Novembre

2005

En el cau, l'amagatall o la cavorca, en la cova veïna de naixença o en el buc de l'escala, en l'alcavor del forn casolà d'intens caliu per a l'hivern tremolós..., en cada forat o refugi natural o obra d'hòmens hi ha sempre un clavill, un badallet per a la llum de l'esperança, per al sol tonificant o cremador, per a la desijada pluja, sempre necessària...

En els vells problemes d'invasors i lladres sense consciència, en els atacs dels tafurs d'ofici-benefici que baraten llengües i banderes, en l'eterna gola d'enronies enfollides tan freqüents com fracassades, també queden finestres per a la claror, fumerals que alenen, cims insospitats, boscs tapits i tendres valls dissimulades a on s'acovilen els natius resistents, on s'acarrasen els clams contra l'opressor, els crits animosos per als valents que volen lluitar, i si cal morir com a bons "ches" drets i dignes.

En l'engolidora globalisació que tot s'ho vol fer, hi ha i n'hi haurà espais per a l'home lliure, per a l'independència de pensaments i fets perque mai podran en tot, perque sempre patiran el dubte d'un atre Davit, d'aquelles formigues que socavaren la terra pròpia baix dels peus del prepotent, de les gotetes d'aigua constant que foraden la roca...

Hòmens i bésties, noblea i poder, salut i diners, pau i absorció per eliminació, flors de taronger o nafa i plantes carnívores, sol i tenebres, himnes de germanor i "segadors" amenaçants, poble pla i polítics-taburó, mans que se troben i encaixen mirant als ulls i pactes d'enemics que compartixen llit pels presuposts...

Aureli López