.png){kind=small}
Aureli López Muñoz (1989).
En la sinceritat del pell a pell,
en la realitat d'estar nuet,
vullc obrir-me del cor fins al cervell
i dir-te lo que sent, suau, baixet.
M'he tornat esclau teu per voluntat, com l'aigua al riu i el riu al mar
m'has lligat sense nucs, per llealtat,
com oferix l'amor qui sap amar.
En el goig de patir per un fet gran, veent com tot s'esmuny, se'n fuig, se'n va,
sent l'entrega mes pura, bell esclat
d'afanys, reptes, arrels i pors i clams.
En la gran pau d'un jorn de sol i camp, en la quetut d'estar a vora mar,
en la fortor d'un raig, d'un tro, d'un llamp,
en l'abatut descans despres d'amar,
en l'acostar criteris, baratant,
en l'anar obedint, podent manar,
en la ma que s'ofrena, perdonant,
en la terra banyada pel suar
de qui trau d'eixa terra, llibertat...
s'enten tanta grandea, VALENCIÀ.
Image:
Aplec valencianiste (8 d'octubre de 1933) en el Monasteri del Puig, en participació, entre atres, de Lo Rat Penat, Acció Nacionalista Valenciana, Agrupació Valencianista Republicana i Centre d'Actuació Valencianista.
|
|||
English
Español