Setembre

2004

L’estiu voluptuós du en la sinada l’esperit creatiu; qui més qui manco desconecta de l’embafador jorn a jorn i s’hi veu amerat d’eixes idees novelles que esvolatreguen o revolotegen entre boqueta nit i el trenc d’alba. ¿Dormir, ensomiar, escriure?, millor un barrejadet a on tot càpia segons lo que mane el cervell lliberat.

¿Has anat a la plaja?... moguda matinera fugint del trànsit, parasol, hamaqueta, sabatilles de goma i tovalles al llom aguaitant si nos somriu el vert, nos fot el groc del dubte o nos acora el roig acollonador, ara penalisat.

La poreta a la puncha d’un peixet aranya, al solet immisericordiós o a l’indesijat contacte en l’elegant moca o medusa, ¿qué m’ha roçat el tobell?, ¿seran algues o? (i t’enrecordes que acaben de traure un taburó en Calp)... pero l’aigua abellix tant que te n’entres tirantte’n grapats i sents l’ariçó per l’esquena; un escabuçó i ya està bona, fresqueta, neta i a diverses temperatures segons el lloc a on tots “l’amollen”-- no els chiquets a soles – pegant-li palmadetes a l’aigua i mirant els blaus de l’horisó; nades cap a dins sense voler pensar que has de tornar al caliu salobre de mils de pixarrades.

En acabant passeges chafant ones entre la chicalla feliç o plorona, admirant un païsage de plecs i melics, culets/ots i mugrons, músculs oliosos i panches de concurs..., la ducha i a caseta per a dinar i estovar-se a reflexionar en fondària. S’acosta Morfeu i te pesen els parpalls mentres torna la veueta llandosa... ha d´eixir el Cresolet que fa Vicent, hem de preparar la sèu per a la llectura-ter túlia especial de l’amic Pere Delmonte, qui nos ha deixat només físicament perque l’obra i el recort estan i perduraran; he de cridar a tots els comunicadors de les XIII Jornades; repassar be el llibre d’Anfós Ramon i comentar en l’últim Escritor de L’Any, Paco Tarazona, si ya té arredonit el seu treball per a publicar-li’l; parlar en Felip, en Tintorer, en Puchades, en Ana Millàs, anar embastant el calendari 2005 de Lo Rat...

¿Pero tu no volies fer uns dies de vacacions?

Calla’t, calla’t, lletoseta dels botons ¿encara no saps que fer alguna coseta  per Valéncia és guanyar un trosset de vida?; en l’atra marcheta per a guanyar-me el viure sí que he fet uns dies de fojafugina  ¿a que no pots negar-m’ho?; en eixe cas deixa´m tocar el cel i acaronar un nuvolet de cotompel, deixa’m creure que tot acabarà sent naturalment valencià en les escoles, que sabrem defendre -tots junts- la nostra maltractada identitat.

Posa’m “La casa vella” i l’escoltaré mentres s’arremata l’estiu estre mascletaes i castells, sò i esclats de colors tan cridaners com efímers, tan lluïdors com inconstants, tan valencians...

Aureli López