Novembre

2007

 Passàrem un temporada en el cor arropit, sabent cóm de malament li anava la salut al nostre excelentíssim amic. Preclara personalitat internacional, valencià senzill i home sempre assequible a qualsevol demanda de la cultura, de la ciència o de l'humanisme. Per fi un prou recuperat de l'alifac que tant l'amenaçà, minvat en forces, no dubtà en rebre'ns i nos alegràrem al trobar-lo magnífic, no per a eixir de casa ni fer “el camí de sant Jaume” pero per a, gojós, contar-nos coses, que li esplanàrem fil per randa de les mampreses de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia , quan preparàvem el corrector ortogràfic que ara veu la llum.

Poc més o manco dia això, en present, la meua colaboració de l'últim “Lletraferit” revista que li dedicà un reportage. Pensava despúsanit que hauria de trobar un ratet per fer-li una visita, ya que volia dedicar-li un llibre i posar-lo al dia de les novetats acadèmiques, perque ell s'agradava d'estar al dia, per distints conductes i treballava el pensament, per a servir-nos les pròpies reflexions impagables sempre. Com per a sempre se nos quedarà present aquella alegria vital del seu sonriure, els ulletss de complicitat familiar i guilopa i la força de les seues assaonades paraules, que ara s'eleven en ell a una atra dimensió.

Com si havera medit el temps, aguardant-se al relleu en l'honor del Decanat en la RACV, quan mereixcudament puja Juan Lladró al deixar la presidència activa, des d'un lloc que, sent un magnar de cultura i un referent de valencianitat, no manca qui el soporta tan malament com una brossa a l'ull de sa miopía . “ Sí, deu de ser això, el motiu pel qual ací es conciten moltes i bones figures, pero no s'organisa be el loby que les faça surar al nivell mediàtic, que pareix ser que siga lo que més conta”, raonàvem en ell, quan a més nos assegurava que a on es trobava més a gust era “en el laboratori”

Ara, arrapant la norantena, nos deixa este naturalisat carletí, qui no parà d'ascendir des de que es llicenciara Premi Extraordinari en 1941, doctorat-se Cum Laudem en 1944. Guanyà per tres voltes el premi d'investigació tècnica “Juan de la Cierva”, alcançant la Càtedra de Química Orgànica, Bioquímica en 1964 i la Gran Creu d'Alfons X el Sabi en 1971. Fon Vicerrector d'Investigació de la UPV en 1972 i acabà d'Emèrit en la mateixa. Presidí el Consell Superior d'Investigacions Científiques en 1974 i huna, entre uns atres: Premi d'investigació “Alberto Sols”,Premi Nacional d'Investigació Tecnològica “Torres Quevedo” en 1988, Medalla d'Or de la UPV en 1990, Premi Jaume I , a les noves tecnologies en 2001, Medalla d'or al Mèrit en el Treball en 2002… A més d'haver publicat un sens fi d'artículs en revistes tècniques de tot lo món, aixina com un grapat de llibres i colaboracions escrites en els diaris. I lo que és mes important, tenint el renconeiximent del poble valencià, l'indiscutible preeminència del món acadèmic i l'àmbit internacional de la ciència.

                                                                                   Vicent Ramon Calatayud