HISTORIA DE LA LLITERATURA
EN LLENGUA VALENCIANA
Aportem a continuacio una relacio per segles i generos dels autors mes
rellevants de la lliteratura en llengua valenciana, en
Els primers texts escrits en llengua valenciana pertanyen encara a l´epoca de
dominacio musulmana del nostre Regne. Redactats en un valencià incipient i en prou formes
que no es consolidarien en la llengua classica posterior, son el mes clar indicatiu d´un
romanç propi abans de la conquista cristiana de 1238 per Jaume I. Aixina, s´han de citar
en primer lloc les nomenades harches, que aperegueren a finals d´un poema en arap o
hebreu de major entitat. Entre elles destaquen les d´Abu Isa ibn Labbun, Abu Bakr
Muhammad ibn Ahmad ibn Ruhaim o Ibn al-Labbana.
En el s.XIII destaquen les primeres manifestacions de lliteratura religiosa cristiana:
Els Planchs de St. Esteve, el Cant de la Sibila i la Biblia Parva. A estes primeres
manifestacions se afegiran les primeres traduccions tant d´obres llatines (Furs) com
lliteraries estrangeres, reforçant-se el paper dels texts religiosos autoctons. La
caracteristica mes destacable es l´inseguritat lexica i ortografica.
Anonim (s.XIII): Cant de la Sibila, Planys de Sant Esteve
Guillem de Copons (c.1350-c.1420): traduccio de Breviari d´amor
Gilabert de Proxita (c.1350-1405): 21 poemes
Jaume March (1336-1410): L´arnes del cavaller, Llibre de
concordances
Pere March (1338-1413): Al punt com naix...
Pere Pasqual (1227-1300): Biblia Parva o Flor de la
Biblia, Gamaliel.
Francesc Eiximenis (1340-1409): Lo Crestià.
Bernat Oliver (c.1290-1348): Excitatori de la pensa a Deu.
Arnau de Vilanova (c.1280-1313): Raonament d´Avinyó.
Vicent Ferrer (St.) (1350-1419): Sermons, Gojos.
Bonifaci Ferrer (1355-1417): traducc. sancera de la Biblia.
Guillem Angles (c.1290-1368): Exposicio breu del canon.
- Narrativa historica i civil
Jaume I et al. (1208-76): Llibre dels Fets (una de les copies
es conservava en l´archiu del Mestre Racional de Valencia)
Bernat Desclot: Cronica (segons A.Ubieto l´autor era valencià)
Ramon Muntaner (c.1270-1336): Cronica (l´autor era senyor de
Chirivella i alli vixque la major part de sa vida)
Pere el Cerimonios et al. (1275-1391): Cronica real (el
manuscrit valencià es el mes complet)
Francesc Eiximenis (1340-1409): Regiment de la cosa publica
Jaume Conesa (1343-75): traduccio de les "Histories Troyanes"
de Gu. Delle Cologne
Antoni de Vilaragut (1336-1400): Llibre de falconeria, traducc.
de les Tragedies de Seneca
Antoni Canals (1352-1419): Tractat de confessio, Escala de
contemplacio, i diverses traduccions
Guillem de Copons (c.1350-c.1420): Llibre del tesor, Dispensacio de
la sra. de Moixent.
Anonim: Misteri d´Elig, recentment declarat Patrimoni de l'Humanitat per
l'Unesco
Domenec Masco (c.1350-1427): L´hom enamorat i la fembra satisfeta
(1394), Regles d´amor i parlament d´un hombre e una fembra.
En els antecedents dels segles anteriors poc podia sospitar-se que el XV anava a ser el
Segle d´Or de la lliteratura valenciana, donant noms al conjunt de la cultura que la fan,
en comparacio en totes les europees de llavors, incomparable. Des de llirics a satirics o
ensagistes. Aixina tambe hi ha una esplendida floracio de traductors que recreen
l´original i demostren com Valencia vivia cara al mon i a les corrents exotiques. Aplega
l´imprenta i s´imprimix el primer llibre de la peninsula publicat com a tal: Les Trobes
en llaors de la Verge Maria, que donarà un gran impuls als texts.
- Poesia satirica i profana
Jordi de Sant Jordi (c.1400-25): Sege d´amor, Presoner...
Francesc Ferrer (...c.1444...): Romanç a l´armada del gran
Sulta, Lo Conhort.
Arnau March (...1410-30...): Canço d´amor tensonada.
Ausias March (1397-1459): Cant de mort, Cant moral, Cant
espiritual.
Jaume Roig (c.1405-1478): Espill / Llibre de les Dones / Llibre de
Consells.
Joan Roïç de Corella (c.1438-1497): balada de la garça i la merla, Tragedia
de Caldesa.
Bernat Fenollar (1440-1516): colaboracions en certamens, Lo Passi
en cobles, Lo proces de les olives, Escacs d´amor.
Pere Carbó (c.1390-c.1458): no ha aplegat cap obra seua als nostres
dies.
Narcis Vinyoles (1470-1515): Lloa a Joan Moreno.
Lluïs Despuig (c.1410-1482): cartell de les Trobes en llaors.
Pere Martinez (...1488-90...): poema de la justa poetica de 1498.
Joan Vidal (...1474-89...): poema de la justa poetica de 1474.
Joan Verdanxa (c.1445-74): Qüestio moguda, poema de la justa de 1474.
Joan Escrivà (...1493-7...): sobre un deport de l´Albufera.
Joan Moreno (c.1454-c.1524): Coloqui e rahonament entre dues
dames.
Jaume Gaçull (1450-1515): El somi de Joan Joan.
Andreu Febrer (...1416-58...): traduccio de la Divina Comedia.
Miquel Pereç (...1474-1510...): Verger de la sacratissima Verge
Maria.
Bernardi Valmanya (...1480-90...): Cobles fetes ab l´Ave Maria.
Narcis Vinyoles (1470-1515): A Santa Caterina de Sena, Omelia
sobre el Psalm Miserere Mei Deus.
Pere Martinez (...1488-90...): Historia de la Passio.
Joan Escrivà (...1493-7...): Contemplacio a Jesus crucificat.
Pere Vilaspinosa (...1486...): Salve Regina.
Miquel Stela (...1490-1500...): Comedia de la sagrada passio de
Jesucrist.
Jordi Centelles (...1474-87...): Obra de la Sacratissima
Concepcio, Oracio en estramps a la Santa Creu.
Joan Roïç de Corella (c.1438-1497): traduccio del Salteri i
Vita Christi, relats mitologics.
Miquel Pereç (...1474-1510...): Vida de St. Vicent, Vida de Sta.
Caterina de Sena.
Joanot Martorell (1410-68): Tirant lo Blanch.
Isabel de Villena (1430-90): Vita Christi.
Melchor Miralles (c.1409-1508): Dietari del Capellà d´Alfons el
Magnanim.
Francesc Carroç Pardo de la Casta (...1496-1511...): Moral
consideracio.
Lluïs Alcanyis (c.1440-1506): Regiment preservatiu de la
pestilencia.
Manuel Diez de Calatayud (...1416-58...): Tractat de Menescalia.
Pons de Menaguerra (...1460-1510...): Lo Cavaller.
Els canvis sociopolitics fan desplaçar el centre de gravetat a Castella, en especial
despres del casament d´Isabel de Castella en Ferrando d´Arago. Encara aixina seguixen
havent un fum de poetes i cultivadors de la llengua valenciana. En este segle ya s´havia
fundat l´Universitat de Valencia a instancies del papa valencià Aleixandre VI, en la
qual la llengua valenciana era d´us habitual. En quant a tendencies lliteraries la satira
va deixant pas a la poesia religiosa, prenent aixina un carácter religios moltes obres
hagiografiques, tractats morals, etc. Alguns autors del segle anterior seguixen escrivint
i s´afegiran uns nous. Comença la castellanisacio administrativa en la desfeta de les
Germanies que portarà a alguns a decantar-se pel castellà com a idioma lliterari.
Fenollar (m. 1517) i Vinyoles (m. c.1517).
Francesc Fenollet: Obres contemplatives (1515).
Jaume Gaçull: Vida de Sta. Magdalena en coples (1505), Brama
dels llauradors (1561).
Miquel Ortigues: Lo Plant de la Verge Maria (1512).
Vicent Ferrandis: Obres contemplatives (1515), Coples
fetes a St. Honorat (1514).
Jaume Bertran: Obres contemplatives en llaor de la Sta Creu,
Entrams, Llaors al suavissim i dolç nom de Jesus (1515).
Andreu Marti Pineda: Poemes a Sta.Caterina Martir (1532), a
la Concepcio (1533), Contemplacio en honor de nostre redentor Jesus (1521).
Joan Batiste Anyes: La vida de St.Julià (1528)
- Poesia profana i satirica
Vicent Ferrandis: tres poemes en el "Cancionero General"
(Amberes)
Francesc Oliver: Lloa als ducs de Gandia per anar contra la
Germania.
Lluïs Crespi de Valldaura: Glosa a una canço (Cancionero
Gral.), Lloa a Morella.
Bertomeu Vilanova: Contra els partidaris de la Germania
(c.1520).
Huc de Montcada: un poema historic (?).
Andreu Marti Pineda: Proces de viudes i donzelles (1531), A
un amic novament casat (c.1585).
Joan Timoneda: Flor d´enamorats.
Joan d´Aguilo: poema historic hui perdut.
Jeroni Martinez de la Vega: Quartetes per la Beatificacio de
St. Lluïs Beltran.
Jaume Siurana i Ll. Joan Valenti: Disputa de
viudes i donzelles (1561).
Onofre Almudever: varies lloes; reimprimi Lo Somni de Joan Joan,
la Brama dels Llaudradors i Lo Proces de les Olives.
Alons Cardona: Quatre poemes en el "Cancionero Gral."
(Ambers, 1540).
Joan Fernández d´Heredia: Obres (1562) son bilingües i
d´atres poetes (publ. Grajales 1913).
Lluïs Mila: El Cortesano (1561) obra bilingüe en uns pocs
poemes.
Valeri Fuster: La cric crac (1556), Canço molt graciosa,
Canço molt gentil, Resposta de la ma amiga.
Ausias Izquierdo: Relox de Enamorados (1565) obra bilingüe;
es llibrer.
Gaspar Grau de Montmajor: Breu descripcio dels mestres de Valencia
(1586).
Felip Marimon: traduccio de les Eglogues de Virgili.
Jaume Orts: A l´engonari de la Llonja (1591).
A Sta. Caterina de Sena (1511): Fc.Fenollet, A. Pineda, P.J.Solivella,
J.Fabra, P.Gomis, P.Marti.
A Sta. Caterina Martir (1532): P.J.Solivella, M.J.Gomis, J.Sempere, Cucó,
vicari de St Pere, J.Sebastia, Ll. Ferrandis, A.Blanch, F.J.Pastor, J.Miquell, A. Pineda,
T. Real.
Lluïs de Quas: Fets de la Germania (1580), tenim nomes copia
en castellà de 1822.
Guillem Ramon Catala: Discordia de la Germania (1520).
Miquel Garcia: Relacio de coses de la Germania (1538).
Bertomeu Vilanova: Cronica de lo fet en Morella (c.1520) // Dietari
de Porcar (1589-1629).
Gaspar Antist: Memories de coses senyalades (1555) // Dietari
de Jeroni Soria (1515).
Joan Bte. Anyes: Vida i martiri de St. Abdo i Senen (1542).
Miquel Perez: Vida de Sant Vicent Ferrer (1510).
Joan Timoneda: El castell d´Emaus (1575), L´esglesia
militant (1575).
Algunes composicions del Misteri d´Elig.
Anonim: Passio de Christo Nostre Senyor (finals del sigle).
Francesc de Borja: Misteri de Gandia, representat en les
Clarises.
Joan Fernandez d´Heredia: La Vesita (1524), bilingüe.
Bertomeu Torres Naharro: Serafina (c.1516) obra bilingüe.
Es un temps de postracio, decadencia i marginacio. Lliterariament hi ha un empobriment
tematic, repetint motius escassos d´inspiracio. Se fa molt poc en prosa i lo unic
destacat en religiosa es l´oratoria sagrada. Les causes d´este panorama se troben en el
decaiment economic degut a l´expulsio dels moriscs, fet que repercutira en l´economia
urbana, gelant molts dels entusiasmes lliteraris i l´adopcio de una nova llengua
lliteraria sense una forta tradicio: el castellà
Josep Ordines: A les festes del globo del Sacrament (1667).
Miquel Serres i Valls: A la traslacio de la Verge dels Desamparats
(1667).
Pere Esteve Puig: Gojos a Jesus Pobre, Deixem fer a Deu, Historia
del Sant Sepulcre, Gojos a St.Pere (1677).
Melchor Orta: Setze gracioses redondelles en "Fiestas de S.
Vicente" (1600).
Josep Cucarella: En el païs terrenal (en "Luces de la
Aurora" 1665).
Damia Esteve (c.1620-1692): gojos de Nostra Senyora del Puig.
Antoni Teodor Ortells (1649-1706): Nadalenca a 12 veus.
Diversos Gojos anonims (de St. Pere de Chert, St. Feliu de Xativa,...)
- Poesia satirica i profana
Anonim: L´aixavega dels notaris (1604)
Onofre Esquerdo: Les Trobes de Jaume Febrer (c.1690)
Jacint Alons Maluenda: poemes de "Bureo de las musas del
Turia" (1629) (publ. Julia Mnez, 1951)
Josep Orti Moles: Sonet en Consonants forçats (c. 1660)
Francesc Ramon Gonzalez: 10 poemes en "Sacro Monte Párnaso"
(1689)
Isidor Matheu i Sanz: Decima al sege de Viena (1687)
Llorenç Matheu i Sanz: Contra l´enderrocament de la tanca de St.
Francesc
Francesc Mulet: Tractat del pet.
Josep Carbo: composicio en "Luces de la Aurora" (1665)
Miquel Serres i Valls: Als set anys de Carles II (1668),
versos en "Funesto Geroglífico" i "Luces de la Aurora" (1665), Romanç
(1669).
Pere Esteve Puig: Contra els corsaris, La guerra de Catalunya (1640),
Carta als Micalets, Les carabines esquerreres.
Valerià Sentlí: Als tercis morellans (1650)
Marc Antoni Orti: Poesies postumes (en "Sacro Monte
Párnaso" 1689), Siglo IV de la conquista (1640)
Josep Rostrojo: Carta de l´engonari a l´autor (en
"IIª Centuria de St. Vicent")
Pere Jacint Morla: Exortacio a l´anim invicte i obligacions en
que està la fidelitat de la Nacio Valenciana (1644), Decimes a Joan Exulve, Romanç
en "Memoria de los sucesos..."
Gaspar Aguilar: Sonet del repertori dels Furs (1608)
Joan Nicolau Creuades: 4 poemes en "Vexamen" (1622)
Festes a la beatificacio de Tomas de Villanueva (1620): J.Bte.Roig, Gaspar Aguilar (6
quintetes).
Festes a la Concepcio (1623): M.A.Orti, N. Funes, J.Mora, V.Ferri, V.Sanz, Ch. Sala,
J.Oriola
Verge dels Desamparats (1667): J.Ordines, V.Sentlí,
St.Joan de Mata (1668): J.Carbo, M.Serres i Valls, R. Sala, E.Armengol, Ceferi Clavero
Canonisacio de St. Lluïs Beltran: J.Martines de la Vega, J. Rostrojo, Vicent Gomez
Antoni Buenaventura Grau: Tres sermons (1655, 1659, 1677)
Maximilia Cerdan de Tallada: Relacio verdadera de l´extincio dels moriscs (1609)
Bernat Catala de Valeriola: Autobiografia (1568-1604)
Gaspar Blai Arbuxec: Sermo de la Santa conquista (1666)
Antoni Bonaventura: Sermo de Iion Centenar (1655), Sermo de les exequies de P.Esteve
(1677)
Pere Jacint Morla: està tota manuscrita
Guillem Ramon Mora: Volum i recopilacio de tots els Furs i Actes de Cort (1625)
Joan Batiste de Valda: Llibre d´assistencies (c.1630)
Constitucions de l´Estudi de Valencia (1675)
Josep Llop: De la institucio de la fabrica de Murs i Valls (1679)
Sebastia Selelles: Sermons
Canonge Perez: composicions per al "Misteri d´Elig" (1639)
Ribera: composicions per al "Misteri d´Elig" (1639)
Francesc Mulet: Els amors de Melisendra, L´infanta Tellina i el rei Matarot.
La postracio ya senyalada en el s.XVII s´accentua degut a motius politics: la desfeta
d´Almansa (1707) i la consegüent supressio de les llibertats pel primer Borbo que alegà
"justo derecho de la conquista". Aixina ho mostra l´elevat numero d´erudits en
afany d´investigacio i revisionisme critic que desdenyaren el valencià com a llengua de
cultura.
Per contra, el poble mantingue sa llengua valenciana en els aspectes mes tradicionals i
classics, i per al seu consum s´imprimiren molts follets solts (satires i coloquis). Com
a genero destaca la poesia, sense pretensio estetica i populista, i en una calitat mija.
En narrativa l´unica obra d´importancia es la de Galiana. El teatre se va vore afectat
per les varies prohibicions de l´Arquebisbe Mayoral, que no mermaren les condicions de
conreu sent junt a la poesia el genero mes utilisat (coloquis, milacres...).
Carles Ros (1703-73): Romanç dels jocs dels chics, Consells a un vell, Romanç per a
practica en l´escriure del idioma valencià, gojos de Sta. Barbera, romanços del gat i
rat
Joan Collado (1731-1767): Poesies valencianes al III segle de la canonisacio de St.
Vicent (1755), romanç de la casa de St.Vicent
Alonso Carrasco (...1736...): dos lloes al "tractat d´adages" de Ros
Vicent Feliu (...1762...): La provesso de St.Pere, en el llibre "Fiestas a S.
Vicente"
Vicent Pedró (..1762...): poesies anonimes ("Fiestas a S. Vicente"), decima
(en el llibre del P.Serrano)
Bertomeu Tormo (1718-1773): Gatomaquia valenciana, La fira d´Albaida, Les festes de
Bunyol, 16 octaves reals al marques d´Albaida
Josep Rios (c.1700-77): Romanç en el llibre del Segle V de la Conquista
Ramon Josep Rebollida (1691-1779): 5 decimes en el llibre del Segle V de la Conquista
Pasqual Jover (c.1710-81): varies poesies (Ximeno i Fuster)
Vicent Antoni Noguera (1728-1797): copletes a la III Centuria de la Canonisacio de St.
Vicent
Carles León (1762-1836): Bando General
Pasqual Martinez Garcia (1772-1830): Nelo el Tripero, L´embarc de l´Albufera...
Josep Vicent Orti Mayor (c.1680-1750): romanç
Esteve Dolz del Castellar (1653-1726): oracio funebre a Gregori Ridaura
Anonims: A ma patrona, l´Angel de l´Apocalipsis, Canço Real, descripcio de les
lluminaries (1797), gojos de Nostra Senyora dels Desamparats, gojos de St. Pau, poesies
per al gremi de caixers en les festes de proclamacio de Carles IV, poesies per al centenar
de Pasqual Baylon (1791), poesies per a tirar del carro dels peraires, queixes que fa un
prevere a la mare de Deu, Romanç nou de la correguda de vaques i bedells, nadalenques que
s´han de cantar en St. Marti.
Carles Ros (1703-73): Tractat d´adages i refrans, Breu diccionari
Lluïs Galiana (1740-71): Rondalla de Rondalles
Lleopolt Ignaci Planells (...1760...): Biografia de Pere Esteve
Marc Antoni d´Orellana (1731-1813): Catalec de pardals i peixos de l´Albufera
Gregori Mayans (1699-1781): diccionari (manuscrit inedit)
Francesc Cerda i Rico (1739-1800): notes biografiques a "Diana enamorada"
Gabriel Ferrandis (1701-82): explicacio breu del rosari
Lluïs Vicent Mas (1698-1772): sermo que feu la coflaria de St. Vicent Ferrer
Josep Vicent Orti Mayor (c.1680-1750): Vida del venerable Pere Muñoz
Carles Ros (1703-73): Coloqui a les festes de proclamacio de Ferrando VI
Joan Collado (1731-1767): coloqui entre el gosos de St. Domenec i el Rat Penat del
Real.
Josep Abril (c.1730-c.1800): Coloqui en les "Fiestas a la Vª Centuria"
Bertomeu Tormo (1718-1773): Coloqui entre Bertomeu i Pasqual, Dialec entre Vicentet i
Chimo
Carles León (1762-1836): Junta Secreta, coloquis de Tito Bufalampolla i Sento el
Formal
Vicent Tomas Tarifa (c.1700-73): coloqui entre l´engonari de la Llonja i el drago del
Colege
Anonims: Coloqui gracios entre els gossos de St. Domenec i el Rat Penat de la porta del
Real (1755), Coloqui jocos entre el bou dels carnicers i el lleo dit d´Almenara (1759),
Coloqui nou dels Carafals (c.1750), Entremes de la sogra i la nora, raonament entre Chimo
el gros i el tio Joan Senen
A lo llarc del segle les figures ya no apareixen aïllades com en el XVIII, degut a una
major abundancia de les fonts d´informacio; aixina, per eixemple, un lliterat com
Villarroya apareix junt a diverses manifestacions populars com les critiques politiques en
forma d´octavetes. Per primera vegada des de fa tres segles les figures tambe deixen
d´estar solitaries entre si, apareixen societats a on els escritors en gusts lliteraris
comuns se reunixen, lo que donarà lloc al naiximent de la Renaixença lliteraria,
recolzada lliterariament pel Romanticisme historiciste de Boix, i que es concreten en la
fundacio a finals de segle de la societat "Lo Rat Penat". Les tendencies a
principis de segle seran molt paregudes a la corrent popular començada per Carles Ros,
autors com Lluïs Navarro, Civera, Clérigues o Pasqual Martínez, pero estes formes
evolucionaran donant noves com els llibrets de falla i desenrollant uns atres generos com
els milacres (reminiscencies dels antics misteris).
Tomas de Villarroya (1812-56): diversos poemetes
Lluïs Navarro (1788-c.1850): Avisos d´un amo a sa criada
Manuel Civera (c.1750-1822): poemes contra els francesos
Vicent Clerigues (-1836): composicions satiriques en to lliberal
Pasqual Martinez (1772-1845): coloqui de Nelo el Tripero
Pasqual Pérez Rodríguez (1804-1868): poemes satirics en "El Mole"
Teodor Llorente Olivares (1836-1911): Llibret de versos, Poesies Valencianes
Vicent Blanchart i Alfonso (...1809...): coloquis i soliloquis sobre la Guerra del
Frances i diverses modes
Josep Bernat i Baldovi (1809-64): llibret de D. Facundo i el conillet
Jaume Vilanova (1765-1824): Al Cresol
Josep Arnau (1771-c.1830): poemes a Ferrando VII en la seua coronacio
Marià Magraner Soler (c.1770-1829): romanços
Marià Rais i Rey (1796-c.1860): diverses poesies
Josep Antoni Piquer (1775-1847): A la festa del centenar (1838)
Just Pastor Fuster (1761-1835):
Vicent Angles Lliberio (1801-1847): romançades i coloquis
Josep Maria Bonilla (1808-1880): articuls i poemes de "El Mole", "El
tabalet", "La Donsayna" i "El gat, la rata i el gos"
Joan Arolas (1805-1849): poesies del milacre de St. Vicent de 1835
Josep de Orga (1800-1881): poesia jocfloralesca
Cristofol Pasqual i Genis (1823-1881): poesia jocfloralesca (1879)
Benet Altet Ruarte (1827-c.1893): Cant a St. Vicent, La creu de Crist, Al Micalet, Al
gran piu nou
Jacint Labaila (1833-95): Flors del Turia, Flors del meu hort
Rafel Maria Liern (1833-c.1910): poemes en "El Saltamarti"
Rafel Ferrer i Bigne (1836-92): Les tres germanes, Mirant la joya, poema jocfloralesc
en 1879
Felix Pizcueta (1837-90): poemes en diari "D.Manuel", poesia jocfloralesca de
1880
Francesc Palanca i Roca (1834-97): Romancer valencià
Voro Estelles Rams (1839-1861): poemes satirics en "El rubi"
Andreu Codonyer (1819-c.1890): colaboracions en el calendari de Lo Rat Penat i en
"Niu d´abelles"
Chimo Balader (1828-93): Al sa i al pla
Blai Bellver Tomas (1818-c.1880): La creu del matrimoni, Pobra Eixativa
Josep Fc. Sanmartin Aguirre (1848-1901): Cabotes i calaveres, Cuentos vells i baralles
noves, poesia jocfloralesca
Victor Iranzo Simón (1850-90): poesia jocfloralesca, Poesia Completa (1894)
Lluïs Cebriàn Mezquita (1851-1934): poesia jocfloralesca, Poesies (1915)
Josep Bodría Roig (1842-1912): poemes jocfloralescs, Roselles, Fulles seques
Marques de Cruilles
Francesc de P. Huertas (1845-c.1910): poemes en "Tabal i Donsayna"
Josep Manuel Blat Soto (1840-63): De Valencia al Grau, Els bous de Valencia, La Pasqua
florida
Josep Maria Puig Torralva (1854-1911): Lliris i carts
Francesc Marti Grajales (1862-1920): poesia jocfloralesca
Constanti Llombart (1846-93): poemes satirics en "El pare Mulet" i "El
bou solt", poemes jocfloralescs
Francesc Vives Liern (1859-1915): poesia jocfloralesca
Francesc Badenes Dalmau (1858-1917): poesia jocfloralesca, Flors del Xuquer, Rondalles
del poble
Anonims: llibrets de falla, diaris satirics "El Mole"...
Josep Maria Bonilla: articuls de "El Mole"
Josep Escrig i Martínez: diccionari valencià (1851)
Manuel Sanelo (1760-1827): diccionari valencià
Marià Magraner Soler (c.1770-1829): sermons
Blai Bellver Tomas (1818-c.1880): La Fira de Xativa (follet)
Manuela Agnes Rausell (1839-1918): Centelles i Solers o un amor entre dos odis
Lluïs Tramolleres Blasco (1854-1920): Estudi sobre la profitosa influencia que la
restauracio de la llengua llemosina...
Lluïs Cebriàn Mezquita (1851-1934): Festes de carrer
Josep Bodría Roig (1842-1912): Festes de carrer
Josep Maria Puig Torralva (1854-1911): Ensaig d´ortografia, Historia gramatical de la
llengua valenciana
Francesc Badenes Dalmau (1858-1917): Estudi folcloric sobre l´orige de la llengua
valenciana, Llegendes i tradicions valencianes
Joan Arolas (1805-49): Milacre de St. Vicent de 1835
Francesc Beltran Lopez (c.1840): Chiste dels estudiants i del porc a on se declara el
chasco que li donaren a un llaurador de Benifayo (1847)
Josep Bernat i Baldovi (1809-64): El virgo de Visanteta, Milacre de St. Vicent,
L´agüelo Pollastre
Manuel Civera (c.1750-1822): Conversacions de Sarro Perrengue i el Dr Cudol per la
vinguda de Suchet, milacre de St. Vicent de 1829
Vicent Boix (1813-80): Milacre de St. Vicent
Joan Arolas (1805-1849): milacre de St. Vicent de 1835
Rafel Maria Liern (1833-c.1910): Les eleccions d´un poblet, En les festes d´un carrer
Melchor Vilaplana (1782-1835): Coloqui entre Francesc Blanes i Venturo Mullor
Chimo Balader (1828-93): Els bessons de Sedavi, Les beceroles de l´amor i milacres de
St. Vicent
Pasqual Pérez Rodríguez (1804-1868): milacres de El dimoni pres, La loca de Morella i
La venta improvisada
Ascensi Mora (1834-83): El cap d´Olofernes, Un bateig, La cigarrera, Un capita de
cerol
Joan Batiste Burguet (1833-1904): Propietaris i colonos, El bort, Un alcalde i un
saurí
Antoni Roig Civera (1844-98): En la plaça de bous, Qüestio de faldes, Els banys de
les barraquetes
Leandre Torrome (1825-78): Vicent i Vicent Ferrer, Les joyes de Roseta, Pobres i rics
Jaume Peyró Dauder (c.1830-1874): Lo fanatic de Traiguera, La veu del cel
Francesc Palanca i Roca (1834-97): Un casament en Picanya, La gata moixa, ...
Eduart Escalante (1834-): Les chiques de l´entresuelo
Lluïs Cebriàn Mezquita (1851-1934): Un porche de velluter
Vicent Peydró Diez (1861-1938): Agencia de matrimonis, musicà sainets d´uns atres
Francesc de P. Huertas (1845-c.1910): ¡Ya ve Cucala!; Cego, sort i mut; El mestre de
fer coloquis
Josep Maria Puig Torralva (1854-1911): Mare i madastra
Constanti Llombart (1846-93): La calumnia castigada, Lo darrer agermanat
La primera mitat del segle XX seguix la trayectoria marcada per la Renaixença encara
que en certes matisacions i innovacions: apareixen els semanaris lliteraris d´exit com
"El Cuento del Dumenge", a l´hora que s´intenta per primera volta aplegar a un
acort en lo referit a normativisacio (Fullana, 1905) que seran peu per a posteriors
treballs filologics molt importants. Est interes naix de l´imposicio fabriana en
Barcelona per a unes normes per al català, que alguns valencians adopten degut a
l´inexistencia normativa valenciana. Estos intents s´intentaren atallar en unes normes
transaccionals conegudes com a "Normes del 32 o de Castelló" (que en realitat no
eren ni una cosa ni l´atra) que era l´oficialisació de Fabra per al català en certes
concesions valencianes. A cap dels firmants convence, com prova els diferents matissos i
observacions fetes per cascu. D´aci derivaran dos branques: una valencianista (que a
partir d´estes normes intenta valencianisar-les, reprenent els estudis de Fullana,
sobretot Adlert i Casp en cap) i una atra catalanista (que preten acostar-les al mes pur
barceloni, encara que seguixen dient-les "Normes del 32", en cap estan Fuster,
Valor, Salvador...). Estes dos branques son les que han subsistit fins a finals del segle.
En el present llistat per circumstancies obvies no s´han inclos els lliterats
valencians en llengua catalana.
Chimo Marti i Gadea (1837-1920): Burrimaquia alacantina (1904), tossos i mosos (1905)
Salvador Guinot (1866-1944): Escenes castellonenques(1902), Lo renaiximent valencià
(estudi)
Francesc Martinez i Martinez (1866-1946): Folklore valencià (3 volums)
Chimo Amo (1873-1914): Canyis i canyissaes
Lluïs de Val (1867-1930): Histerisme (1914)
Enric Navarro Borras (1891-1943): La casa del ruïn pastor (1914), de l´abisme al cim
(1920)
Lluïs Cebrian Mezquita (1851-1934): Poesies (1915), ¿qué farem...? (1914)
Daniel Martínez Ferrando (1887-1953): La reina (1914), Visions de l´horta
Lluïs Bernat (?-?): Locura d´amor (1914), caciquisme roig (1901)
Rafel Gayano Lluch (1890-1954): ¡Arruixa que plou!(1921), mort en vida, Sanc
valenciana
Josep Mª Juan Garcia (1884-c.1950): ¡Chofer al novetats!(1925), Lo chenit del teatre
Eduart Lopez Chavarri (1871-1970): Cuentos lirics (1907), De l´horta i de la montanya
(1916)
Josep Serred Mestre (1875-1933): Sermo de la patria celestial (1903)
Miquel Duran i Tortajada: Himne de la Joventut Valencianista (1907), Somi d´esperança
(1909)
Santiago Cebrian Ibor: Cant a les filles de l´antic Regne de Valéncia (1910)
Josep Mª Zapater: A Valencia (1909)
Francesc Badenes Dalmau: A Josep Romeu (1912)
Josep Mª Bayarri: Goig de les flames (1914)
Francesc Caballero Muñoz: Femne falles (1915)
Pasqual Asins: Crit de vida (1915)
Maximilià Thous Llorens: Cançó de lluita (1922)
Josep Mª Guinot i Galan
(1907-2005):
Rondalles de la meua terra
Pere Delmonte Hurtado
(1928-2004): Tot yo...¡a cau de mans!,
Aquareles de la llar
Anfos Ramón i Garcia (1924-...): Ofici de
paraules, La clau del llavi obert
Vicent Ramón Calatayud: Contar i
cantar, La caixa de les maravelles
Rafel Melià Castelló (1944-...): La casa de
l´escarpat, Fins que arribe l´alba, Penelope seguix entre nosatres
Antoni Ruiz Negre: Com un gos fidel, Blanc
de negre
Josep Melià Castelló (1932-2004): Pas franc al futur, Un
dilluns d´una semana
Josep Mª Bayarri (1886-1970): Els cavallers de Vinatea (1928), la Qinteta epdomadaria
(1970)
Xavier Casp i Verger (1915-2004): Volar, Goig,
D´amar-te amor, Proses en carn
Miquel Adlert Noguerol (1911-1988): El dia
torna, Cor al un, I la pau
Josefina Lazaro Cerdà: Un enchis en el
bosc
| 
