El 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia. En este dia es commemora una de les formes més preades de l'expressió i identitat llingüística de l'Humanitat.
La UNESCO adoptà esta data del 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia durant la seua 30ª Conferència General en París, en l'any 1999, en l'objectiu de recolzar la diversitat llingüística a traves de l'expressió poètica i fomentar la visibilisació d'aquelles llengues que es troben en perill.
En l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana pensem que hui és un dia per a honrar als poetes, reviure tradicions orals en recitals de poesia, promoure la llectura, l'escritura i l'ensenyança de la poesia. Accions culturals i formatives, estes, que des de la seua fundació promou la nostra associació.
I quina millor manera de fer homenage a la poesia, en el seu dia, que en un poema titulat "Poetes de dos mons", escrit pel poeta Donís Martin i Albizua, inclòs dins del seu poemari Inspiracions.
POETES DE DOS MONS
Poetes de passions i d'alegria
que haveu deixat les ànimes en terra;
¿Teniu també en el cel les vostres ànimes
vivint i descobrint atra frontera?
Potser que allí trobeu la vostra Pàtria
on tot un univers serà bandera;
sereu comunitat de sol i lluna,
sereu constitució de vent i estrela,
sereu senat de fonts maravelloses
i parlament d'ardor i de protesta.
Tan sols la de sílfides i faunes
seran d'eixe Parnàs la companyera
teixint tendals de pétals transparents
que s'alcen formant cúpules de seda;
on té la margarita aroma a rosa
com no se pot gojar en esta terra,
on mai escoltareu al rossinyol
cantar sense trellat a una quimera,
on sols els refilets de veritats
sabran descriure l'èxtasis que arrela
la pura melodia de la lírica,
raons de filosòfica cadència,
daurats relats de contes i païsages,
patriòtiques cançons de l'epopeya,
parlar al més gran Deu d'igual a igual,
i vore el raig del cel que baix no aplega.
Podreu morar per sempre en les altures
i a més, viure de nou en esta terra.
Les ànimes que ací nos heu deixat
seran itineraris on s'ensenya
la forma de trobar les atres ànimes
alegres, mai nugades per cadena,
mai preses en el ric palau del tedi
o esteses en el llit de displicència.
Ací les vostres ànimes terrenes
naixcudes en un món que nos ofega,
encara estan parlant-nos del seu viure;
mostrant la seua glòria i la misèria,
les seues grans passions i els seus despits,
el seu sentit alegre i de tristea,
els seus moments d'honor i de vergonya,
i els seus agotaments i resistència.
Esteu ací ensenyant sabiduria
que és vostra acompanyanta en ruta eterna.
Poetes de passions i d'alegria;
¡Haveu deixat les ànimes en terra!
Donís Martin i Albizua