.png){kind=small}
Joan Costa i Català (1994).
 De nou estic acide llunt vingut
a l'alba del meu goig.
De nou torne el meu poble,
que em dona la paraula
per tant de temps guardada
en l'arca del meu cor.
De nou torne a ser yo,
no mes ya un foraster
en terra forastera.
Res ara em costa
parlar, i respirar,
i riure, i ser chiquet
de nou, en gent que es meua.
Yo se qui son els meus,
sense fílologies,
ni tituls, ni cursets,
ni normes de paper
que no saben de vida.
Ho sap la meua sanc,
mon anima i mon cos,
que em donen la resposta.
Perque yo soc d'aci,
naixcut en esta terra,
pastat en els seus llims.
I tinc l'olor
del timo i del romer
de ma montanya,
de la flor del gesmil,
de la brosta aclarida
dels nostres tarongers.
He trobat ma infantea
i els anys de joventut,
despres d'un llarc cami
per les sendes del mon.
Ara ya se qui soc.
I, si gent forastera,
que no tenen arrels,
o han begut d'atres fonts,
o han venut per cinc sous
sa primogenitura,
em parlen d'atres veus
que sonen a desfeta
i a noves sumissions,
apretare els dos punys
i girare l'esquena
en senyal de rebuig.
Perqué ya se qui soc
i quin es el meu nom
i quina ma senyera.
Image: Monument dedicat a Jaume I en Vilarreal (La Plana Baixa). |
|||
English
Español