Febrer

2005

JORNADES. -  És bo comprovar cóm, la constància,  i la colaboració dels ponents, tan estimable per desinteressada, pero encara més pel valor dels treballs que nos aporten, van surant i deixant rastre. Van obrint-se camí, interessant a un públic cada volta més ample i fidel, que a més pot reviure-les, seguint cada Cresol lliterari que les arreplega.

Per al 2005 estem conectant en estudiosos de l’història i pragmàtics de l’agricultura, científics i ecologistes, paisagistes i naturalistes compromesos d’ulls oberts... ¿qué vos sugerix el títul l’agricultura, a més de paisage? Perque de tot volem raonar i nos interessa la vostra aportació.

ESCRITOR DE L’ANY.-  De la tria democràtica resultà guanyador Ernest Barrera, al qui nos alegra poder felicitar. Ara, la majoria ya sabem que, com un “pedrapiquer”  més, posarà mà a preparar-nos un bon treball que justifique el premi, gustosos de poder-lo llegir ans de Nadal. Als atres dos finalistes ¡paciència! que els premis no s’acaben.

TERTÚLIES TALLERS DE PROSA.-  Voreu programa per a l’any complet, per lo que podria haver canvis en alguns llectors. En el Cresolet del trimestre s’afinarà. També voreu, com una novetat que pot fer-se costum, l’eixir del nostre lloc social per a celebrar una sessió en Manises, tractant d’obrir-nos i donar a gojar dels bens d’una velada formativa i normalment sucosa, a més gent. Convé acaronar-la. Per a fer-la possible en calendari  l’ubiquem en un primer dilluns –no en el segon del mes acostumat- igual que en Octubre, Novembre i Decembre, que patixen un segon dilluns dificultós i preferim avançar la semana ans que perdre la sessió. Sempre estem a temps de millorar, en tots els órdens. No hi ha que deixar perdre res.

PUBLICACIONS.-  En el sopar veren la llum el Cresol Lliterari dedicat a n’Anfós Ramon, resum de les XIII Jornades i  el llibre Quimeres amprades   de Paco Tarazona, Escritor de l’any 2004. A més disponem, per intercanvi en El Piló, del llibre  Jornada 65, narrativa sucosa d’Alicia Palazón. Tres atobons brillants més,  per a bastir l’edifici de la llengua valenciana, deleitant-nos. Veniu a per ells qui no els tinga o demaneu-los si no podeu vindre.

RECITALS POÈTICS.-   Pensareu que nos queda  molt bucòlic això de cantar-li a l’aigua,  pero si pensem que és un element imprescindible –per això les religions monoteïstes la tenen com un símbol fort-, si sabem que els pobles s’enguerren per la seua possessió, o queden destroçats per la seua força, be pot ser font d’inspiració en un any en el que anem a maridar-la, naturalmente en la terra, per a fer lliteratura, acostant-nos respectuosament a tot lo que forma part de l’home, comformant-lo també anímicament.

HOMENAGES PÒSTUMS.- Deixant constància ací del viu recort de Pere Delmonte, Josep Melià i Xavier Casp, a qui els hem tributat un homenage públic, llegint obra seua, igualment volem que tots els valencians puguen recordar-los, donant nom a un carrer,  lo qual tenim en gestions.