Associació d'Escritors en Llengua Valenciana

Durant la Renaixença, continuaren editant-se algunes obres lexicogràfiques menors, com el Vocabulario Castellano-Valenciano de Miguel Rosanes (1864). Esta obra tenia l'objecte de servir per a l'ensenyança del castellà en les escoles valencianes i anava destinada als chiquets que tenien el valencià per llengua materna i desconeixien el castellà.

És menester mencionar també les obres inèdites escrites durant este periodo: el Diccionario valenciano-castellano de Tomàs Font i Piris (1772-1853) i un atre del seu parent Manuel Costa Font; el de Josep Pla i Costa (mort en 1890) i el publicat tardanament de Josep Maria Cabrera (1864).

No obstant això, la Renaixença és el periodo de les grans obres lexicogràfiques valencianes: les de Escrig, Llombart i Martí i Gadea.

El Diccionario Valenciano-Castellano de Josep Escrig és una obra trascendental pel volum (862 pàgines) i per l'influència en obres posteriors;  des de la caent del seu contingut, encara aixina, pert relleu perque inclou bona cosa de lèxic castellà que Escrig valencianisà com a únic criteri. Encara més, les definicions se feen també en castellà, per a lo qual s'aprofità del Diccionari de la RAE. 

En 1887, Constantí Llombart publicà una reedició del Diccionario d'Escrig, pero notablement aumentat (1231 pàgines); per ad això, i refermant-se en l'esperit de germanor llingüística que amerà la nostra Renaixença, Llombart utilisà fonts no valencianes com el Diccionari de la llengua catalana del valencià resident en Barcelona, Pere Labèrnia (1839). En este motiu, i barata l'aument de volum, s'inclogueren en este diccionari —i a través d'ell en diccionaris valencians posteriors— moltes paraules alienes al lèxic propi valencià. 

L'últim diccionari d'esta série fon el publicat per Jogim Martí i Gadea en 1891: el Diccionario General Valenciano-Castellano. Esta obra aumentà fins a 1976 pàgines el seu volum, pero perpetuà les carències de les anteriors. El retor de Mislata també publicà darrerament una atra obra lexicogràfica menor, com és el Vocabulari monosilábich valenciá-castellá (1915).