Balanç de les Jornades dels Escritors de 2018

Un any més, l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana ha celebrat les seues tradicionals Jornades; enguany, en el Saló Stolz de l'Ateneu Mercantil de Valéncia.

Baix el títul “Centenari de la Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia”, nou investigadors, professors i divulgadors culturals han recordat una fita de primer orde: la creació en giner de 1918, a instàncies del Centre (hui Real Acadèmia) de Cultura Valenciana, d'una càtedra en l’Universitat de Valéncia regentada pel filòlec Lluís Fullana i Mira dedicada a l'ensenyança científica del nostre idioma. Una efemèrides que, en 2018, presenta la màxima actualitat.

En la primera jornada, Voro López, doctor en Filologia i director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV; Juli Moreno, historiador; i José Francisco Ballester-Olmos, acadèmic de la RACV i professor d’universitat, enquadraren la situació sociollingüística coetànea a la creació de la Càtedra, incloent el consens de les Normes de 1914, aixina com la seua mateixa génesis.

La segona jornada estigué fonamentalment centrada en la figura del pare Fullana, en el seu biógraf, el pare Benjamí Agulló, i l’historiador i vicedecà de la RACV Daniel Sala recordant, respectivament, la vida i l’obra historiogràfica del filòlec de Benimarfull, lo que es completà en el visionat, en preestrena, d’un vídeo-entrevista a Agulló, confeccionat per "Raonem. Punt d'encontre Manolo Soler" i presentat per Joan Batiste Sancho. El contrapunt el posà Joan Carles Micó, Doctor en Matemàtiques i professor d’universitat, en la seua visió sobre la presència actual de la llengua valenciana en les universitats valencianes i l'estat de discriminació absoluta que patix.

La tercera jornada es dedicà a la visió d’aquella fita com una oportunitat no aprofitada i anulada per les posteriors Bases del 32, baix el prisma de Ricart Folgado, president de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana; l’anàlisis llingüístic de l’obra filològica de Fullana i la seua vigència actual, per Miquel Àngel Lledó, doctor en Filologia; i l’anàlisis de la postura de Fullana des del punt de vista de la seua repercussió social en els escritors i lliterats de l’época, per Òscar Rueda, president dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat.

Com és habitual, les nou ponències s'arreplegaran en un llibre, el número 23 de la colecció Cresol Lliterari, que vorà la llum en el primer trimestre de 2019.

 

Primera jornada. D'esquerra a dreta, Òscar Rueda (secretari de l'Aellva), Juli Moreno (ponent), Voro López (ponent), Ricart Folgado (president de l'Aellva), Carmen de Rosa (presidenta de l'Ateneu Mercantil), Josep Francesc Ballester-Olmos (ponent), Vicent de Castro (directiu de l'Ateneu Mercantil)

 

El Saló Stolz de l'Ateneu Mercantil en els moments previs a l'inici de la primera jornada

 

Segona jornada. D'esquerra a dreta: F. Benjamí Agulló, Daniel Sala, Ricart Folgado i Joan Carles Micó

 

Presentació del vídeo sobre la figura de Fullana, a càrrec de Joan Batiste Sancho (Raonem)

 

Tercera jornada. D'esquerra a dreta, els ponents Miquel Àngel Lledó, Òscar Rueda i Ricart Folgado

 

Desenroll de la tercera i última jornada