Per la pressa s'arruïna una creació divina

 

Per la costum condenada 

del nostre “pensat i fet” 

comence a escriture el llibret 

quan l´hora ya està passada.

 

Jure que cada vegada 

que veig cóm m'agafa el bou

donaria fins un ou  

perque el temps se detinguera 

puix la pressa punyetera 

me pot deixar sense sou.

Mira que ya l'any passat 

-en la soga al coll com ara- 

vaig jurar per Santa Clara 

que açò s'havia acabat.

 

Ho dia de veritat 

pero com soc un poc gos 

he perdut un temps preciós

fent quaranta bogeries  

i només queden dos dies 

per traure suc de l'esbós.

He passat en blanc la nit 

sense tindre ni una idea 

i ni en la musa de Bea 

podré concloure l'escrit.

 

Per lo tant m'he decidit 

a emportar-me a l'oficina 

davall de la gavardina 

amagat el diccionari,

per a 'passar el rosari'  

de manera clandestina.


Si es dona conte el meu cap 

ya me veig en el carrer 

buscant-me en algun femer 

la forma d'omplir el pap.

 

Sé que em tallaria el nap 

i el faria a rodanchetes 

si em pilla fent decimetes 

dins de l'horari llectiu 

i com yo m'estime el.... peu 

m'arrisque pero en caguetes.

En 'l´open ofice' obert 

escomença la batalla 

contra la buida pantalla 

que és talment com un desert

i encara que soc expert  

en rimar com una fona

no m'ix l'idea redona 

que m'assegure un bon premi 

puix escriure en tant d'apremi 

i a més en por, me desfona.

 

¡Per fi! ¡Ya estic inspirat! 

¡Rebotons, quina alegria! 

Si em toca la loteria 

més no m'haguera alegrat.

 

Ya tinc el vers del remat 

i m'ha eixit de 'fruta mare' 

i és que quan yo me dispare 

no hi ha rival que em supere 

i deixaré molt darrere 

a tot el que en mi es compare.

 

El llibret va com la seda. 

Una escena, dos, ..... ¡tinc tres! 

Ad este pas en no res 

acabe i tanque la veda.

Només l'epílec me queda  

on com és acostumat 

li faré un prec al jurat 

gastant-li un poc la pilota 

per a que em fique més nota 

i obtinga un premi asseat.

¡Redell! ¡Que ve el Director! 

Sens pensar tanque en la creu 

mes ¿qué he fet? ¡Mare de Deu! 

Per la pressa i el temor 

he parat l'ordenador 

sense haver gravat l'archiu 

i ara em tiraria al riu 

puix lo que he escrit s'ha perdut,

aixina que m'han fotut  

sens vaselina i en viu.

 

I per no tindre memòria

me quedaré sense glòria.

 

 

Elena Casa i Llàcer