Demà pensaré en tu. Demà. Quan tinga
el gust del despertar en les genives;
quan oigga el bronze nou de les campanes
cantant-me el teu amor mentres repiquen;
quan note l'atractiu de la llum clara
obrint-me a colps de somis les pupiles;
quan tot siga somriure que dibuixa
camins a l'infinit de les carícies.
Demà. Quan la tristor se torne cendra
cremant els desenganys en negres pires
i tot se torne entorn niu de promeses
i nuc de carrusels que alegres giren,
podré pensar en tu. Podré atra volta
retraure el gust a mel de perduts dies;
podré borrar les ombres dels fracassos;
les marques dels dolors i les ferides,
i fent del pensament llauger mensage
que vole al teu encontre i que te cride,
portar-te al meu costat, amor, com sempre,
igual que ahir i hui, a on vullc que estigues...