 |
Podria ser pijor |
 |
||||||
| Cresol virtual | abril 2004 |
|||||||
Principal Qui som Escritors Activitats Publicacions Biblioteca Valenciana Virtual Cresol Llengua Valenciana Enllaços |
La millor manera de reptar el futur es partir, acceptant-la, de la realitat actual, per a canviar-la, mai rebujar-la per ignorar-la. Que uns feren maneguetes i brialets forans de l'ensenyança i la pseudoficialisació idiomàtica, toca; que els atres consentiren, reculant de certes promeses electorals i, poregosos, deixen fer.., segur. I els demés, que som el poble, a la llei del manco esforç: els chiquets a passar curs i oblidar, els pares a que siga l'escola i els governants qui se n'ocupe, carregant-los totes les culpes, per a poder-los malair a la gana. I, qui no, a refugiar-se en la coentor i els dictats, si donen sous, o a refermar-se en el castellà, estalviant dubtes. Total: la llengua valenciana recula, sense guanyar prestigi. Mentres, nos peguem colps de pit, de tot lo molt que la volem i defenem, pero no gogem de pegar colp en terrer. Serà que cansa. | © Vicent Ramon Calatayud, 2004 | ||||||
|
|
Lo més facil, davant d'este panorama, és anar-nos-en a casa i punt. Pero oblidem que totes i quantes coses vegem de quallar i quallem, grans o menudes, són coses que queden fetes per al futur i són coses que, de no intentar-les, mai s'alcancen i de no fer-les nosatros es queden sense fer. Estes reflexions, bones per a l'Associació, devem aplicar-nos-les tots, sobretot ans d’obrir la boca, pontificant si són negres o napolitanes, que de figues no parlem, i tots palpem o palparem lo que nos cou. Ací ya saben que poden machacar-nos i guanyar pero ¿acàs nos podran furtar la llibertat personal? És en este reducte on hem de guardar el caliu de les essències i mantindre tibant l'arraïl de naixença, independent i pròpia, perque algun dia haurà de ser normal ser valencians i dignes. Si cadascú som conseqüents de llengua i tradició i diligents llaurem recte, mes que nos trobàrem en la pijor de les situacions, sempre l'haurem de treballar de manera esperançada. ¡Tancar la barraca, mai! Que les coses van i venen i les modes passen, pero la Pàtria no pot passar de nosatros i desgraciat qui crega que pot passar d'ella, sense que, davant de l'espill, li arribe dia de traure's contes. Sempre és moment de sembrar i sempre arriba l'hora de que algú cullga lo que entre tots escampàrem, sense afanys d'immediatea. ¿Per a quàn la suma i la superació de la resta negativa? |
|||||||
|
||||||||
