Abril

2005

TERTÚLIES TALLERS DE PROSA.-  Complint les propostes se n’han celebrat dos en la seu: Blasco Úrios, escritor que es presentava,  nos manifestà una fonda postura filosòfica i J. Vt. Miralles nos oferí  prosa fresca i ben treballada. Ferrando Martínez, qui feu la seua presentació, nos sorprengué pel modo tan natural i agradable d’escriure en ritme i atino temàtic, Vicent Ramon ensayà prosa poètica, per a ficar-nos en uns atres indrets també manco treballats per ell. La  sessió de Manises, feu mestrage i nos obrí, pel tema faller, a una societat que tant desconeix de la lliteratura i més en valencià. Vorem de seguir el camí que encetaren els relats de Manuel Navarro i l’experiència llibretera de Joan Romero. De moment preparem-nos per a gojar del bon teatre de Ruiz Negre, en maig. Seguirem millorant, si acodim i gogem tots.

RECITALS POÈTICS.-   Ya sabeu a quí volem cantar-li, en vers. No intentem desafinar, per a que al remat ploga be, pensem, com sempre, traure punta  a les paraules, lligar les metàfores i deixar el nostre testimoni preocupat, com a penyora de poble que som. Abanda es detallen els poetes, participants: ne son un cafís i bons.

PUBLICACIONS-FIRA DEL LLIBRE VALENCIÀ.  Un any més participarem en les nostres publicacions, en l'emplaçament front al palau arquebisbal. En la nostra caseta podran firmar llibres els autors i aquells socis que encara no hagen retirat les últimes edicions, acreditant-se convenientment les podrán retirar: El Cresol Lliterari dedicat a n’Anfós Ramon, resum de les XIII Jornades,    Quimeres  amprades  de  Paco Tarazona, Escritor de l’any 2004 i  Jornada 65, d’Alicia Palazón vos aguarden. Vingau, gogeu de l'ambient i endugau-vos  bon companage lliterari.

JORNADES. – Estem treballant per tal d’ilusionar als millors estudiosos per a que siguen ponents, com sempre pagats per la pàtria, perque nosatros som pobrets, pero tenim les mes riques aspìracions. Deu provirà i triunfarem, com cada any va posant-se més de manifest. L’agricultura, a més de paisage  es una qüestió cultural  que mai s’acaba.

            Seria bo que nos parlaren: de l'agricultura valenciana, en temps migeval ¿Cóm vivien els llauradors del XV?. De "la tira de contar" una antiga pràctica comercial i la més moderna manera d'acostar el producte fresc al consumidor. L'internacionalisació de la producció agrària valenciana. Del botànic Cabanilles, científic ilustrat de l'agricultura. Del vocabulari en les costums dels llauradors. De les nostres hortes i dels horts jardins De l'us històric i del dret d`aigües  De cóm s'organisen les agrupacions dels agricultors, després de les cambres agràries i les germandats de llauradors de les acaballes del sigle  XX, quan existix un atre esperit corporatiu... De la base alimentària i l'aprofitament per la tecnologia dels productes del camp valencià. Si pensem que tots mengem de lo que la mare terra nos dona ¿en mans de quí estem? ¿Quina és la garantia de les nostres denominacions d'orige?

HOMENAGES PÒSTUMS.- Després d'haver-los dedicat als socis fallits Pere Delmonte, Josep Melià i Xavier Casp, nos sorprén més encara la mort de Joan Costa i de Josep Mª Guinot, dos escritors compromesos en la pàtria i la llengua i dos hòmens de Deu, als qui també confiem a la seua misericòrdia, pero que nos deixen més fondo el fiçó del dolor humà.  Estem gestionant, junt a les institucions germanes,  distintes accions, com homenage postrer, pero més  que res per a mantindre viva la seua inestimable memòria. Convé estar a l'aguait de la crida, disposts a sumar.

            Del sacerdot jesuïta Joan Costa, direm  que,  a més de treballar en fondària per la cultura i la llengua valencianes, com  acadèmic, Secretari general i President de la secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, fon un home de pau.  I caldria que preguerem eixemple seu tants i tants com el plorem i més qui estiga barallat, perque tots valencians i pretenent treballar en el mateix solc, no cap més postura que la conciliació de les distintes opinions, per a que sure la valencianitat.  Ell patia com pocs els problemes actuals i donà sa vida buscant  solucions per a que res es quedara pel camí.

 Ha deixat fet un treball d’investigació i transcripció dels clàssics que mai li podrà pagar la societat valenciana, front a la gola usurpadora “científica” a sòu forà. ¡Que circule per les escoles i les universitats!  Molt ilustres catedràtics i polítics: tan donats a omplir-se la boca parlant de llibertats i defensa de l’idioma, no siguen colaboradors o consentidors de l’embolat idiomàtic ¡deixem que la llum entre!  Preguem en ell i per ell  per a que  les boires s’escampen i quede clar el seu  testimoni.

            Del nostre  Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, II Edició, Mossén Josep Mª Guinot  direm que en La Plana de Castelló rebem un atre mòs, al perdre la valencianitat plena i  activa que D. Josep Maria representava, sense importar-li els noranta i molts anys.  Llicenciatures, doctorats, canongies, acadèmies i creus de mèrit, no tacaren la seua senzillea. Dispost a seguir deprenent, obert a la modernitat negant-se a les pràctiques de l’anexionisme, mentres pogué teclejar “el monitor” com familiarment denominava al seu PC i la vista no li fallava. Un home sancer, de conceptes clars i callars sincers, dedicat als demés, pel sacerdoci, la docència, el patriotisme... la caritat, pero  sempre actiu, com li cal a un intelectual. Quàntes generacions de castelloners no han passat per les seues aules, recordant-lo sempre. Nosatres li deurem els treballs com a llingüiste, gramàtic i docte fonotòlec. La seua tasca, recuperant la figura del patrici Cardona Vives, per a donar nom i espenta a la societat germana, baluart de veritat valencianista en Castelló, nos dona testimoni. Ara,  que no s’apague mai eixa flama de germanor que nos ha de guiar a tots.

            Nos complau saludar a les publicacions germanes, els bolletins de “El Piló” de Burjassot i “El Guarda”  d’Albalat del Sorells. Bo és que s’escampe el nostre mensage i que, a més de la veu, quede escrit.