Levante-El Mercantil Valenciano, 16 d'octubre de 2002

Felip Bens - Revista Lletraferit

Qui anava a dir-los, als d´España 2000, que en la seua primera (i esperem que ultima) presencia en el 9 d´Octubre el discurs institucional del president Olivas els passaria per la dreta? Mai s´havia vist cosa igual, per mes que l´articul de la presidenta de les Corts, Marcela Miró, ya apuntava en eixa direccio: el 9 d´Octubre, el dia nacional valencià, "el día de la Comunidad", José Luis Olivas, el concà que ha vingut a substituir al cartagener, centrava el seu debat en l´unitat (l´homogenisacio, en veritat) d´Espanya i en el conflicte vasc.

En castellà i quatre gotetes d´un valencià lamentable i insultant, a pesar de l´AVL. Nos estan bombardejant en el fantasma dels Balcans, ells que nos neguen cada dia la possibilitat d´una valencianitat plena dins d´una espanyolitat plural. Me diu un amic que no tremole, que tot aço es que Aznar està fart de la caraceta de democrata i s'està permetent ans de la retirada algunes llicencies ultra, que es lo que sempre ha segut.

¿I a on està la prensa que ha de velar per a ensenyar-nos unes atres cares de la realitat, per a refrenar els desmans del poder? Sense dir esta boca es meua i carregant en bloc contra els que creuen que el 9 d´octubre es un dia -tambe- per a la reivindicacio valencianista. No descobrire a hores d´ara cóm de bastardisada estan fent-nos esta democracia, cóm de justificat està tot allo que fa el poder, encara que siga immoral, cóm de corrent (mai hauria de ser normal) s´ha fet el nepotisme, el despotisme, la demagogia i l´amiguisme, qué poca honestitat queda en el joc politic, cóm la prensa està al servici dels interessos economics i no dels ciutadans, cóm tota etica està ya per baix dels beneficis crematistics-- Pero no està de mes recordar-ho; i qüestionar en blanc sobre negre de qui es la reponsabilitat de la perdua de confiança en les institucions democratiques que tants sacrificis han costat en l'historia recent d´Espanya.

La prensa valenciana -mes empresa que prensa, com casi tota- no informa; desinforma per a guanyar diners. Els suplements del 9 d´octubre no poden ser mes incitadors del badall, si exceptuem unes poques finestres d´aire fresc en «Levante». Nos venen un dia 9 de piuleta i mocador i ells a canvi cobren un dineral en publicitat institucional. Al sendema arrematen la faena. Ya se sap: "grupúsculos radicales, autodenominados nacionalistas, con rabo y cuernos, nos jodieron la fiesta".

El president de la GV no diu res dels problemes que nos desvelen en tant que valencians, i en tot cas continúa donant llargues en la reforma de l´Estatut. ¿I qué? Silenci i a senyalar en el dit a uns atres. Que a ningu se li ocorrega insinuar que per qué els acacen mentres eixercixen el seu dret a discrepar de forma pacifica; que a ningu se li ocorrega preguntar-se per qué hi havia mes policia que assistents als actes; que ningu denuncie que la policia no està per a garantisar el pensament unic i que ningu se n´ixca del guio.

Dia Bellver que no era lloc ni moment per a reivindicacions contra l´AVL. ¿I quan es? ¿Que son una minoria? ¿I qué farem? ¿Exterminem a les minories? El govern del PP creu que no hi ha res que reivindicar, que els valencians ya tenim mes autonomia de la que mereixem. Pero no tots tenen per qué pensar aixina. I no han de ser criminalisats per aixo. Criminalisar a qui s´expressa sí es fascisme, intolerancia i farsa. ¿I la connivencia de la prensa? ¡Quin malson! ¡Cóm d´orfens nos quedem els ciutadans quan la prensa se meninfot de complir la seua funcio de fiscalisar l´actuacio dels poders publics!

I a pesar de lo dit fins ara, yo soc dels que tinc certa esperança (encara) en que l´AVL pot ser util per a acabar en el conflicte. Yo sostinc que els 21 que anaven disfraçats d´academics-morgue farien mes per l´idioma contribuint a que l´AVL siga cada dia mes valenciana que montant un carnestoltes. No he defes l´idea, no obstant, sino el dret a expressar-la. No denuncie a l´AVL, sino als politics i a la prensa que han criminalisat a alguns valencians per criticar-la. O ho he intentat almenys. Ells son importants i la seua opinio tambe, si la defenen de forma pacifica. Per a mi ho son, vaja. Unitat d´Espanya. Unitat de les llengües. Massa unitats i poca valencianitat per a ser 9 d´octubre.