Associació d'Escritors en Llengua Valenciana

En el temps comprés entre la Guerra de les Germanies —que tanca el periodo foral àureu— i l'abolició borbònica dels Furs en 1707, se produïx el progressiu abandonament de l'us cult del valencià en favor del castellà, favorit per la castellanisació de l'aristocràcia valenciana. No obstant, el valencià continua sent la llengua oficial del Regne i el llatí la llengua fonamental de cultura. Per estes raons les obres lexicogràfiques d'este periodo foral tardà no són autèntics vocabularis, sino van destinats a l'ensenyança del llatí, a compendiar el lèxic d'una determinada disciplina o a facilitar la llectura dels texts clàssics; la llengua va canviant i ya és menester aclarir els "vocables obscurs" que be no són d'us corrent o be són ya arcaics. 

Entre les primeres obres, dedicades a l'ensenyança del llatí, són més aïnes gramaticals que no lexicogràfiques. ës el cas de les Notes ordenades de Bernat Vilanova (1500), la Grammatica valenciano-llatina de l'alcoyà Andreu Sempere (vora 35 edicions entre 1546 i 1825), el Metodo y Art molt breu, en romanç y molt clar pera aprendre la Gramatica de la Llengua Llatina de Miquel Ferrer (1572) o la Taula sumaria de tota Art de Jeroni Burgués (1586).

Entre les obres que compendien el lèxic de determinades disciplines deu destacar-se el  Vocabulario del Humanista de Lorenzo Palmireno (1569), el Onomasticón de Voces del derecho Patrio conocido por Fueros de Valencia, obra de Gaspar Gil Polo i aumentat per Josep Llop, i també el Praeclarae Artis Notariae de Vicent Joan Exulve (1643). 

Finalment, entre les obres que s'ocupen d'aclarir el vocabulari que va caent en desús, és menester citar el Vocabulari valencià-castellà de Joan de Resa que acompanya l'edició vallisoletana de les obres d'Ausias March (1555) i la Taula de les paraules dificils ques troben en la Chronica del invictissim Rey en Jacme, inclosa en l'edició de la Crònica dedicada als Jurats de Valéncia (1557).

En esta época poden trobar-se també obres d'autors catalans que viuen en terres valencianes, els qui barregen formes catalanes i valencianes; estes obres anaven destinades a l'ensenyança del llatí i al mateix temps han facilitat que obres posteriors que begueren en elles donaren per valencianes formes que no ho eren. És el cas del Sinonima variationum del tortosí Jeroni Amiguet (1502) o del conegut Thesaurus Puerilis del gironí Onofre Pou (1575).