Melià i Castelló, Rafel


Valéncia C, 1944

Natural del barri de Morvedre del Cap i Casal. Rafael Melià és jubilat de banca. Es tracta d’un dels més coneguts i llorejats autors valencians de l'actualitat, centrant la seua producció principalment dins de l'àmbit de la nostra geografia, per estar la pràctica totalitat de les seues obres escrites en valencià.

Encara que la seua especialitat destacada és el teatre, no abandona ni la narrativa ni la poesia. En este últim camp ha conseguit destacats premis en diferents justes lliteràries a lo llarc i ample del Regne de Valéncia. Els més preats han segut la Flor Natural de Valéncia en els anys 1999, 2003 i 2007, així com el premi de Teatre Ciutat de Valéncia, concedit per l'Excelentíssim Ajuntament del Cap i Casal, per l'obra 'La cadira buida', en decembre de 1995.

Té escrites prop de les xixanta obres de teatre, en la seua majoria dramàtiques, pero no deixa a part el gènero de la comèdia, en el qual també ha collit alguns guardons importants.

Recentment ha publicat un llibre en tres obres de teatre, per una editorial madrilenya, que ha segut distribuït per les principals ciutats de l'Estat espanyol.

 

Obres estrenades:

Abans de caure les fulles

Adàgio cantàbile

Com un regal de reis

Condena de llibertat

Confessions

Cròniques des del subsol

El banquet

El llímit del món

El quart tros (per a públic infantil)

El vestíbul

Entre chips (per a públic infantil)

Fins que arribe l'alba

Fòra d'ona

Jamelet, el príncip dement

La casa de l'escarpat

La cova (per a públic infantil)

La foto que tenia veu

La meua ama

La primera dama

Penélope seguix entre nosatres

Potser

Sèptim g

Tal volta... Seguir

Tornarà a fer-se la llum

Tres en u

Una 'pizza' per a dos

Una nit sense importància

 

Obres publicades:

Com un regal de reis

El quart tros

Entre chips

Fins que arribe l'alba

La cadira buida

La casa de l'escarpat

La cova

Penélope seguix entre nosatres

Tal volta... Seguir

Tornarà a fer-se la llum

Una 'pizza' per a dos

 

Obres encara no estrenades:

La cadira buida

I ara... ¿quí em torna la veu?

Sempre en nadal

Flames sobre sodoma

Com un trenta de febrer .