.png){kind=small}
Premi Socarrat de l'Ateneu Cultural de Paterna (2008). ... cuán presto se va el placer cómo despues de acordado da dolor, cómo a nuestro parescer cualquiera tiempo pasado fue mejor. JORGE MANRIQUE
I
La cita que encapçala este poema,
que encete en el desig de fer-vos riure,
no sé si el contingut sabré descriure
guaitant-lo des d'un marc de broma i flema.
Tals versos per a mi són un problema
més agre que els pronòstics de la Loto.
Ignore si és degut al barba-choto
de Cronos, Deu del Temps, que se'n va a pique,
o a l'histèrica Musa de Manrique
que anava pel Parnàs com una moto.
(S'hi veu que era una Musa en pla minvant
que estava deprimida, la donzella,
i omplia en néctar roig la canterella
deixant-la en dos libades tremolant.
Dic yo, que acabaria alucinant
de tant libar dolç néctar i ambrosies.
De forma que al chuplar-se tots el dies
vint cràteres d'a pam del most aquell,
acabava ab un pet com un castell
i inspirant-li a Manrique “tonteries”!
Yo l'imagine baix dels sicomors
suant vapors etílics per la mona:
I si la que agafava era plorona
provocant mil riuades ab ses plors!
Vullc dir que no mereix llorers, ni flors,
ni consideracions per eixos versos,
que inspirats en uns temps, no sé si adversos,
engrandiren, si cap, més al poeta
pero, ¿que a molta gent fan la punyeta?...
ho saben tots els Deus dels universos!
Puix dir que el temps passat va ser millor
hi ha qui opina és el “boom” de “l'aberrància”:
¿Cóm es pot viure ab certa rellevància
sense coche, piset, televisor,
llavaplats, llavadora, ordenador,
teléfon, frigorífic, el chalet,
el Mòvil, la consola del chiquet
el fútbol, la Yamaha, el fòra-borda...
I cóm pot haver gent fent-se la sorda
davant del cridaner crit d'Internet?
I tornen a cascar: ¿Cóm el polític
anava a tindre tantes ocasions
de viure malversant, i en corrupcions
guanyar-se un jornal extra sibarític?...
Yo opine que el culpable és el Deu mític
que adés he nomenat, puix en concret,
qui en el pretèrit era un poc bordet
ya fora de La Orden de... San Moncho
li tallaven al punt el noble trocho
plantant-lo en el Barranc de Carraixet!
(No anaven a passar-ho mal els polls
que en tota sa execrable fellonia
qüestionen llengua, seny, valenciania...,
clavant-se en el tarquim fins els genolls!
¿En el passat? Hagueren fet manolls
de caps polacs en cara d'espantall,
i igual que el llaurador fa trena d'all
trenant en gran paciència cabotetes,
els d'ells, com el retor que fa punyetes,
les hagueren trenat pero a destall).
Hui en canvi... ¡San Josep quina malea!
Hui corre per ahí cada subjecte
que s'ou que el temps pretèrit fon perfecte
i li entra, de l'espasme, diarrea!
Perque com hui la mística honradea
per mística és un tema prou insuls,
sols medra el deshonrat, el llepaculs,
i el qui ven neu podrida i crea monos
oferint sacrificis al Deu Cronos
per fer passar el temps a lloms de muls.
Clar, ad esta gentola, que no gent,
el “pretèrit perfecte” del poema,
els senta lo mateix que a mi un enema
puix el temps més perfecte és el present.
Un temps per a que tot bon... “element”
se forre a les expenses del bavós.
Puix siga negre o blanc o vert o ros,
polític, enchufat, o flare en jupa...,
lo que més li consterna i li preocupa...
és no traure prou més de lo que trau!!
II
Se'n recorda de son Pare
Manrique en el seu poema
i comparant tan bell tema
en l'actualitat, compare,
a mi me ve al cap ¡la Mare!,
(per més que no tinga culpa),
d'aquells que estan fent-nos pupa
en maquiavèlics invents,
i sent tots uns indecents
ningú els castiga ni culpa.
I això en el passat, amic,
yo no sé si s'estilava:
Mes qui s'extrallimitava
li rallaven el melic!
¿I hui? Per cada pessic
que et peguen anant, anant
els qui al carro van pujant,
et fan el cul a banderes:
Lo mateix com si prengueres
algun producte laxant.
I parlant de la decència...
¡Quasi res porta el Diari!
¿En el passat?, el rosari
de tota dòna era essència.
En canvi, hui ací en Valéncia
i en Canal Nou veus quadrilles,
de lèsbiques peladilles
gallinàcees, cosa fina;
que, che!, no sabran de cuina
pero fan unes tortilles...!
I es que la dòna hui està
lliberada al cent per cent
i igual bufa un instrument
que es dedica a fer el...pa,
que te canta el La,la,la
o és ''chofera'' d'autobús
o ven cacau i tramús
o es dedica a diputada,
o és política nomenada
en més... ''botons'' que un obús.
Anem, puix m'han dit també,
que el So Rajoy no descansa,
per fallar-li... ''l'esperança''
que encara té en el Pepé.
Perque està fins el tupé
que atres de forma exhaustiva,
li diguen que en exclusiva
l'esperança vaja i torne
i ell, damunt, en flors l'adorne
per no malgastar saliva.
(L'esperança, i no t'escaldes,
que sempre verda ha segut,
ara em diu un conegut
que a més de verda... du faldes.
Perque havent dònes alcaldes
i ministres.... qué sé yo,
diu que busca l'ocasió
per, destacant, guanyar quota
i ser, com molts són, ''pilota''
de coches o aviació!
I afig, per a ser concís,
que hui tens dòna que es casa,
i com l'home vol fer basa,
i com l'home vol fer... pis.
Que accepta el ''gran'' compromís,
per lo poc que saber puc,
pensant que l'home és un ruc
sense seny ni sentit crític,
siga honrat, lladre o polític,
només per traure-li el... suc!)
I em dic: ¿Voldrà dir l'ingrata
el que el mascle porta dins
i té sabors sacarins
i sembla ser suc... d'orchata?
¿Serà d'espés com la nata?
Ningú a qui ho pregunte ho sap.
L'home diu que fica el cap
en... tot, per fer-la feliç,
mes com és un infeliç
ella, en res, se'l tira... al pap!
I clar, això en el pretèrit
no existia... ni en la China!
¿La dòna eixir de la cuina?...
Sant Honorat quin demèrit!
Llavors se tenia a mèrit
ser pura com gra d'anís.
Era un bròfec compromís
el ser meretriu de grenya...
I hui no viu si no ensenya
el forat del... Paraís!
Eixe paraís d'a pam,
niu de l'animal de ploma,
on per menjar-se la poma
la defecà el Pare Adam.
Eixe que mata la fam
de l'esfambrat que destaca,
perque calfallits no aplaca
el desig irrefrenable
de sucar, i és perdonable,
l'abadeget en tomaca!
Per tant comprenc que, en efecte,
inquilins de porcatera,
comparen i juren que era
el pretèrit, imperfecte.
I yo, que no soc perfecte
ni purità en taranyines,
dic a gorrins i a gorrines
que els prostíbuls del passat
comparant l'actualitat,
eren convents d'ursulines!
Per això, mirant l'embut
d'un present tan poc potable
declare a Cronos culpable
perque el temps no ha detingut.
Així i tot al Deu vellut
faré un cant a salt de mata!
Un cant per... ¡ficar la pata!
¿Un cant he dit? ¡Heregia!...
Si li faig una elegia
ya va el tio que se mata!!
III
A tu!, oh Cronos vetust
que el rellonge dus penjat
igual que penja l'esquella
en el coll dels animals,
perque crec eres més burro
que els que pasturen en... camps
de cols, llicsons, i roselles,
menjant només herba fals.
A tu, que passes la dalla
per damunt dels nostres caps
deixant-nos la testerola
com a boles de billar,
vullc des d'estes pobres rimes
que crec es criden romanç,
encara que no ho mereixques,
fer-te una elegia al tall.
I dic que no t'ho mereixes
perque si hagueres parat
el temps, del qual eres l'amo,
no hi hauria tant de morral.
Ni hi hauria terroriste
que sancer tinguera el cap;
ni haurien... “brutes” divines
fumant-se puros havans.
I la llei seria llei
per a tots els descastats
que en pla de “galls” neguen l'aigua
quan l'Ebre baixa sobrat!
I la paraula decència
tindria uns valors morals:
no els que pretén la gentola
que sol de diners té fam!
¿Qué em dius, que progrés no hauria?
¿I el progrés per a qué val:
Per a tindre estrés a tope
i morir-se d'un infart?
¿Per a qué a mi tots els mesos
me gire la lletra el Banc
del coche, del frigorífic,
la Tele i el llavaplats?
¿Per a qué una dòna vaja
al lloc on sol treballar
i el “Quefe” la deprimixca
pels acossos sexuals,
i es veja, pobra, en la Rue
si es nega i no vol tragar?
Che, va, Cronos! No me fotes
que d'això estem més que farts!
Per això Manrique dia
que era millor el passat:
Yo també en alguns aspectes
puc dir-te que opine igual.
Perque a mi al passar el temps
i en el terreny personal...
No es que m'hages envellit:
¡m'has fet més que desgraciat!
Perque en el passat tenia
de dònes, che tu, a grapats!
puix era jove, simpàtic,
polit, guapo, tendre, alt...
I sabia enamorar-les
sol traent-les a ballar
acariciant-los el lòbul
de l'orelleta en lo nas!
Pero per la teua culpa,
malaït Deu calçonàs,
hui estic vell, podrit, 'milocha''...
El poc pèl que em queda és blanc!
Tinc reuma, arteriosclerosis...
¿La pell?, la tinc d'arrugà
com les panses de Corinto
igual per dalt que... per baix.
Per a caramull de males
i al córrer apressa els anys,
m'ha entrat la cruel ''pitopàusia''
perque el meu temps s'ha passat
i el pobre pito no pita
ni estirant-lo en un quinal.
I com reposts no ne venen
ni al manco de segon mà,
hui m'hi veig jugant a caicos
en la llar dels jubilats.
Per tant, d'acort en Manrique,
per als que el pèl pintem ca,
el Pretèrit fon perfecte,
per tindre força i... ¡bon braç!
Per viure tranquils, sens presses,
gojant de sinceritat...
Que per mi, a qui no li agrade,
pot anar a pastar fanc.
|
|||
English
Español