Associació d'Escritors en Llengua Valenciana

Consulta la versió en llínea del Diccionari:

http://diccionari.llenguavalenciana.com/

LA PRESENTACIÓ.

El dilluns dia 20 de decembre de 2010 supon ya una fita històrica per a la llengua valenciana per ser el dia senyalat en el qual s'ha presentat el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana; una obra trascendental de la lexicografia valenciana, els treballs de la qual han segut coordinats i encapçalats pel Director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes, Voro López Verdejo. 

La presentació s'ha celebrat en el Saló d'Actes de l'Ateneu Mercantil de Valéncia i pot trobar-se tota l'informació en la web de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes. També pot consultar-se la versió en llínea del diccionari, en la direcció http://diccionari.llenguavalenciana.com/

Des de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana animem als nostres associats i simpatisants a que facen costat al treball científic i a l'esfoç que subjau en l'obra publicada adquirint el Diccionari i a que refermen en ell el bon us escrit i parlat del nostre idioma, única via per al seu redreçament i dignificació. 

L'OBRA.

El Diccionari General de la Llengua Valenciana culmina un treball de més de dèu anys, encapçalat pel Director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV, Voro López, qui ha contat en la colaboració d'un equip de vint colaboradors i més de cinquanta informants.

L'obra recull vora 77.000 paraules valencianes, definides en valencià, en una completa descripció de les seues diverses accepcions, del seu orige etimològic o del seu us normatiu.

Totes estes raons convertixen ad este Diccionari General de la RACV en el diccionari més complet de la llengua valenciana que mai s'ha publicat. Com s'afirma des de la Secció, "el Diccionari General no és un diccionari més, és una guia completíssima sobre totes les formes valencianes, les seues locucions, els refrans, etc. Tots els dubtes que sempre hem pogut tindre sobre determinades paraules, la seua procedència o el seu us, queden resoltes en esta obra."

Per a una més àmplia descripció dels seus continguts, pot visitar-se també la web de la Secció.

EL DICCIONARI GENERAL EN LA LEXICOGRAFIA VALENCIANA.

Responent a la nostra consciència llingüística, els valencians nos havem dotat a lo llarc dels temps de diferents obres lexicogràfiques pròpies i relatives al nostre idioma; el nou Diccionari General de la llengua valenciana s'afig ara ad eixa extensa nòmina de treballs que podem incloure en la lexicografia valenciana. 

Les obres lexicogràfiques valencianes han respost en cada moment històric a les necessitats dels usuaris, la qual raó motiva l'heterogeneïtat de la seua estructura  vista en la perspectiva dels temps. No obstant, podem diferenciar diferents periodos on les obres responen més aïna a una estructura homogénea; de fet, en el repàs que pot fer-se d'elles és possible apreciar cóm s'amolen a la conjuntura de cada periodo.

Aixina, les obres del periodo foral àureu, durant el qual la llengua valenciana és oficial i es viu en normalitat, se centren en l'us de la llengua en les composicions i en facilitar l'ensenyança del llatí. En acabant, en la que podríem denominar com época foral tardana, quan s'inicia el procés de substitució llingüística del valencià pel castellà en les classes altes i la llengua evoluciona, aparegueren tractats que tractaven de resoldre els dubtes que plantegen molts vocables "obscurs" dels texts antics de consulta. 

Despuix de l'abolició borbònica dels Furs, en la desaparició de l'us oficial del valencià i l'abandó del conreu cult de l'idioma, apareixen veus que fan una autèntica vindicació de la llengua valenciana i del seu us. En esta época són especialment importants les aportacions del notari Carles Ros, autor d'un vast treball lexicogràfic i de defensa de l'idioma valencià. La seua obra obrí el camí a unes atres aportacions menors que unes voltes buscaven la recopilació de lèxic usual o que anava perdent-se, i unes atres facilitar l'ensenyança de la nova llengua oficial —el castellà— als chiquets valencians. 

En l'ampli periodo de Renaixença que comprén les últimes tres quartes parts del sigle XIX se produïxen les tres grans aportacions lexicogràfiques: el Diccionari d'Escrig (1851), l'Escrig-Llombart (1887) i el de Martí i Gadea (1891). Cada u d'ells en les seues particularitats, erros i encerts; pero en qualsevol cas sempre en la trascendència de la seua aportació en tota la producció posterior en valencià.

L'época de les grans obres dona pas en les primeries del XX a unes atres aportacions de diferent importància i que besllumenen els canvis en el model llingüístic que anirà produint-se en el periodo, fins desembocar en el periodo actual en les obres que reflectixen els diferents posicionaments sobre el valencià, les seues particularitats i la seua naturalea. En este sentit l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana es congratula de l'edició d'este Diccionari General de la Llengua Valenciana que culmina un exhaustiu treball científic de recopilació i depuració del lèxic valencià genuí, seguint un criteri d'estricta valencianitat llingüística.