAcademia es centrà en huitantahuit sessions en les quals es donaren a coneixer gran cantitat dŽautors. El manuscrit original estava compost de tres volums en tamany foli, fent un total de siscentes huitantaquatre fulles utils i dotze en blanc; en les quals sŽarreplegaven huitcentes cinc composicions en vers i huitantacinc en prosa.

A banda de Salvà lŽAcademia es nomenada breument pels compiladors Rodriguez, Ximeno, Cerda i Rico; i citada mes estesament per Escolano en el IIon volum de "Historia de Valencia" (col. 531) parlant de Bernat Catala de Valeriola com el seu creador i president, carrec que deixà per a ser corregidor de la ciutat i regne de Lleo.

Funcionament

Els fundadors de lŽAcademia foren deu, que son els que apareixen en les primeres sessions de les actes, i tots usaven seudonims relacionats en la nit: Bernat Catala de Valeriola (president, usava el seudonim de "Silencio"), Francesc Tarrega (consiliari, era "Miedo"), Fc. Desplugues (secretari, era "Descuido"), Miquel Beneito (porter, era "Sosiego"), G. Aguilar ("Sombra"), F. Pacheco ("Fiel"), Hernando Petrel ("Sueńo"), M. Cerdán ("Temeridad"), F. De Cucalón ("Horror"), i Gaspar de Villalón ("Tinieblas"). SŽha de dir que no tots els academics eren valencians, aixina, per eixemple Fdo. Petrel era castellà, tal i com diu el canonge Tarrega en una composicio.

Per a entendre el funcionament de la dita Academia vejam alguns dels seus estatuts o Institucions. Les intencions de fundacio son ben clares: "nosotros siendo los ingenios medianos dŽesta ciudad queremos instituir y fundar una particular Academia, que habiendo buen acuerdo y consejo acordamos llamar de los Nocturnos, donde se cultiven los entendimientos de todos", este nom està elegit per ser celebrades les sessions normalment per la nit "en las casas del ilustre D. Bernardo Catalan, nuestro mui caro y mui amado academico, el cual haya de ser presidente della".

A continuacio passen a parlar de la periodicitat i funcionament ordenant "que todos los academicos se iunten un dia cada semana, que sera el miercoles, y que de una semana para otra este nombrado un lector el cual sea obligado a leer una licion de aquello que se le encomendare, de la cual resulte a los oyentes mucha erudicion y doctrina". Seguidament es dona un toc de responsabilitat a tots els academics per a que tinguen la suficient responsabilitat com per a assistir a totes les sessions, assegurant-se aixina de la seua continuitat i exit, "so pena de ser tenido por descuidado y de poca constancia".

Sobre el dret dŽadmissio de nous contertulis es diu que qualsevol persona que vullga entrar "de mas de aquellos que somos instituidores della, tenga obligacion de hacer una peticion y dalla al portero" ademes de "para despedir o recebir algun pretendiente, lo haya de proponer el seńor presidente y votando todos ad aurem , se escoja el parecer de los mas", per lo que la veu la te la majoria —sistema democratic majoritari—.

En cas de fallar el president, per a no interrompre el funcionament de les sessions normals, sŽestablix que "pueda poner en su lugar al caballero que quisiere, con tal que sea de los academicos, al cual se le tenga el mismo respeto". Esta possibilitat estava justificada "por cuanto [breument] se le ha ofrecido al seńor presidente precisa necesidad de ir a la corte de S.M para tratar negocios de mucha calidad e importancia", resolvent-se en la mateixa sessio el seu substitut: "usando del poder a su merced otorgado en el capitulo once de las Instituciones, nombra por Presidente al ilustre D. Gaspar Mercader al cual los academicos hayan de prestar obediencia".

Establides les normes, el 4 dŽoctubre de 1591 es celebrà la primera Junta, i el president llegi el poema "Soneto en alabanza de la Academia".

Una sessio: Nadal de 1594

Seguint al pare Corbin Ferrer —suplement de Nadal LP 21-XII-1996— podem vore com eren estes sessions nocturnes. El tema dŽaquella nit era una exaltacio al naiximent de Jesus. Establit previament lŽorde de les intervencions, començà el canonge Tarrega en un romanç en que unia naiximent i passio de Crist. J. de Virues (Estudio) llegi unes lires al naiximent. M. Ledesma (Recogimiento) li segui en un sonet que enumera els bens que rebe el mon pel naiximent de Crist. F. Esplugues tres redonetes al portal de Belem, i com a ultim poema Jaume Orts (Tristeza) donà una nota comica en quatre redonetes sobre el bou i la mula del portal. Finalment, per a acabar la sessio el canonge Tarrega recità un sonet en el nom dels academics que comença aixina: "En medio del SILENCIO TEMEROSO, / quitando el MIEDO y el HORROR del suelo,...". En total foren cinc poemes encarregats i el colofo de Tarrega.

Academics i desenroll

Als deu academics primers sŽincorporaren el dr. Jeronimo de Virues (Estudio, el 30-X-1591) i J. de Fenollet (Temeroso, el 20-XI-1591). Per esta rao en el poema llegit per M. Beneito en la sessio del 27 de novembre de 1591 nomena a dotze academics. LŽonze de decembre dŽeixe any son acceptats Jaume Orts i Manuel Ledesma, pujant el numero de contertulis a catorze, fet confirmat per poema fet per Tarrega en la sessio del 23 de decembre de 1591. En successius anys este numero seguix pujant; en 1592 sŽincorporen tretze membres mes i en 1593 uns atres deu. Totes estes incorporacions venen a confirmar el gran exit que obtingue lŽAcademia com a eix vertebrador de lŽactivitat lliteraria i cultural de la ciutat en el seu temps, reflex per atra banda de les inquietuts de la ciutat.

Hi ha que tindre en conte el caracter dinamic de lŽAcademia, no unicament com una acumulacio de membres, ya que al mateix temps que uns sŽincorporaven morien uns atres. Este fet ve provat per un discurs fet per Tarrega en una sessio celebrada en abril de 1592 quan diu que eren deneu persones, quan per la llista dŽincorporacions abans nomenada tindrien que ser vinticinc. Este mateix discurs dona a entendre que en eixa epoca hi ha una tendencia a celebrar-se les sessions a migdia, en lloc de ser nocturnes, puix les nits tendien a quedar-se curtes.

LŽactivitat de lŽAcademia va de lŽany 1591 a 1594 (13 dŽabril). La primera temporada de sessions —corresponent al primer volum manuscrit— va dŽoctubre de 1591 a abril de 1592. La segona —2on volum— comença el dia 7 dŽoctubre de 1592 i acaba el 14 de març de 1593. I lŽultima temporada comença el 6 dŽoctubre de 1593 i acaba el 13 dŽabril de 1594.

De la trayectoria global es despren que lŽassistencia no solament es llimità als membres, sino que tambe acodiren uns atres com aficionats i passejants, com ho demostra el fet de que a vegades el president deixara llegir a persones estranyes algun poema, com per eixemple Simon Arias (21 i 28 dŽoctubre de 1592), Luis Navarro (25 de novembre de 1592), o Pedro Tamayo (3 i 17 novembre 1593). Tot lo mes granat de les lletres valencianes dŽaquell temps pot dir-se que passà per lŽAcademia de Nocturns.

LŽabsencia de Bernat Catala de la ciutat (cap al mes de març de 1592) obligà a que les següents sessions es feren en casa de lŽacademic Gaspar Mercader. El retorn de Madrit dŽeste no es produirà fins a octubre de 1593, la sessio del 10 de novembre ya es torna a fer de nou en casa de Bernat. No hi ha senyes que suponen que existi lŽAcademia mes de tres temporades —aixina tambe ho indica Ximeno en "Escritores del Reino de Valencia"—; molt probablement este final tinguera que vore en lŽabando de la ciutat de Bernat Catala al ser nomenat corregidor de Lleo (on mori en 1608).

En 1616 se vullgue tornar a fer renaixer els Nocturns a iniciativa dŽu dŽells: Guillem de Castro, baix el nou nom de "Montanyesos del Parnas", tal i com ho atestigua Yagüe de Salas al final de "Los amantes de Teruel", sense coneixer un exit paregut.

La llengua i temes de les sessions

En conjunt predominen temes de caracter religios i amoros. Tambe poden trobar-se, en minoria de caracter ludic i festiu. La gran majoria de la produccio, continguda en les actes, es en castellà, destacant minoritariament algunes composicions en llengua valenciana, com les fetes per Jaume Orts"Al mal lladre" "A la rapaza"(6-IV-1594) "A lŽEngonari de la Llonja" —poema que comença: "Engonari, tos poders / vull ab mes cobles loar / perque may resten darrers, / puix eres tu, sens parlar / lo idol dels oli(v)ers"—; Jeroni de Virues com "Dos sonets al Ssim. Sacrament en llati, valencià i castellà"(sessio 27-XI-1591); o Gaspar Aguilar "Sonet Epitalamion en 4 llengües" (29-I-1592).

Valoracions i Fonts dŽestudi

LŽimpressio final dŽesta Academia de lletres es dŽhaver desenrollat una activitat important al concentrar a tots els amants de les lletres, foren de la classe social que foren; encara que hi havia un predomini de nobles, cavallers i flares. De la calitat dels escrits continguts en les actes podem dir que es trobaven entorn a una calitat mija, sense ansies dŽinnovar i expressant unicament cert virtuosisme. Estos fets fan supondre que per als membres no era mes que un joc de societat, a on lo unic que pretenien era imitar les formes poetiques dŽescritors del monto, pero en certa calitat, com ho demostra el que la satira fora usada en poques ocassions (pero de forma atrevida). La llengua valenciana era usada be per a expressar lo popular o en intencio de burla, estem davant dŽuna societat coenta que mira mes cap a Madrit que als interessos valencians.

Existixen prou fonts per a lŽestudi de lŽAcademia. Per una banda està una breu recopilacio de poemes en quatre volums de chicotet format feta per Marti Grajales en 1905 baix el titul "Cancionero de la Academia de Nocturnos". I tambe dos edicions de les actes originals: la primera feta en lŽany 1946 pel que era llavors lŽarchiver de la Diputacio (Arturo Zabala), i un atra mes recent en quatre volums feta per lŽIVEI i Edicions Alfons el Magnanim de la Diputacio de Valencia (anys 1988, 90, 95, i 97).

[Publicat inicialment en Lletraferit, 26-28 (especial any 2000), pp 15-17. ISSN 1136-8179]