.png){kind=small}
(inèdit, 2004). Amics meus, als que ho sou hui vos dic cóm s'afona l'amargor de callar, com la gola del pou on s'ofeguen principis dels que saben poar. Als que sou amics meus com l'entranya s'entranya d'aptitut fidelíssima on la veu de les veus és la mare fecunda maternalment puríssima, no cal dir-vos a penes que em parleu, perque parla la raó raonable que coneix cóm estrenes el sentir lo sensible de lo quasi inefable. Els que em sou, per amics, companyia indubtable com la mar ho és del cel, sempre nous per antics, junts experts del conviure saludable i rebel, en alt gest d'aire lliure me porteu, generosos, pensaments blancs i esvelts redimint-me que al viure de raïls naturals no li calen empelts. ¿Quí pregunta l'edat de la gràcia verge que no obri la porta als perqués d'amistat? ¡Que pregunte a l'arc iris pels colors que ens conforta! Germans meus: no estic trist de saber on estic i sentir on esteu... ¡Ya em fa tot goig del Crist de mon Pare en la creu! |
|||
English
Español