Octubre

2006

        La fita aferma la conseqüència, pel devindre històric. Que quinze anys no són res i res ya no serà igual que fon en els noranta, !perque ha passat un segle!  "En aquell temps..." érem més guapos, més templats i més feliços. Teníem  segurament manco coses, pero certament gojàvem de la joventut que, entre unes atres qüestions, no repara en atesorar coneiximents, mentres els crea.

Pero no podem llançar la vista arrere per a queixar-nos, més que res del temps perdut en tants clams i queixes. Sí per a vore el nostre surar, per damunt dels inconvenients, que no afluixen, i del temple que nos ha posat a prova d'estos, preparant-nos per al pervindre, sempre a punt d'encetar un dia millor, en el blanc de cada albada.

Qué seria del món, si algú no s'entretinguera en contar-ho, si els escritors no es molestaren, posant en solfa tot lo que veuen pel carrer, ocupant-se'n d’anar cernent-ho pel cedaç d'una ben amoblada cambra, per a tornar-ho a la societat, per mig de la paraula que la  lletra adoba. Més val no imaginar-ho, podent sempre tastar l'atra realitat, entrant o exint d'ella apenes obrint o tancant un bon llibre.

Quín tòpic més real el del llibre lliure. Aixina, els escritors en llengua valenciana, que lliurement volguérem amparar-nos baix  les sigles de la AELLVA, perque  representa llibertat creativa i fraterna valenciania,  ara que hem passat un temps feliços,  havent-nos ocupat de lo que nos importa: escrivint i editant, no mirem arrere en cap de nolstàlgia, perque hem de crear el hui lliterari, que faça el demà conseqüent i ya trobarem majors fites per a celebrar-lo.