|
|
|
|||
|
||||
|
|
||||
| |||||||||||||
|
¿COMENCEM? NO; SEGUIM.
El passat dia 10 de març, tal com s'havia anunciat, tingué lloc l'Assamblea General de l'Associació, a més de les eleccions per a triar la mija Junta que obligatòriament devia vacar. Entre els llocs que se renovaven, la presidència, per al qual vaig resultar elegida. Aixina, em toca per primera vegada dirigir-me a tots els socis des de les fulles del nostre Cresolet mes que, poc amiga de formalismes, preferixca fer-ho personalment, en vore'ns en les tertúlies que mensualment celebrem. De tota manera, i per als que per qualsevol raó no poden assistir, tinc el deure de dir-los alguna cosa i és açò lo que modestament intentaré fer. És una gran responsabilitat el prendre el testic que tan dignament han portat fins ara els dos Presidents anteriors. Els bons amics i excelents valencians Vicent Ramon Calatayud i Aureli López, són dos puntals en els quals he de buscar recolzament -perque, per supost ells com a Presidents d'Honor continuen- i dos eixemples d'entrega que espere seguir. És també una ilusió, no vaig a negar-ho. Estic en l'Associació des de que presentarem a l'aprovació del Govern els primers estatuts ya fa casi vint anys, i prou de temps he segut part de la Junta per la bondat dels companyers, quan les circumstàncies personals m'impedien ser un membre efectiu. Ells han sabut espentar-me i disculpar-me. Havera segut un gran egoisme de la meua part el negar-me ara que tinc més possibilitats, a treballar per la AELLVA. I ací me teniu. Conscient de que el temps que nos toca viure respecte a la llengua valenciana és roïn, no podem negar-ho, seria tancar els ulls a la realitat. Més, també ho és el fet de que a lo llarc de l'història han hagut unes atres époques igualment negatives i la llengua mai s'ha perdut. Quan ha segut precís, els nostres hòmens han eixit on tocava per a fer fructífer el seu treball. Nosatres treballem per al hui, mes, per damunt de tot, per a deixar constància escrita de cóm pensem, sentim, s'expressem els valencians per a un demà que desigem millor. No anem en contra de cap valencià. No volem baralles que dividixen i malbaraten l'esforç entre nosatres. No nos guia cap interés personal. No pensem, com va dir un president nortamericà en lo que la pàtria pot fer per nosatres sino en qué podem nosatres fer per ella. Des del sentiment de fills de la mare Valéncia i al costat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que és el nostre referent, cridem a tots a este treball que esperem ilusionant. I me permetreu que faça una crida especial a les dònes, que les tenim. Açò no t´r perqué ser només cosa de lletraferits, poetes, escritors...En este plural estem tots/totes. Tan necessaris del primer a l'últim. I els que encara no sou socis ni simpatisants pero vos agrada llegir i escriure, vingau. Les portes del nostre lloc social estan obertes. En paraules de Xavier Casp: “Tu, yo...¡No sé per qué no tots! Rems i glatits, ¡compàs fidel als brots! ¡No sé per qué no tots units!. Vos esperem. Gràcies. De cor.
Maria Jesús Coves, presidenta de l'AELLVA |
|
Copyright © 2001-2007
|
