Carta del President de l'AELLVA

Abril 2002

 Llegir i rellegir els bons llibres valencians s’hauria de fer costum i tradicio per lo molt que a tots nos aporten; acabe de fullejar, sense pressa, “Gran sonata de la Patria” de X. Casp i he extret una lliço clara per a seguir creent i publicant en la Llengua Valenciana.

            En les eleccions que tenim damunt  i per la nostra divisio, tan llarga i erma com fora de tota llogica, els partits que nos demanen el vot, la gran majoria, s’han llevat del tot les caracetes perque creuen que ya ni existim per a tindre una part de la representativitat del nostre poble; n’ha hagut d’ells que han fet declaracions netament antiestatutaries i anticonstitucionals sense amagar els seus desijos d’incloure’ns en nous imperis inventats, negant l’identitat llingüistica i territorial de la nacionalitat valenciana.

           Les propostes de Pujol-Mas i Maragall-Pla pareixen jocs de chiquets enfollits al costat de les fetes per Ribó-Eliseu i Major-Puchades; (tots cap al mateix objectiu en diverses estrategies de falsetat) les mentires repetides en els Camps del PP son balons inengolibles per a qui tinga una miqueta de consciencia i memoria per a constatar els llarcs enganys; el joc brut i entreguiste de les Universitats que mantenim es un clam per a trencar d’una volta l’esquellot dels mansos...

¿I qué fem els valencians que volem i conreem la normativa de la RACV o d’El Puig que defen l’independencia de la Llengua Valenciana entre les atres romaniques?.

Seguir dividits, seguir trossejats entre els ANTI de sempre o submarins grocs (grocs com els sindicats de trist recòrt) que donen o lleven tituls de “valencianiste” i ataquen, descalifiquen, insulten, desautorisen... construint poc o no res i aplaudits per la seua radicalitat en els sectors mes “antivalencians”;... I entre la nova gent que crea i gosa chafar el mon universitari i escriu i comunica i publica i es deixa euros i salut per demostrar que estem, som i sabem ser valencians sense complexes, oberts a raonar en qui siga o vullga sense renunciar a la valencianitat total... i reconeguts, aplaudits i temuts per “perillosos” pels mateixos “antivalencians” que només volen vore negativisme i victimisme.

             Ara mes que mai hem d’estar junts per a construir ¿vos imagineu tots els esforços -immensos- realisats “en contra”, si foren accions de tots units “a favor” de Valencia?   La meua ma oberta i el cor i l’abraç (i crec que els de tots els escritors) per a treballar per la rao de raons: Valencia i la Llengua Valenciana ¡anem!.

¡No se per qué no tots units!

                                                                                                          Aureli López