juny 2002

En els dos mesos que han transcorregut, des de l'anterior numero, alguns no hem tingut ocasio de vore’ns i molts seguim preocupats pel malestar general, en torn a les politiques que cercolen la llengua valenciana.

No obstant l'esplicita indefinicio permanent, en la filosofia de la nova Academia, la seua eixida natural no pot ser una atra que la valenciana, perque eixe es el manament clar i concis de l'Estatut.  En eixa llectura es llig la postura politica d'exigir la denominacio d'Idioma Valencià en el Senat i el rebuig de la titulacio de Filologia Catalana, com a requisit o aval de coneiximents de Valencià,   per als que  han d’exercir en l'administracio autonomica. El canyaret que han armat els anexionistes ho confirma.  Ya sabem que aixo es molt poc, poquissim per a salvaguardar-nos de la sistematica substitucio llingüistica. Perque els partidaris de l'ideal catala, ho tenen ben  empiulat, en coleges, universitats, institucions i centres de difussio. Pero per lo manco hauran de respectar la lletra.

Ben trist nos resulta observar i encara mes patir l'eixercici al que s'apliquen bona  cosa de valencians -¿equivocats, apesebrats, enlluernats, despagats?-  quan han de fer circumloquis per a falsejar la propia realitat: si estem en Valencia, historicament no pot ser mes que valenciana i nostra; personalitat valenciana, cultura valenciana, llengua valenciana ¿Cóm poden, obviar els testimonis, girar-se d'esquena als sentiments mes elementals i servir afanys forasters poc clars? Pero hui l'intoxicacio es important i ataca als mes desvalguts, no coneguent-se una atra vacuna que el tornar a l'arraïl vera. Ara es quasi normal que, per esnobisme del mes coent, hi haja valencians que situen el propi melic en Barcelona i nomes ad eixe supost s'atenen, pensant-se que aixina servixen millor a la terra que els dona cos o substancia.  Es el seu modo d'entendre l'assunt. Les seues idees, no compartides majorment, no obstant han de ser respectades, mentres nomes siguen idees. Combatides, sí, deuen i poden ser combatides, pero en unes atres idees i mes que res en una continuada  construccio de la realitat de sempre, activa i fonamentada; no d'una image falsa, eufemisticament equivocada o capciosament manipulada. Aci es on hem d'apelar a la noblea i sinceritat dels intelectuals i al sentit comu de la bona gent, per tal d'eixir de l'embolic  esterilisador en el que nos han ficat.

Les lleis estan i, mes que no volguerem, l’AVL tambe, Conve  fer tot l’esforç menester demostrant, de modo constructiu, que nosatros som els primers patidors “del problema”, de cap de manera qui el crearem o l’alentém.  Per tant urgim una solucio: dialec, assentat en la rao, basat en la costum, la ciencia i el sentiment dels parlants, no una impostura de vots trucats d’entrada.