Juliol

2006

            No hi ha res més gran que tindre amics, la chamarrusquera sabuderia del poble pla diu que amics “hasta” en l’infern.

            En l’Aellva ne tenim un braçat que nos fan costat i un cafís de genials i anàrquics que nos volen en un amor tan apassionat com l’abraç de l’orso.

            Coneixen millor que ningú l’esforçat treball en positiu que anem realisant les entitats i editorials que sempre hem assumit –per convenciment raonat- la normativa de la RACV també coneguda com d’El Puig, i dic be que l’hem assumida sempre, en massa, pocs o els actuals accents, perque va nàixer per a enaltir, enriquir i documentar a la llengua valenciana com a idioma independent dins del sistema occità-romànic.

            Entitats com Lo Rat Penat, la pròpia Aellva, El Piló de Burjassot, l’Ateneu Cultural Paterna, el Colectiu Lluís Fullana de professors d’universitat i doctors, Amics de la RACV, el Club Lletra,etc.; editorials com d’El Sénia al Segura, L’Oronella...

            Només cal constatar les activitats i publicacions-coleccions del primer grup: novetats editorials, reedició dels nostres clàssics, Fira del Llibre Valencià, Tertúlies-tallers de prosa mensuals, Recitals Poètics, Jornades, Escritor de l’Any i premi Nacional de Lliteratura, presentacions de llibres i revistes com Tirant lo Blanch i Lletres de Batalla o Lletrafaller i Lletraferit,etc.; contrastant-les en les del segon que no vol seguir fidel a les normes de la RACV naixcudes –com sempre- de la seua Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes, mentres van creant noves “ermitetes” en el seu oficiant o sermonejador, clar, qui aconsella l’us de ¿les autèntiques? o amenaça en fer-ne unes atres ¡nyas!.

            Com el pas del temps lleva i dona raons, alguns pensàvem que havien quedat ben clares o paleses les falsetats escampades a l’entorn de l’acostament a l’AVL, falsetats i llengües com astrals a l’estil de les que provocaren –en política- la dimissió d’un home tan vàlit com Chimo Ballester. Sempre serà bo tornar a l’esme o trellat i que tots laborem junts i sigam amics, sense cometes, de pàtria i sentiments.

            A primeries de Juny, el clown en cap dels pai(a)sos catalans, “l’oncle Carot”, exigia una llei que faça desaparéixer la llengua valenciana engolida per l’aspra veïna del nort; mentrimentres els pocs  valencians conscienciats renyim per enfrontaments personals i vanitats inconfessades, per un floquet, per un lleva’m l’accent de Valéncia...

            En la fe del carboner i una miqueta més entristits, anem a seguir creant i publicant testimonis nets de la natural valencianitat cultural i llingüística d’esta nacionalitat, qui vullga repensar-s’ho i desige vindre a colaborar, esperant-lo estem.

                                                                                      Aurèli López