Setembre 2003

Serà a les 8 de la vesprada dels dies faeners -dilluns a divendres- una hora de programa, dirigit per Quelo Romero i en tertulians idòneus per a cada dia, de forma que toquen, com escoltareu, tots els temes.

DICCIONARI DE LA RACV.- Se n'està ultimant una nova edició, actualisada, ampliada i corregida. S'agrairà a tot aquell que tinga esmenes concretes que senyalar o aportacions que fer que ho manifeste urgentment en les oficines de la RACV. A tots nos interessa dispondre de les millors ferramentes. Val la pena tot lo que fem per conseguir-les.

CERTÀMENS I PREMIS.- Fòra de lloc, per haver passat massa temps, no obstant que nos hem de congratular del bon ambient de creació que van alcançant els nostres socis, que han copat la majoria dels premis als certàmens que van convocant-se.. Al felicitar-los de forma colectiva, mentres com a colectiu nos felicitem tots, seguim treballant. I ara, si ho retraem, més que res es per a encorajar-nos, sabent que alguns han dedicat part del temps vacacional preparant treballs i en estos moments, quan ya el determini de presentació venç, i estan escorreguts i cansats, no va malament que algú nos anime i nos recorde que lo millor del treball que han fet o estan fent es el véncer el propi repte, front al paper en blanc i si venen o no venen els premis, sol ser sempre com a resultat del fallo del jurat, que en algunes ocasions també atina. ¡Sobretot quan premien a u!

En el cas dels llibrets, que comencen a bollir per al 2004 que ya està damunt, l'edició del llibre del centenar de Lo Rat Penat, la medalla i la commemoració no deixa de posar un poc en son lloc a la lliteratura festiva, perque fenomen lliterari de tanta substància vital i pròxima, per planera i popular, que ademés divertixca sentenciant vicis i virtuts, no pot despachar-se sense més. Algun dia vindrà en que s'estudie més justament. per lo que convé no conformar-se en eixir del pas i salvar el compromís. Ací cal, com sempre, saber que deixem per escrit clarament quina classe d'esforç estem fent i cóm nos prenem el fet d'entropeçar en el paper.

Entre tot lo molt que hi ha, haurem de triar la terna per a que siguen els escritors els que definitivament elegixquen, com sempre democràticament, a l'Escritor de l'Any. Eixa figura que, una volta més, hem de recordar que representa la millor opció sobre la que proyectar llum per al futur, confiant en que puga consagrar-se definitivament, cosa que no coincidix necessàriament en l'image de millor figura del moment, ni molt manco la més consagrada, puix que això no és lo que s’intenta. Lo que volem, o intentem, es triar i proyectar ad aquell escritor a qui pensem que millor li vindrà l'espenta, perque ya mostre realment la fusta sobre la que posarem cadafal i llum que el situen per al futur que va obrint-se. Per això es igualment saludable trobar-se en la terna, majorment entre els autors jóvens que tenen tanta vida per davant, encara que al remat siga un atre qui guanya. En estos casos el jurat a voltes premia a la segona oportunitat. Busquem-ne alguna.