octubre de 2002

Voro López i Verdejo
Secretari de la RACV

La carta que X. Casp ha dirigit a la presidenta de l’AVL, publicada en este diari, es en realitat una epistola segons la definix el diccionari, es dir: “una composicio poetica  en la que l’autor es dirigix o fingix dirigir-se a una persona real o imaginaria en la finalitat de moralisar, instruir...”. La bessillima i rica prosa poetica de Casp i l’extensio i densitat del seu contingut la fan fosca en una primera llectura, en una llectura rapida que nomes busca els motius de la seua dimissio exposts de manera simple i nua, com sol fer-se en una demissio qualsevol quan darrere nomes hi ha qüestions de diners o poder, pero no es esta la situacio ni l’estil de Casp.

 L’aparent foscor, per densa, de l’epistola de Casp es i sera aprofitada -segurament durant anys- per politics, filolecs sectaris i periodistes per a amagar l’autentic significat i mensage d’este manifest ideologic de Casp sobre la llengua valenciana.

Casp està hui malalt de cos, pero fa temps que està ferit de sentiment patriotic i de molts desenganys, com ya nos ho indicava Miquel Adlert Noguerol, en el prolec que va escriure al llibre de Casp Gran sonata de la Patria, quan citava els seus versos:

“Yo...Tu...
¡No se per qué no tots!”

El poeta es pregunta per qué no tots tenen el mateix sentiment d’amor a la Patria Valenciana que sent ell, i com diu Adlert parlant de Casp: “El patriota se sent missioner, apostol, propagandiste; vol comunicar a tots son patriotisme, com un contagi de malaltia incurable”. Segurament este esperit de missioner patriotic el dugue a predicar valencianitat en el si de l’AVL, pero les primeres declaracions de la seua presidenta afirmant que no es dedicaria un moment a parlar d’ortografia i els acorts que l’AVL ha pres en materia ortografica i gramatical, tornaren a desenganyar a Casp.

L’AVL sense debat, discussio o consens ha aprovat tot allo que ha provocat el conflicte llingüistic valencià, començant per l’ortografia catalana i tot el catalanisme llingüistic que ha vingut imponent la Conselleria de Cultura, i dic “imponent” perque, si no era oficial fins ara, era una imposicio sectaria i partidista. Es oficial tot allo contra lo que Casp lluità des de la Real Academia de Cultura Valenciana, es oficial la catalanisacio llingüistica del valencià.

Casp en una extensa entrevista publicada en la revista Lletraferit nº 45-46 del 2001 comenta que quan li propongueren ser membre de l’AVL digue: “Yo aixo ho vaig advertir: si yo no veig una actuacio valencianista de l’AVL, me n’anire i fare una declaracio publica de perqué me’n vaig”. Tambe afirmava que “hi ha coses que yo no donaria mai. Per eixemple el “lo” neutre, la grafia “ch” i la “y”.”

L’AVL no ha tingut una actuacio valencianista i ha eliminat sense comentari ni contemplacio el “lo” neutre la “ch” i la “y” que Casp mai abandonaria, la conseqüencia es que Casp se n’ha anat, com va dir, i la seua epistola es una declaracio publica del per qué; una epistola dirigida no unicament a la presidenta de l’AVL, aixo seria una carta personal, es una epistola a un carrec public i per tant es publica. En ella deixa clares qüestions fonamentals com el nom de la llengua, algunes qüestions ortografiques, com les ades citades, que considera “senyes d’identitat llingüistica valenciana”, i inclus lexiques, i es reaferma en els seus criteris llingüistics i l’ortografia de la RACV quan diu: “el valencià que t’escric es el que respon a les meues conviccions, fermes perque no les prenc mai a lo llauger”, per a acabar oferint-se a colaborar “si es tracta de llengua valenciana” i afirma que està “dispost a raonar a on siga”  per a “millorar-la, enriquir-la i enfortir-la”, un eslogan digne d’un ent academic i mes complet que aquell de “limpia, pule i da esplendor” de la RAE.

Està clar que en l’AVL ni es tracta de llengua valenciana, com el seu nom obvia, ni es el lloc idoneu per a millorar-la, enriquir-la i enfortir-la, coses per a les que Casp afirma estar dispost, i per aixo se’n va. Ara que uns i atres ho pinten del color que vullguen, que interpreten i manipulen. L’epistola de Casp es un manifest ideologic tan dens que no se pot llegir casi res entre llinies, tot està clar i ben clar, inclus posa eixemples, tal volta el millor de tots es la llengua de la propia carta “el valencià que t’escric” com diu l’autor, es el que respon a les seues conviccions i a les nostres i les conviccions s’han de defendre sempre i per damunt de tot.