Benvinguts a la web de l'Aellva. La nostra associació acull a la gran majoria dels escritors actius en llengua valenciana. Des d'esta web podràs saber més sobre els nostres escritors, conéixer les nostres activitats, consultar la nostra Biblioteca Valenciana Virtual, fer-nos costat associant-te a l'Aellva i resoldre els dubtes que pugues tindre sobre la llengua valenciana i la seua situació actual.

Notícies

Fira del Llibre Valencià i Recitals Poètics de Primavera

La semana que ve, del 2 al 6 de maig, la RACV celebra la Fira del Llibre Valencià. Allí estarem colaborant en els nostres llibres i en els Recitals Poètics, que com és tradicional celebrarem en el marc de la fira i que enguany dedicarem a les tradicions valencianes. Vos esperem.

 

Tertúlia de teatre

Dilluns, 11 Abril, 2016 - 19:30 - 21:00
Lloc: 
Sèu de Lo Rat Penat

Degut a la malaltia de Pep Bea, qui tenia al seu càrrec la llectura dramatisada de teatre d'abril, l'obra llegida este més fon substituïda per la que baix el nom de Époques, original de Rafael Melià (a qui agraïm l'esforç realisat per a posar-la a punt en tant curt espai de temps) fon representada el dilluns dia 11 a les 19:30 en el Saló d'Actes de Lo Rat Penat (Trinquet de Cavallers, 9, Valéncia ciutat) per:

Rafa Melià, El Pare.

Ricart Folgado, El Fill.

Maria Jesús Coves, Narradora.

Rafael Melià i Castelló és u dels nostres més prolífics i llorejats autors teatrals. La representació de l'obra fon seguida pel públic en gran interés, atret per l'original esquema argumental de l'obra, en la que es simultanegen dos monòlecs (el del Pare i el del Fill) situats en moments cronològics diferents, que van variant a lo llarc de la representació entre els anys 40 del sigle XX i l'actualitat.

En acabar la representació, com és habitual, tingué lloc un chicotet i enriquidor intercanvi d'opinions entre els protagonistes i el públic assistent.

 

Rafael Melià, Maria Jesús Coves i Ricart Folgado, en un moment de la llectura dramatisada

 

 

Sobre l'accent de Valéncia

Autor/s de l'artícul: 

Algú dirà que tenim problemes més immediats, i segurament no li faltarà raó. Pero ausades que, sense desmeréixer dilemes més acuciants, el nom de la terra a on u ha naixcut no és qualsevol cosa.

Ve la qüestió al cas perque ahir l’Ajuntament de Valéncia en ple, en el vot favorable de Compromís, PSPV i Valéncia en Comú i la connivència abstencionista de PP i Ciutadans, aprovaren solicitar l’oficialitat de la denominació ‘València’, en e oberta, a pesar de que la pronunciació general en tot el domini llingüístic valencià, actual i antiga, és en e tancada, com reconeixen tots els gramàtics de qualsevol tendència (incloent els de la AVL).

El perqué d’esta contradicció ortogràfica, recalcitrantment perpetuada pels gramàtics anexionistes, d’accentuar oberta una vocal que és tancada –banalisant una norma, la de diferenciar gràficament vocals obertes i tancades, que es torna aixina inservible i inútil– té un motiu tan sorprenent com aborronant: com en català i en balear eixa lletra es pronuncia oberta, els valencians hem d’escriure el nom de la nostra terra i de la seua capital com el pronuncien ells i no com el pronunciem nosatros. La costum implantada durant décades d’ensenyança alienant i el desconeiximent de no pocs valencians sobre qué és una vocal oberta –de fet, el desconeiximent de saber parlar valencià– fa lo demés. Aixina, si se’ls pregunta sobre el particular, molts juraran i perjuraran que en valencià Valéncia és València, mes que no sàpien contar fins a vint en la llengua de Sant Vicent Ferrer.

La llàstima és que açò és la crònica d’un desenllaç anunciat. D’anys perduts en els que es podia haver resolt la qüestió satisfactòriament. Ya Miquel Adlert, en la seua obra ‘En defensa de la llengua valenciana’, de 1977, posà l’accent (mai millor dit) a on tocava. Anys més tart, i en concret el 21 de giner de 2005 –¡fa onze anys, senyors, i els responsables de llavors continuaren governant fins a 2015!– Lo Rat Penat solicità formalment a la corporació municipal i a la provincial, les dos regides pel PP, “l’aprovació oficial a tots els efectes del topònim ‘Valéncia’, en l’accent tancat o agut sobre la vocal tònica de la segona sílaba”. La Secció de Llengua de la RACV, en el pare Costa al cap, feu lo propi de manera simultànea. Uns pocs mesos més tart, el mateix Jordi Colomina, acadèmic de la AVL, afirmava que “l’adopció de la grafia Valéncia, coherent en la pronunciació unànime valenciana (...) enfortiria l’autoestima dels valencians envers la pròpia varietat”. La callada dels valencianíssims governants del PP fon tota la resposta. I ací tenim el resultat.

En la mà de la AVL està resoldre el desgavell. Com la mateixa acadèmia establix en la seua producció normativa, “és convenient fixar gràficament la denominació viva i consolidada per l’us dels parlants que en tenen un coneiximent directe”. ¿Seran coherents? ¿O seran polítics?

Publicat en Las Provincias l'1 d'abril de 2016

 

 

¡Mentira!

Autor/s de l'artícul: 

Aixina, rotundament, rebugem  la proposta de valencianisació del nom de la nostra mare, la nostra pàtria: l’identificació que nos fa poble. Perque mentira és forçar cap a una fonètica catalina, pretenent valencianisar, lo que mai se pronuncià com volen que s’escriga els polítics de tanda: com ho diuen en les Rambles, accentuant al contrari la e (È) i obligant al llector a obrir la vocal, que ací  no obrim. L'accentuació és ajuda que fa viable l'expressió escrita, partint de la veu. Ve de costum i evolució. Dins d’açò observem que el substantiu Valentia, nom romà del que prenem mòle i caràcter,  evolucionà posant en la e accent agut (É) i aixina pronunciem els valencians, únics amos de la llengua. En valencià se deu escriure VA-LÉN-CI-A. Els castellans, en sa pròpia mida silàbica escriuen correctament VA-LEN-CIA i els catalans, per sa fonètica VA-LÈN-CI-A. No hi ha cap raó gramatical, ni llògica i manco pseudopatriòtica per a seguir mantenint un acatalanament oficial, com en els últims temps patim. Pijor serà que atenten contra la llibertat d’expresió, obligant-nos a escriure en contra de la fonètica valenciana, de la verdadera norma valenciana, solament per impostura dels dictats de l’institut català al servici del qual pareix que deu girar tot. Digam prou.

Regits per clans polítics que van a lo seu, adoctrinats per endogàmies universitàries mercenàries i deixats dur pel caràcter gens reivindicatiu del nostre poble, ya no podem recular més. Lleis arbitràries van contra natura. Se palpa que el personal no vol saber res d’anexionismes i recela de cóm se nos fagocita i s’encabestra als nostres chiquets, pretenent ficar odi i revancha com en Catalunya i el Nort, per tal d’administrar un futur caos, en el qual fer colònia, de gent útil i treballadora, festiva i conformada, ¿desarraïlada i catalanisada?

Publicat en Las Provincias el 28 de març de 2016

 

Renovació de la Junta de Govern de l'Associació

En l'assamblea general que tingué lloc el passat 21 de març de 2016 se dugué a terme la renovació dels llocs de la Junta de Govern que devien vacar segons els Estatuts.

La nova composició de la Junta de Govern és la que seguix:

 

President: Ricart Folgado i Bisbal

Vicepresident: Rafael Melià i Castelló

Secretari: Òscar Rueda i Pitarque

Vicesecretària: Ampar Cabrera i Sanfèlix

Tesorer: Ernest Olmos i Sabater

Contador: Ferrando Martínez i Garcia

Vocal Primer: Joan Antoni Alapont i Pérez

Vocal Segon: Joan Josep Serra i Martí

Vocal Tercer: Joan Romero i Moya

 

L'Associació en ple agraí l'intensa i fructífera llabor desenrollada per Maria Jesús Coves, presidenta els últims huit anys, i de Manolo Navarro, vicepresident, que abandonaven els seus càrrecs. 

Aixina mateix, se prengué la decisió de nomenar Presidenta d'Honor de l'associació a Maria Jesús, la qual llegí una carta de despedida que reproduïm a continuació:

 

SOLCANT FUTUR

Pareix que fon ahir i pronte farà huit anys que m'encomanàreu el treball de ser la cara visible, des de la presidència, de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana.

Una responsabilitat, un honor, que vaig acceptar conscient de les moltes carències que per a tal càrrec tenia i per a la qual demaní l'ajuda dels dos presidents que me precediren, Vicent Ramon Calatayud i Aureli López, que s'afanyaren a assegurar-me-la i que, com a cavallers i valencians de paraula, que ho són, done fe de que han complit. Ells m'han espentat a treballar i han segut el braç en el que he pogut recolzar-me per a acodir a cites, fer presència en actes o simplement, perque de llengua saben molt més que yo, per a aconsellar-me o corregir-me els erros, cosa que mai els reconeixeré prou, per lo que desige que siguen estes lletres un testimoni escrit del meu agraïment.

Atre tant puc dir de tots els components de les distintes Juntes de Govern, que han sabut treballar en cada moment en allò que se'ls demanava, particularment els secretaris als qui, per raó del càrrec els ha tocat treballar en ganes. Gràcies i disculpeu si a voltes he tingut poca correja, mes que algú de vosatres (no senyalaré quí perque ell ya ho sap) haja fruït punchant-me, sabedor de que havia de botar. En fi, tot és cosa de confiança i convivència i cregau que vos parle a cor obert quan vos dic que és esta una experiència que m'ha enriquit i m'enriquix cada dia, eixamplant el meu círcul valencià i creant-me un toll de companyers/amics d'una manera que me fa sentir-me més i més arraïlada en la nostra cultura i Pàtria.

La AELLVA ha complit vinticinc anys. Una fita que nos ompli d’orgull ya que sempre hem cregut que lo principal és perseverar en el treball. Fins ací hem procurat que el solc no se n'eixira del marge. Els que ara prendran l'aladre ya procuraran que continue pel camí recte a fi de que la sembra qualle en collita profitosa.

I sapiau que fer un pas arrere no significa anar-me'n. Com a membre de l'Associació estic per a lo que els seus dirigents me vullguen manar i si no me manaren res, com a sòcia activa sempre, perque mai m'ha agradat massa estar de mostra en els llocs on fa falta treballar. El meu únic desig, en este moment tan complicat per a la llengua valenciana, seria transmetre la meua increbantable confiança en el poble pla, segura de que, per molt que l'endenyen, no abandonarà les seues arrels. Per a guanyar eixe futur d'esperança seguirem solcant.

Maria Jesús Coves

 

 

La nostra expresidenta, Maria Jesús Coves, i el nostre nou president, Ricart Folgado

 

Nova Junta de Govern. D'esquerra a dreta, Joan Antoni Alapont. Ampar Cabrera, Òscar Rueda, Ricart Folgado, Ernest Olmos, Ferrando Martínez, Rafael Melià, Joan Josep Serra i Joan Romero

 

 

 

Tertúlia fallera

Dilluns, 29 Febrer, 2016 - 19:30 - 21:00
Lloc: 
Casal falla Fra Pere Vives - Bilbao - Maximilià Thous

Demà dilluns 29 de febrer, a les 19:30 h, celebrarem la nostra tradicional tertúlia fallera. Serà una taula redona sobre "Les falles i la llengua valenciana", coorganisada en el Casal Bernat i Baldoví.

Intervindran Ampar Cabrera (escritora), Voro López (director de la Secció de Llengua de la RACV) i Òscar Rueda (president de la secció de Cursos de Lo Rat Penat i president del Casal Bernat i Baldoví).

La tertúlia tindrà lloc en el casal de la falla Fra Pere Vives - Bilbao - Maximilià Thous (carrer Maximilià Thous, 40 de Valéncia ciutat). Entrada lliure.

 

 

 

AVL, RACV i consens

Autor/s de l'artícul: 

Massa be anàvem. La reivindicació idiomàtica valenciana tornava a ser notícia en els diaris, en els poemes fallers d’Ampar Cabrera com a símbol de la resistència contra l’anulació, per interessos polítics, de la personalitat idiomàtica de tot un poble. I ara unes declaracions del Decà de la RACV, unes interpretacions de les seues declaracions, uns titulars extrets d’eixes interpretacions, i les consegüents reaccions, estranyament coordinades, d’aquells que fins ahir nos ofegaven econòmicament i nos ridiculisaven propagandísticament, tornen a posar a la centenària acadèmia en l’ull de l’huracà. ¿Estem en 2016 o en 1997?

Puix no: estem en 2016. Per fortuna, estos dèneu anys nos han permés classificar molt be a les persones i a les institucions pels seus actes, i no per la rumorologia, els titulars dels diaris, les enrònies de ments conspiranoiques, els desencontres personals o la lletra d’unes lleis que es complixen o s’incomplixen segons marca el dictat del poder polític. Ara i ací, ya sabem quí és cada u, com és i qué pensa, per damunt de campanyes i estratègies maquiavèliques.

Tots voldríem que l’eterna discussió idiomàtica s’acabara d’una volta. O millor encara: que no haguera escomençat. L’història és la que és, i la propaganda i els millons transferits des de fòra de les nostres fronteres no són fàcils de contrarrestar per una societat dividida, desconeixedora de la seua història i que patix una classe dirigent dèbil i escassament reivindicativa front al poder, vinga d’a on vinga i mane qui mane. Pero és pueril creure que un consens, este o qualsevol, se pot firmar en una pistola apuntant-te al pols. Perque això, métodos a banda, no és un consens: és una rendició. A on dic metafòricament pistola, dic maltracte mediàtic, estranyament acadèmic, engany ideològic, descrèdit planificat, discriminació econòmica, censura, maledicència inacceptable. Métodos de manipulació social que hauríem de calificar en una paraula grossa que no nomenarem ací per prudència.

Qui ha de demostrar que vol el consens des d’uns criteris d’estricta valencianitat simbòlica, normativa i procedimental, és la AVL, creada per pacte polític entre PP, PSOE i CiU. I ademés li ho mana la llei. I no la RACV, creada en 1915 i en absoluta lliberta de càtedra i d’actuació, com ha demostrat i, no em cap el menor dubte com a membre de la Secció de Llengua, seguirà demostrant.

I una segona advertència. El consens de la RACV és el consens entre els llingüistes i els parlants, entre els que proponen la normativa i els que l’adopten com a seua. Que ningú crega que intentant capgirar la voluntat d’algun membre de la RACV o de tota l’institució, capgirarà la voluntat de tot el valencianisme idiomàtic. I això no és dividir als valencians: és reconéixer-los tal com són, tal com som, i no com ad alguns els agradaria que fórem. Oficialitat de les normes de la RACV, ya.

 

Publicat en Las Provincias el 19 de febrer de 2016

Tertúlia de prosa de febrer

Dilluns, 8 Febrer, 2016 - 19:30 - 21:00
Lloc: 
Sèu de l'Aellva

El pròxim dilluns 8 de febrer tindrem el Taller de Prosa de mensual a les 19.30 com de costum, en el nostre lloc social, carrer de Dalt, 64 de Valéncia ciutat.

Nos llegiran Ernest Olmos i Antoni Ruiz Negre, ben coneguts de tots com a excelents narradors. No dubtem que tindrem una velada molt interessant.

Entrada lliure. ¡Vos esperem!

 

 

Tertúlia de prosa

Dilluns, 11 Giner, 2016 - 19:30 - 20:00
Lloc: 
Sèu de la AELLVA, carrer de Dalt, 64, Valéncia c.

Escomencem un nou any i per tant els Tallers de Prosa.

El primer, el dia 11 de giner, a les 19.30 com de costum en el nostre lloc social, en entrada lliure.

Nos llegiren Nelo Garcia Miró, debutant en prosa, i Ferrando Martínez de qui ya teníem excelents mostres com a narrador.

Nelo, que obrí la sessió, meticulós i sempre preocupat per donar lo millor de sí mateixa cada volta que escriu, debutava en prosa i nos feu patent la seua responsabilitat per considerar que el seu camp és el dels versos festius en el que tots coneixem el fi humor que el caracterisa, sense caure mai en la sal grossa, que arranca fàcilment la carcallada, prou més senzilla de traure que el somriure al que Nelo nos té acostumats. Esta vena humorística brollà en el relat que baix el títul de La boda de Paca “la mestra” mostrà bones maneres en un debutant i que esperem li servixca per a fer nous intents una volta passades les responsabilitats falleres. Ell pot i els assistents rigueren de bona gana en saber en quines matèries era mestra la Paca. Pero això queda per als que no escoltaren el relat per a quan el lligguen en el pròxim volum de Clams.

El segon llector, Ferrando, nos oferí un Ombriu presagi, ambientat en la costa d'Almeria, a on la passió malentesa se baralla en el maltracte en una acció ben contada i que ya des del títul presagiava la tragèdia. Ferrando nos regala una prosa cuidada i descriptiva d'una situació que, per desgràcia, cada dia ve sent més usual i que donaria, si l'eixampla, casi per a una novela curta. De tota manera, fon celebrada pels assistents que donen fe de com va pujant la categoria dels llectors per a benefici de tots i especialment de les lletres valencianes.

 

 

Tertúlia llingüística

Dilluns, 14 Decembre, 2015 - 19:30 - 21:00
Lloc: 
Sèu de la AELLVA

El 14 de decembre passat tancàrem els Tallers de Prosa corresponents a 2015 en la charrada, que ya ve fent-se costum d'anys anteriors, a càrrec de Voro López, Doctor en Filologia Valenciana i President de la Secció de Llengua de la Real Acadèmica de Cultura Valenciana.

Centrà les seues paraules en les novetats de la Gramàtica recentment editada, de la que ya s'ha esgotat la primera edició i de la qual una segona, encara en algunes millores, vorà la llum per als primers dies de març, coincidint en l'aniversari de la mort d'Ausias March, data en la que celebrem el dia de la Llengua i la Cultura valencianes. També en les noves oportunitats que nos brinda el diccionari on-line, que podem consultar tant per a buscar definicions com el que correspon a la rima, i que contínuament s'enriquix en noves aportacions.

De l'interés que dita charrada desperta dona fe que l'Associació estigué absolutament plena d'assistents, faltant inclús cadires, aixina com el diàlec que, al terme de la dissertació, s'establí entre Voro i el públic, en un intercanvi d'idees i aclaridores respostes als dubtes plantejats. Un temps profitós per a tots els que assistírem en l'afany de millorar els propis coneiximents sobre la llengua valenciana.

 

 

 

 

 

 

Distribuir contenido