octubre 2002

Acabem de viure un atre episodi en la curta vida de l’A.V.L.: la renuncia a seguir dins d’ella per part de Xavier Casp, presentada en l’aclaridor escrit que reproduim en este Cresolet.

No cal dir el reso que la noticia ha produit en tots els mijos de comunicacio i de quina cridanera manera nos han ensenyat filies-fobies i algun NU integral segons a qui servixen (l’unica veritat s’hi troba llegint i rellegint la carta de X.Casp).

Crec que l’immensa majoria de valencians sense “ismes” ni dogmes, assumim l’escrit del cap a la fi, desijant (al marge de l’erro d’entrada que denunciarem) que s’inicien quan ans millor els acorts i pronunciaments que nos duguen al pacte i a la pau d’este vell conflicte creat per clarissims interessos forans, politics i culturals.

Una volta mes direm que no hi ha normativa mes ajustada a la parla viva i culta que l’estudiada, publicada i documentada per la seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV (Normes d’El Puig), pero son molts anys de lluita fraticida i en “l’hora del compromis” (¡ara, mare¡) pense que tots hem de cedir en algunes coses si el resultat es una normativa de consens per a la Llengua Valenciana in-de-pen-dent.

No sera senzill desfer una taranyina jagant teixida en fil d’aram i ben alimentada a lo llarc d’un sigle, pero JUNTS podem perque tenim la força de la RAO historica, per sentiments i de llei.

 Aureli López