Benvinguts a la web de l'Aellva. La nostra associació acull a la gran majoria dels escritors actius en llengua valenciana. Des d'esta web podràs saber més sobre els nostres escritors, conéixer les nostres activitats, consultar la nostra Biblioteca Valenciana Virtual, fer-nos costat associant-te a l'Aellva i resoldre els dubtes que pugues tindre sobre la llengua valenciana i la seua situació actual.

Notícies

Ha faltat Anfós Ramon

La Junta de Govern de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana manifesta el seu fondo pesar per la mort d'Anfós Ramon i Garcia, i desija traslladar, en tan dolorosos moments, el més sentit condol a la seua família i amics.

La notícia, no per esperada, ya que érem sabedors de la seua alvançada malaltia, nos colpeja durament, entristint-nos per la pèrdua d'un gran poeta, un home bo i un valencià de soca i arrel.

Mereixedor del tercer Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 2003 i soci eminent de la AELLVA, quedarà per a la posteritat la seua vasta obra escrita i el seu eixemple de valencianitat insobornable.

Des de les 11 hores de hui, dia 17, estarà en el Tanatori Municipal, celebrant-se el soterrar demà dimecres a les 12.30.

No dubtem que l'acte tindrà l'assistència que mereix per part de tots els que gojàrem de la seua amistat i consells.

Descanse en pau.

Anfós, en el centre, en u dels seus últims actes públics en la AELLVA, en la tertúlia fallera realisada el 28 de febrer de 2011 en el casal de la falla Plaça Verge de Lepanto de Castellar

Tertúlia-taller de prosa

Dilluns, 9 Juny, 2014 - 19:30 - 20:30
Lloc: 
Sèu de l'Aellva

Llegiran Elena Casa i Manuel Lagardera.

Tertúlia-taller de prosa

Dilluns, 12 Maig, 2014 - 19:30 - 20:30
Lloc: 
Sèu de l'Aellva

Llegiran Antoni Atienza i Paco Tarazona.

Semana del Llibre Valencià i Recitals Poètics de Primavera

La RACV celebra entre el 5 i el 9 de maig de 2013 la XXIV Semana del Llibre Valencià, en la que la AELLVA participa, com ve sent tradicional, de forma activa. 

 

PROGRAMA

[Dilluns 5 de maig]

En la RACV (carrer Avellanes, 26, Valéncia C.), a les 12 hores, apertura i declaració de PORTES OBERTES. Fira de Llibre Antic i Actual, en llibres agotats, i alguns històrics, a preus molt asequibles.
 
 
[Dimarts 6 de maig]
 
Durant tot lo dia, Fira del llibre antic i d'ocasió. 
 
A les 19 hores, presentació de llibres de: 
 
  • Antoni Ruiz Negre 
  • Vicent Ll. Simó Santonja 
 
 
[Dimecres 7 de maig]
 
Durant tot lo dia continua la Fira del llibre antic i d'ocasió.
 
A les 19 hores, presentació de llibres de: 
 
  • Òscar Rueda i Pitarque 
  • Manolo Navarro Navarro
 
 
[Dijous 8 de maig]
 
Durant tot lo dia continua la Fira del llibre antic i d'ocasió.
 
A les 19 hores:

XXI Recitals Poètics Primavera d'Estiu 2014 
"Seguint el rastre d'un llibre IV"

Els nostres escritors versen sobre obres ya consolidades de la lliteratura universal. 
 
  • Ampar Àlvarez. Inspirat en Un conte de Nadal (Charles Dickens) 

  • Joan Vt. Chenoll. Inspirat en Poemes d’amor (Miguel Hernández)

  • Ferran Gil Navarro. Inspirat en De soca i arrel (Juli Amadeu Àrias) 

  • Voro López. Inspirat en El llibre roig del cole (Soren Hansen i Jesper Jensen). 

  • Juanjo Navarro. Inspirat en La cultura del paisage valencià (Vicent Ll. Simó). 

  • Xavi Salvador Chàfer. Inspirat en El principet (Antoine de Saint-Exupéry). 

  • Sito Sanchis. Inspirat en El Buscó (Francisco de Quevedo) 

 

[Divendres 9 de maig]

Continua la Fira del llibre antic i d'ocasió fins a la seua clausura a les 12 h del matí.
 

Tots els actes tindran lloc en la sèu de la RACV (carrer Avellanes, 26. Ciutat de Valéncia). Esperem que siguen del vostre interés. ¡Vos esperem!

Cresolet 68

Ya podeu descarregar-vos de la nostra biblioteca el Cresolet 68.

 

 

Els llibres de l'Aellva, en la Fira del Llibre en Vivers

Del 24 d'abril al 4 de maig, en la Fira del Llibre de Valéncia que es celebra en Vivers (Jardins del Real), estaran a la venda els nostres llibres a un 10% de desconte.

Busqueu-los en la caseta 48, de la Llibreria Somnis en Paper, per a on també passaran alguns dels nostres escritors a firmar eixemplars.

Més informació en la pàgina web de la fira:

http://www.firallibre.com

 

Apunta't al I Taller d'Escritura Creativa

La AELLVA presenta el I Taller d'Escritura Creativa, dirigit a socis, colaboradors i aficionats a la creació lliterària en llengua valenciana. 

Les classes seran impartides per Gabriel Castelló Alonso, autor de Valentia Devotio, noveles històriques ambientades en la Valéncia romana.

 

1. Objectiu del taller:

“La vida és com una llegenda: no importa que siga llarga, sino que estiga ben narrada”. LLUCI ANEO SÈNECA

 

En paraules del professor del curs: “Res de classes magistrals de gramàtica i semàntica. Este no és un taller de llengua, és de narrativa creativa. Vullc aportar-vos la meua experiència com a noveliste creant relats que traslladen a les lletres sentiments i successos. El llector s’enamora de la força en que escrius, no de cóm t’expresses de correctament. Descobrirem les vostres dots com a escritors/es i les desenrollarem de forma subjectiva, sense paràmetros estilístics que vos impedixquen ser vosatres mateixos”.

 

2. Temari:

El taller està basat en 5 mòduls:

  1. L'HISTÒRIA principal i la seua TEMÀTICA.

  2. El NARRADOR que nos la conta. Classes de narrador.

  3. L’ARGUMENT i TRAMA que traça el tempo.

  4. Els PERSONAGES que la protagonisen.

  5. L’ESCENA que l’envolta.

 

3. Duració i horari:

El curs tindrà una duració total de 18 hores

Les classes, semanals, tindran lloc tots els dijous de 19 a 21 h en la sèu de l'associació (carrer de Dalt, 64 de Valéncia c.). L'inici de les classes serà el dijous 15 de maig.

 

4. Matrícula:

Preu de la matrícula: 50 euros. 

Preu reduït: 25 euros per a jóvens menors de 30 anys i persones que puguen acreditar la seua condició de parat.

El número de matriculats està llimitat a 20 alumnes.

Els interessats han d'enviar un correu de solicitut de matrícula a través del formulari de contacte, indicant nom i llinages, DNI, direcció i, si és el cas, la seua condició de menor de 30 anys o parat.

Una volta se'ls confirme l'admissió de la matrícula, hauran de formalisar el pagament en metàlic o per transferència bancària.

L'admissió serà per rigorós orde de solicitut. La matrícula està oberta a qualsevol interessat, si be aquells que siguen socis de la AELLVA tindran preferència en l'admissió.

El determini de solicituts se tancarà el divendres 25 d'abril.

 

 

Als 30 anys de "Murta"

Autor/s de l'artícul: 

Pel seu interés, pengem en la nostra Biblioteca per a la seua lliure consulta l'estudi "Als trenta anys de Murta": discurs llegit en 2008 en motiu de la recepció en la RACV com a Acadèmic de Número de Vicent Ramon Calatayud, President d'Honor de la AELLVA.

Se tracta d'un estudi sobre l'història, motivacions i temàtica de la mítica revista Murta, que ocupà un espai imprescindible en el moviment valencianiste durant l'etapa de transició a la democràcia. Un testimoni de primera magnitut per a conéixer -de la mà de qui vixqué aquells fets en primera persona- quí, cóm i per qué se gestà aquella mampresa, i quina fon l'influència de la revista en el devindre dels fets d'aquells anys.

El document pot descarregar-se en el següent enllaç (document en .pdf):

"Als trenta anys de Murta" - Vicent Ramon Calatayud

 

 

Tertúlia-taller de prosa

Dilluns, 14 Abril, 2014 - 19:30 - 20:30
Lloc: 
Sèu de l'Aellva

Recordar-vos que el pròxim dilluns 14 d’abril tindrem el Taller de Prosa del mes. Llegiran Aureli López i Manuel Casaña, lo qual vol dir que tindrem lliteratura de calitat i segur no nos faltarà el puntet de bon humor que sempre saben donar a les seues intervencions.

Una nova ocasió per a deprendre, fer crítica sana i gojar de bons relats.

Vos esperem, per a escomençar a les 19.30, en l’Associació, carrer de Dalt, 64 baix.

 

Història de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes (discurs en l'acte del 3 de març de 2014)

Autor/s de l'artícul: 

Sr. Decà, Acadèmics de Número i Corresponents, amics tots en el just orgull de ser valencians. (Gràcies també a Nàcio Serrano per l’aportació documental.)

Encara que la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes naix en 1922, el primer encàrrec de la Diputació de Valéncia que rep el Centre de Cultura Valenciana, només crear-se en 1915, és un treball d’àmbit llingüístic; l’elaboració de la primera Gramàtica moderna de la llengua valenciana, concretament la Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana, que dirigí qui seria Director Honoris Causa, l’eminent filòlec Lluís Fullana i Mira.

Esta Gramàtica tingué caràcter oficial, i com a tal s’ensenyà en l’Universitat, escoles i entitats.

A falta encara d’una sèu pròpia per al Centre de Cultura Valenciana, les diferents assamblees per a analisar les propostes llingüístiques i les sessions de treball (14 en total) es realisaren en la sèu de Lo Rat Penat.

Ademés, un atre proyecte acadèmic, llingüístic i filològic, realisat per iniciativa del Centre de Cultura Valenciana i de gran transcendència històrica fon la creació, en 1918, de la Càtedra de Llengua Valenciana en l’Universitat Lliterària de Valéncia.

Recordem només com a detall important que el primers cursos foren impartits pel filòlec Lluís Fullana, i assistiren com a alumnes el rector, En Rafel Pastor i els professors universitaris, puix l’intenció era que ells pogueren eixercir la docència en valenciana llengua... (ara podríem pensar allò de qualsevol temps passat...)

Originàriament, la Secció rebé el nom de Secció de Lliteratura.

Els noms que constituïen aquella primera Secció són d’un prestigi històric: com a Director Pedro José Gómez- Ferrer i Martí, Doctor en Medicina i llicenciat en Filosofia i Lletres (ilustre lliterat, molt estimat per Vicent Blasco Ibáñez, puix contà en ell en repetides ocasions com a presentador i prologuiste dels seus llibres i conferències), Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia, President i fundador de la Societat Filarmònica de Valéncia. Bernardo Morales San Martín, acadèmic de la RAE, dramaturc, compositor i periodiste; José Vila Martínez, Doctor en Teologia i Dret Canònic; Maximilià Thous Orts, periodiste, escritor, Director de La Correspondencia de Valencia, autor de la lletra de l’Himne Valencià; Lluís Lucia Lucia, advocat, Director del Diario de Valencia i ministre en la Segona República; Salvador Ferrandis Luna, advocat, periodiste i activiste valencià; Francesc Puig Espert, llicenciat en Filosofia i Lletres, professor i poeta (ajudà a salvar i protegir l’image de la Mare de Deu dels Desamparats junt a Peset Aleixandre, muigué en l’exili); Vicent Calvo Acacio, escritor i Director de El Correo de Valencia; i Lleopolt Trénor Palavicino, Doctor en Dret, Ingenier Electriciste, escritor i Mestre en Gai Saber.

En 1928 es publica per primera vegada i ya de manera ininterrompuda fins l’actualitat (en l’excepció dels anys 1937, 38 i 39 per la Guerra Civil), la publicació Anals, en la que es detalla tota l’activitat del Centre de Cultura Valenciana, aixina com una série d’artículs d’estudi i investigació per part dels seus acadèmics.

En els primers anys s’editava Anals semestralment, pero en anys posteriors arribà a imprimir-se trimestralment.

En el mateix 1928, la Secció de Lliteratura passa ya a denominar-se Secció de Llengua i Lliteratura i com s’arreplega en els Anals del primer semestre: “baix la presidència del Director R. P. fra Lluís Fullana i Mira, s’acordà celebrar sessió ordinària tots els primers dimarts de cada més en la qual es tractaran les múltiples qüestions que sobre nostra dolça parla valenciana vagen surgint, i els demés dies dimarts de les diferents semanes es dedicaran per lo President a donar conferències tocants a la llengua i lliteratura”.

Encara que ya s’havia publicat en 1915, com hem dit, la Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana, el catalanisme llingüístic i cultural estava en plena efervescència, fent llabor de corca entre les llínees intelectuals valencianes, propugnant des de diferents associacions i entitats l’assunció de la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans per a l’idioma valencià, en lloc d’una pròpia.

Ad este respecte continua dient els Anals de 1928 en l’apartat de la Secció:

sent la primera tasca que mampendran el fer un detingut estudi de l’ortografia de l’idioma vernàcul per a sa unificació, hora és ya de que es dicten normes definitives per a escriure en valenciana prosa com nomenaven a la nostra parla els extraordinaris escritors del sigle d’or de la llengua més dolça, segons expressió del Príncip dels ingenis castellans, que be la coneixia, el gran Miguel de Cervantes Saavedra; l’anarquia reinant deu desaparéixer per a deixar-li lloc a l’unitat ortogràfica.”

Ya en estos anys es planteja també la redacció per part de la Secció d’un Diccionari: “Es propongué també el diccionari castellà valencià i el valencià castellà; el primer no existix i és d’absoluta necessitat per ser amuntó els que coneixedors de la llengua castellana volen també estudiar la valenciana (…) el segon perque en la nostra llengua hi ha alamon de paraules i frases que al no tindre correspondència ab la castellana quedarien oblidades....

Es parlà del proyecte d’un diccionari d’autoritats com obra magna que de realisar-se pujaria la llengua valenciana tal vegada per damunt de totes les de la Península, ya que en els nostres clàssics es troben autors de lèxic tan extens que produïxen vera admiració;si els entusiasmes no foren fòc de boges o argilagues i s’acometera l’empresa, constituiria una de les grans obres que s’eixecutarien i seria just orgull per a la nostra Valéncia (…)

Com acaminant es prova el moviment, ya el Director Corresponent de Serra, N’Emili Lluch Arnal, ha tramés a la Secció una cantitat de paraules, arreplegades en aquella vila, que no figuren en els diccionaris; eixemple que s’espera siga imitat per tots els amants de la nostra llengua.

Estem efectivament en un moment clau (hauríem de dir, com sempre... perque tots sabeu que la llengua és la clau). Un moment de clara pugna en els intents catalanisadors de la llengua valenciana. Les actes del segon semestre d’Anals de 1928 nos clarifiquen cóm estava d’enterbolida la situació: “Per un acòrt d’esta Secció, donà el president de la mateixa, R. P. Fullana, una conferència sobre llengua i lliteratura valencianes en lo saló del Consulat de la Llonja. Començà fent un breu resum d’història de la nostra lliteratura, aplegant a una descripció de l’estat actual de la mateixa, senyalant les diverses tendències que hui s’advertixen entre els que escriuen en valencià. Manifestà que la més llògica orientació és la d’estudiar la llengua viva, feu constar que és una gran impropietat el calificar de catalana nostra llengua valenciana, i senyalà la conveniència d’aplegar a l’unificació de l’ortografia valenciana.”

En tots estos fronts i treballs es trobava la Secció quan succeïx que el seu Director ha de deixar-la forçosament, puix com nos expliquen els Anals del primer trimestre de 1930: “Ausentat temporalment de la càtedra que tants anys ve regentant el sabi filòlec R. P. Lluís Fullana, la Junta de Govern acordà nomenar accidentalment al Director de número En Francesc Martínez i Martínez, entusiasta valencianiste, com a substitut, fent tots vots per a que breument es reintegre el Director R. P. Fullana, qui tan sàbiament ha vengut desempenyant l’esmentada càtedra.”

Els principals proyectes en estos moments són els dos diccionaris adés citats, l’ortogràfic i el d’autoritats. I es fa una crida a tots els escritors, investigadors i entusiastes de la llengua valenciana a participar: “Tots els dimarts, de sis a huit de la vesprada es reunix la Secció, per cert ab prou concurrència d’estudiosos, en la que es dona conte primer de les paperetes aportades per al Diccionari d’autoritats, i procedint-se en acabant a la redacció del Vocabulari, que va alvançant a poc a poc (…) es convida als amants de la nostra llengua materna a que acodixquen els dimarts a la nostra sala del Consulat de mar.”

En el tercer trimestre del 1930 nos trobem en l’insistència del Centre de Cultura Valenciana per a que l’Universitat reinicie l’ensenyança de la llengua valenciana que havia abandonat, en tindre que deslligar-se de la Càtedra el filòlec Lluís Fullana, pels molts i variats compromisos que havia d’atendre. I s’acorda per part de l’Universitat, citem novament Anals del tercer trimestre de 1930: “restablir en el proper curs l’ensenyança de la nostra llengua, a quina inauguració es pensa donar gran solemnitat.”

Novament tenim al Centre de Cultura Valenciana com a potenciador i generador de la difusió i el conreu de l’idioma valencià en tots els àmbits, i principalment en els acadèmics.

En 1931 eclosiona l’anteproyecte de l’Estatut Valencià, el Centre de Cultura Valenciana no podia ser alié ad este acontenyiment, nomenant en la Junta General celebrada el 9 de maig al Director de la Secció de Llengua, el Sr. En Francesc Martínez i Martínez per a que represente al Centre en les Juntes que es celebraran per tal motiu. Nos diu Anals del quart trimestre de 1931: “Tampoc el Centre oblidà la qüestió del bilingüisme i oportunament dirigí al Sr. Ministre d’Instrucció pública una instància degudament fonamentada per a que es concedira al Regne, encarregant-se de la seua implantació el propi Centre o una atra de les entitats culturals valencianes.”

I aplegà el cavall de Troya o la ciclogénesis cultural i política, com diríem ara, en les normes del 32, les quals ningú ha seguit en fidelitat perque dien que “dos per al masculí i femení”, no "dues" com podem vore en els texts, no "textos" escolars... este i esta i no "aquest i aquesta", obtindre no "obtenir", exigix i no "exigeix", al pianiste i no "al pianista", estilisació i no "estilització"... i un llarc etcètera que podeu comprovar en el quadern nº 9 de Lo Rat Penat, escrit pel pare Guinot de Castelló.

Arribaria la Guerra Civil i tot es trencà. Temps de foscor i reducció dràstica de les Seccions del Centre que tornarien a reviscolar en la llum de les llibertats. A poc a poc anaren refent-se les Seccions en l’incorporació de grans personalitats de les Ciències, l’Història, l’Investigació, la Música, la Poesia, etc., sempre des de l’amor a Valéncia ciutat i regne com a únic sòu, el més alt i digne, crec yo...

El gran objectiu de Fullana, l’unificació de l’ortografia valenciana és exactament lo que ve fent la Secció de Llengua i Lliteratura valencianes en la ya Real Acadèmia de Cultura Valenciana els darrers anys, quan ha segut dirigida per Carola Reig, Xavier Casp, pel pare Joan Costa i hui pel Dr. en Filologia Valenciana Joan Salvador López i Verdejo, Voro López per a tots.

Treball immens de la Secció de Llengua per a fer nàixer (1979) la normativa per a la Llengua Valenciana, i la seua Documentació Formal, en la que es publicaria l’Estatut Valencià en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, els primers llibres de text per als coleges i... crec que tots sabeu, o hauríeu de conéixer, les propostes i respostes filològiques de la Secció a l’empeltat valencià de RTVV, els comunicats i informes a cada publicació de la RAE o la AVL, els enganys i les maganches que nos usaren i usen com a moneda de canvi entre els grans poders de l’estat...

Casi un sigle més tart continuen intentant l’anexió llingüística, ara més des de dins de casa que mai i en rebujable violència contra els documents, la tradició històrica, la raó i el trellat. Ben de cor pense que estem collint el gram bort que sembraren els polítics.

Des de la Secció i com a homenage a qui tant colaborà en  aportacions a l’actual normativa, des del seu En defensa de la llengua valenciana, per qué i cóm s’ha d’escriure la que es parla, volem dur un curt pensament escrit per Miquel Adlert Noguerol fa més de cinquanta anys i publicat en De la meua catacumba: La por és molt roïna en la política, i és fatal quan la tenen els que manen...

De Nicolau Primitiu Gómez Serrano seguim fidels al seu “treballar, persistir, esperar...”

Acabe en una genial i esperançadora quarteta de Xavier Casp: El meu goig persevera// quan perfume el meu cor// només té primavera// qui sap creure en la flor.

Gràcies per la seua atenció.

 

Distribuir contenido