Setembre

2004

Nos estàvem negant a lo més inestalviable. Sabem que la fruita madura cau, i cau i madura quan Deu vol, pero nos costa conformar-nos. En trobar-nos tants valencians units, el passat 19 de juliol, lligats al recort i les despulles de l'amic, hem seguts conscients de lo molt que hem perdut tots. Pero, majorment la seua família,  sabent que realment ha descansat, perque la seua lluita era ya insoportable, tenen també el consol de la Fe, pero tots i més ells, nos quedem en el buit que mai ningú podrà reomplir i darrere del tòpic està la més crua realitat.

Per això i perque l’afecte, que ve de la coneixença i el tracte, nos queda ferités en la pèrdua, haurem d’intentar buscar-nos al Pere volgut de sempre, entre la memòria del millor temps i el passe de la moviola. Coneguí els seus versos en el llibret de la falla Lope de Vega, pero personalment li trobí la fondària quan acompanyat de son germà, nos deixava uns poemes d’aire patriòtic, quan estàvem  tancats en la Generalitat en maig del 78, en la primera protesta, improvisada pero séria, del valencianisme popular davant del Sr. Albiñana, per consentir i alentar la  catalanisació d’Ausias March. Més avant vingué a formar part de la Junta de Govern de Lo Rat Penat; estava al meu càrrec la secretaria general ratpenatista. Quan en el 90 formàrem l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, cóm no, també estigué entre els fundadors. La seua trayectòria de compromís valencianiste i social, l’amor a la lliteratura i l’ofici de poeta els aprofitàrem en les Primeres Jornades dels Escritors organisant un seminari de poètica valenciana, que tingué lloc en el saló d’actes del Colege d’Agents Comercials i de la seua aportació, quan no hi havia res actualisat sobre el tema, mourien els Cursets de Teoria i pràctica poètica de Lo Rat Penat, en els quals, i més des de que ixqué el llibre de Promoció de Cultura Valenciana, Tractat de mètrica valenciana, es veuen reforçats els sabers, per a deixar ben patent, a través de la poesia, l’impossible convergència del valencià i el català, en base a les diferents lleis poètiques que dimanen de la ben distinta fonètica. Tot un món de treball callat i definitiu, quan es deixa escrit.

Amic, des dels  seus “‘Monòlecs en veu alta’, ‘Tot yo a cau de mans’ i ‘Aquareles de la llar –que molt a gust li prologuí-,   tres glapits del cor, en tres poemaris claus que definixen la fondària d’un poeta, de llarga trayectòria, molt més allà per la seua mirada enriquidora; per damunt de tantes flors, violes  i  englantines, del Mestre en Gai saber; l’adop humorístic dels memorables “Bernat i Baldoví”  dels bons llibrets fallers; d’espenta en Milacres i Altars, quan l’admiració per la Creu, del seu talant cristià de peça,  florixen  valencianament multiplicats en son afany monumental i demostren que ell, sabent el verdader valor de les coses, el centra en aquelles que, per efímeres, tenen el valor més irrepetible: les flors, la poesia, l’amistat, la pàtria, la família i  la fé, quan el perfum el du l’amor i la paraula compromesa els lliga ¡per escrit!

Em deixares, Pere, preparant-te una entrevista, que ara hauré d’inventar, pero respectant el dolor dels teus, confie en que La Providència els duga a saber del be en el que ara estàs tu. Ya que per damunt de tots tenim a Jesús que tot nos ho alcança. I anem a  pregar-li units  ad Ell, en l'Eucaristia que el valencianisme  celebrarà s. D. v. dilluns dia 20. Les veus dels nostres cors, seran roses que perfumaran el teu recort per a sempre.

Vicent Ramon Calatayud