Comunicat de l’editorial l’Oronella
sobre l’accentuació gràfica de les
Normes d’El Puig.

Els events de les últimes semanes han fet botar les llums d’alarma del valencianisme cultural. Els treballs mampresos per la Secció de Llengua i Lliteratura
Valencianes (Secció d’ara en avant) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), de cara a modificar les regles d’accentuació gràfica sense alterar els fonaments de la seua normativa ortogràfica per a la llengua valenciana, s’han vist sobtosament interromputs per factors externs i aliens a la bona marcha científica de l’institució. Hem vist perplexos com, inclús, una editorial valencianista ha pretés desautorisar a la RACV afirmant públicament que no té cap intenció d’adherir-se al seus dictamens llingüístics, volent establir un chantage de facto i pretenent condicionar els treballs de la Secció de forma inadmissible.

Volem establir-nos en contrapés que mostre a les autoritats llingüístiques de la RACV que una part significativa del valencianisme sí que aposta clarament per la modificació de les regles d’accentuació gràfica i, al mateix temps, deixar ben clar davant dels qui s’enganyen dient que això equival a traïcionar a la llengua valenciana que el fet d’accentuar gràficament no implica cap abandó de la normativa sinó, únicament, la seua millora. Pretendre que l’actual accentuació diacrítica és el més important senyal d’identitat del valencià, negant l’importància dels aspectes ortogràfics, fonètics, lèxics i gramaticals que en realitat són els que el definixen i caracterisen, o afirmar que escriure Valéncia és fer-ho en català pel fet d’accentuar la “e”, no solament ignora la fonètica valenciana, sinó que ataca directament a la percepció immediata d’una ampla majoria de la nostra societat, entre la que nos contem. És més, supon menysprear el fet, evident, de que l’accentuació gràfica nos permet defendre una fonètica estrictament valenciana. Tornant a l’eixemple anterior, nos ajuda a denunciar que València respon a una fonètica aliena a la nostra llengua, inventada pels gramàtics catalans únicament per motius estilístics.

És per això que l’editorial l’Oronella ha decidit, en un gest, sobre tot, didàctic, tornar als orígens i recuperar l’accentuació gràfica usada per Miquel Adlert Noguerol en el seu llibre «En defensa de la llengua valenciana» que, com és ben conegut, supongué la base i el punt de partida de les Normes d’El Puig i de la codificació moderna de la llengua valenciana. Qui lligga la nostra revista «Lletraferit» o fullege els nostres llibres podrà vore, en la pràctica, com el fet d’accentuar gràficament, és plenament compatible en la defensa de la llengua valenciana que sempre hem tingut a gala, més encara quan se seguix la fonètica pròpia i característica del valencià.

Coneixem i assumim el risc de ser acusats d’actuar unilateralment. Al contrari, ho fem moguts per les actituts intransigents dels qui s’oponen a qualsevol innovació normativa.  El debat sobre l’actual model d’accentuació de les Normes d’El Puig naixqué el mateix dia d’aprovar-se, com a contrarreforma poc meditada del model anterior, excessivament carregat i tècnicament deficient. Durant vint anys els usuaris de la normativa hem estat discutint sobre la conveniència o no de retocar el sistema i, si fins ara hem aparcat est assunt, ha segut únicament per motius conjunturals, no per falta de convenciment en la seua necessitat. És dir, sempre nos havia parat “el moment”. ¿Era apropiat fer el canvi en este/eixe/aquell moment? Mai podrem estar completament segurs. De lo que sí que estem segurs és de que una ampla majoria de la Secció havia considerat que ara era un bon moment per a fer-ho, donat que estan pendents d’eixir al carrer el corrector ortogràfic informàtic; la segona edició, corregida i ampliada, del Diccionari de la RACV; la versió electrònica del diccionari; i el Diccionari General de la Llengua Valenciana, actualment en redacció. Estem segurs també que els treballs tècnics que s’havien estés durant dos mesos de propostes i contrapropostes hagueren donat un model d’accentuació gràfica plenament valencià, de no haver segut per les maniobres torticeres d’almanco u dels membres de la Secció, que no estava d’acort en que tocàrem “la seua” ortografia. Les seues malintencionades insinuacions i el boicot conseqüent d’algunes persones externes a la RACV han conseguit rebentar un procés que tenia com a únic objectiu la millora tècnica de la normativa. La RACV és una institució de trayectoria científica provada que es remonta a 1915. Els qui volen substituir el debat intelectual, respectuós, autorisat i seré, pels crits i les amenaces en el carrer estan colaborant a desprestigiar a la pròpia RACV i el símbol de valencianitat que representa. Ells sabran a quí beneficia la seua actitut. Al valencianisme, evidentment, no. Com tampoc als importatíssims treballs pendents de la RACV que es van a retardar significativament (repetim: corrector ortogràfic informàtic, reedició del diccionari bilingüe, diccionari general, diccionari electrònic, etc).

Aprofitem també per a desmarcar-nos de les propostes concretes d'alguns sectors minoritaris per a reformar les Normes d’El Puig, introduint elements que busquen diferenciar més la nostra normativa de l'oficial: per eixemple la simplificació escrita de la terminació –ada en –à, la supressió del guionet o fer normatius en la llengua escrita defectes de pronúncia com auya, prèmit, vindrer, o antendre. Considerem llícites estes propostes des d'un punt de vista estrictament sincrònic, pero les considerem un erro perillosíssim des del punt de vista de l’història de la llengua. Les Normes d’El Puig han sabut equilibrar la continuïtat de la tradició lliterària valenciana en l’evolució de la llengua parlada actual, l’eterna dicotomia dels valencians des de que intentem recuperar i dignificar la nostra llengua des de la Renaixença. Eixes reformes trencarien definitivament tan costós equilibri i, ademés, en les actuals circumstàncies, dificultarien encara més la desijable reconciliació dels valencians en torn a la seua llengua pròpia. En suma, estes propostes se nos antoixen una fugida desesperada cap avant fruit de tindre una bena sobre els ulls que, òbviament, no compartim.

És també el moment d’eixir al pas d'algunes afirmacions que s'han fet sobre l'entorn de L'Oronella i el «Lletraferit» en les últimes semanes, que insinuen que la nostra posició, plasmada en este mateix manifest, es fruit de la nostra venda al PP, als pancatalanistes o a no se sap massa bé qui. I volem fer-ho de forma taxativa: l'Oronella ha rebut, en els huit anys que du funcionant, diverses ofertes (del tot suculentes) sempre provinents de sectors pròxims al PP (mai des de posicions pancatalanistes). Totes han segut rebujades sense més mirament. No considerem necessari oferir una nòmina d'arguments per a demostrar el surrealisme (o la paranoia) que mostren els qui fan estes afirmacions. La nostra trayectòria en defensa de la llengua i cultura valencianes parla per sí a soles. I a qui tinga dubtes el remetem a les hemeroteques de Valéncia o Alacant, a fullejar el «Lletraferit» o a les biblioteques valencianes a vore els nostres llibres.

En este punt voldríem mostrar la nostra plena solidaritat en les entitats i persones que, com nosatres, han hagut de patir esta lleja maniobra demagògica, maganchera i tendenciosa dels qui han intentat embrutar, enviscar i desprestigiar la llabor valencianista que des de fa anys venen i venim realisant pel fet de discrepar en alguns punts dels qui pretenen sentar càtedra i establir la llínia de lo que està bé i lo que està mal. Volem desmentir públicament que este procés de reflexió tinga res que vore en que falten uns mesos per a les eleccions autonòmiques, com alguns han deixat caure interessadament. L'editorial L'Oronella i la revista «Lletraferit» hem treballat sempre per la llengua i cultura valencianes des de la plena independència de partits polítics o interessos econòmics, independentment de la militància d'alguns a títul particular.

Consell de Redacció «Lletraferit».

NOTA Els colaboradors o columnistes de «Lletraferit» i els escritors de L'Oronella no entren ni ixen en esta decisió, per més que esta siga vinculant per a totes les publicacions de L'Oronella.