febrer 2004

L'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, AELLVA, sempre intentat que la pròpia veu clara i neta sure, en benefici de l'Idioma Valencià, vol refermar la lletra i l'esperit de l'Estatut d'Autonomia i el de la Constitució, pilars bàsics de l'actual democràcia del nostre poble. I per creure en estes lleis i per tindre intenció de servir-les, arribant als hòmens i dones que nos les otorgàrem, seguim creant lliteratura, en l'encert i els mijos que Deu i les nostres capacitats nos alcancen, deixant constància de que a hores d'ara hem conseguit publicar prop d'un miler de treballs utilisant l'ortografia, lèxic, flexió verbal i morfosintaxis netament valencianes i oportunament actualisades, tal com recomanà i justificà en son dia la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, sent esta la mateixa normativa que serví per a redactar la versió oficial valenciana de les dos lleis adés mentades.
 

Sempre hem considerat que no hem segut els valencians qui nos ha creat i atia el conflicte idiomàtic que patim i nos dessagna, que perviu irresoluble per manca definitiva de voluntat política i que seguirà endenyant a la joventut mentres es mire en espills forasters i companege en les formes valencianes, invents, barbarismes i bases fonètiques o  lèxic estrany, per por a trencar suposts unitarismes que, a més de falsos en sa major part, estan fomentats per interessos anexionistes i apropiacions indegudes, que el poble plà sempre rebujarà, per innecessaris i perillosament aniquiladors de l'essència o integritat valencianes, que no s'entenen sense una llengua pròpia: la de sempre i que sempre ha dut el mateix nom: VALENCIANA. Açò, per evident des de fa molts sigles, mai devem entrar a discutir-ho.

Per lo dit i perque cadascú devem assumir el nostre lloc i les pròpies reponsabilitats cíviques, socials o polítiques, entenem atinada la mida presa per a l'Ensenyança de les llengües espanyoles, donant-li al valencià, el nom i singularitat que mereix -més que s'haja demorat massa, mes val tart que mai-. Considerant reprobable la postura d'ambigüetat, perillosa i mantenedora del conflicte, que ha pres la major part dels acadèmics de l'AVLL, perque sense entrar en lo que cadascú puga pensar, están obligats per les pròpies lleis i simplement deuen treballar per millorar el nostre idioma, sense importar-los si està prop o llunt d'uns atres que nos son veïns i germans, pero que no son el nostre. El dia que acaben d'entendre i complixquen, com Deu mana i el poble espera, s'hauran acabat els conflictes i des de dins i des de fora, deixaran d'intentar manar-nos sobre cóm devem o no devem de parlar i escriure els valencians, ara desorientats per una TV deformadora i una escola dubitativa o forasterisant i perque podent-se utilisar texts valencians, inteligibles i valencianisadors, únicament s'oferixen bastardejos o recolats tendenciosos.