Febrer

2006

            L'advertència, s'entén. Per bona naixença, devem mostrar-nos agraïts en qui va ocupant-se de donar faltes i bones del nostre quefer, en tots els órdens, més que res per lo que nos ensenya sobre nosatros mateixa. Clar, com u sempre té dificultats per a vore's la gepa, més val que el documenten de forma tan caritativa. I sempre hi ha el baciner de tanda, ficat a marmessor que sap repartir patents de saber i de valencianitat, sense reparar en cóm de malinformat navega, o cóm de desmemoriats viuen els qui el trastegen, com si fora un porritet de fira, i allà va, ocupant-se'n de qui treballa i ni temps li queda per a llevar-se de damunt als  maledicents de tanda, pero no obstant  ¡hala, a reballar merda que és de bades!  Bona manera de servir a Valéncia. I ningú diu que els fematers no siguen dignes.

            Bo. Gràcies. Pero ya teniem consciència, des de fa bon temps, de  lo poquiu que sabem i valem. Precisament per això i com aconsellava el Prf. Ubieto, el no saber nos impulsa a fer algun  llibre. No, no hi ha paradoxa en l'afirmació, perque preciosament qui cobra consciència  d'ignorància és qui s'atrevix a reptar-la de front i quín repte major que fer-ne llibre, on deurà deixar explícites les averiguacions sobre la matèria ignorada o els camins que va descobrint, per al plaer ó  el coneiximent de tercers, o pel simple fet metòdic de constatar els alvanços, conseguint en definitiva que se sàpia més d'allò  que se desconeix.  D'ací el nostre recel,  de tot aquell qui es promou com a sabut, massa voltes per damunt, com l'oli, en  l'intent de fer-ne montó d'adversaris o amics, sobre el que enfilar-se, una volta ha jugat a descalificar-los.

            I sí, també tenim gepà, pero nos fot que  nos intenten montar sobre ella. Preferim, si hem de carregar en lo que nos corresponga,  dur-ho  al  braç, aprés de mirar-ho als ulls, abraçant amorosos lo que nos toque, perque nos sabem deutors de la societat que nos embolica i d'alguna manera hem de pagar-li. Serà perque eixercint d'agents comercials i bastant-nos la professió per a procurar-nos  els queviures en dignitat, tot lo demés és pur goig, que no cal vendre.

                                                                            Vicent Ramon Calatayud