Benvinguts a la web de l'Aellva. La nostra associació acull a la gran majoria dels escritors actius en llengua valenciana. Des d'esta web podràs saber més sobre els nostres escritors, conéixer les nostres activitats, consultar la nostra Biblioteca Valenciana Virtual, fer-nos costat associant-te a l'Aellva i resoldre els dubtes que pugues tindre sobre la llengua valenciana i la seua situació actual.

Notícies

Tertúlia en motiu del centenari del naiximent d'Anfós Ramon i Garcia

Dilluns, 19 Febrer, 2024 - 19:00 - 20:30
Lloc: 
Ámbito Cultural de El Corte Inglés, c. Colon, Valéncia c.
 
Una tertúlia sobre l’intensa relació entre el poeta russafeny i la festa fallera ha servit per a donar inici a un programa d’activitats que es desenrollarà durant tot l’any 2024.
 
L’Any d'Anfós Ramon s’ha iniciat oficialment este dilluns 19 de febrer en una taula redona en Ámbito Cultural de El Corte Inglés del carrer Colon, coorganisada pel Casal Bernat i Baldoví i l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana. L'acte ha omplit el saló, i ha contat en la presència dels tres fills de l'autor.
 
Moderada pel president de la primera de les entitats, Òscar Rueda, ha contat en la participació del poeta Joan Vicent Chenoll, el comunicador Pepe Villaverde i el faller Pepin Garcia; excusant-se l'assistència de Donís Martin, qui no ha pogut assistir per problemes de salut i al que desigem una pronta milloria. Persones que gojaren d’una profunda relació personal en Anfós, i que han recordat anècdotes de la seua vida, la seua obra i la seua personalitat.
 
Posteriorment, el president de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, Ricart Folgado, ha presentat a tres poetes que han llegit fragments de l'obra d'Anfós: Joan Antoni Alapont, Joan Josep Serra i Ampar Cabrera.
 
A la finalisació de l’acte s’ha descobert pels contertulis el logotip commemoratiu de l’Any d’Anfos Ramon, acompanyats pel regidor de Cultura de l'Ajuntament de Valéncia, José Luis Moreno, i el president de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro.
 
Unes celebracions en les que Lo Rat Penat (entitat de la que Anfós fon vicepresident, ademés de president dels Jocs Florals) i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (de la que fon Acadèmic d’Honor, i també membre de la seua Secció de Llengua) tindran un paper central.
 
Els actes inclouran la celebració de la Senda d’Anfós Ramon: un recorregut popular pels llocs de la ciutat natal que foren més significatius en la seua obra; o la celebració de recitals poètics i charrades sobre la seua obra en tota la geografia valenciana. L'acte ha contat en la presència de regidors de cultura de Torrent, Massamagrell, Chirivella i Monserrat.
 
La reedició dels seus poemaris per a l’enviament a les biblioteques públiques i escoles de la Comunitat Valenciana; la sugerència de que les poblacions valencianes dediquen carrers i centres culturals en 2024 al seu nom; l’edició d’un llibre divulgatiu de l’obra del poeta per a estudiants de primària i secundària; o la reivindicació de l’inclusió i dignificació de la figura d’Anfós Ramon en els temaris oficials de llengua valenciana i lliteratura, seran alguns dels objectius d’esta commemoració que omplirà d’actes tot 2024.
 

El moderador, Òscar Rueda, junt als tres contertulis, Pepe Villaverde, Joan Chenoll i Pepin Garcia

Rueda, Villaverde i Chenoll en un moment de la tertúlia

El públic ha omplit el saló de gom a gom

El president de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, Ricart Folgado, introduint el breu recital poètic de remat

Joan Antoni Alapont recita u dels poemes d'Anfós

Joan Josep Serra, en un moment del recital

Ampar Cabrera tanca el recital

Moment del descobriment del logotip commemoratiu de l'Any d'Anfós Ramon, en presència del regidor de Cultura de l'Ajuntament de Valéncia, José Luis Moreno, i del president de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro.

Els fills d'Anfós Ramon, posant en el logotip commemoratiu, junt al president de l'Aellva, Ricart Folgado, el president del CBiB, Òscar Rueda, el president de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro, i el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Valéncia, José Luis Moreno.

 

 

3 de Març. Mort 1459. Vida 1911

Autor/s de l'artícul: 

3 de Març. Mort 1459. Vida 1911

Morí el ben nostre Ausias March i naixqué el paterner Miquel Adlert.

De molts anys en arrere, la RACV ve celebrant el 3 de Març com a dia de la Llengua i la Cultura Valencianes en recort d’Ausias March; com és llògic i de trellat vinc assistint a l’acte festiu-Cultural-religiós que ha canviat de lloc repetidament...i sobretot de número d’assistents; en este 2024 s’ha celebrat en La Llonja. Salutació del decà en un agraït recort a la persona i l’obra de Voro López, a qui acabem de perdre per una greu malaltia i a qui seguirem recordant com a eixemple d’amor viu, actiu i creatiu a la Pàtria Valenciana.

La clàssica aportació que nos fea Voro López com a Director de la Secció de Llengua i Lliteratura valencianes “Lluís Fullana”, informant complidament del treballs fets en l’eixercici i l’aument de paraules, correccions, consultes d’ací i de moltíssims llocs de fòra als nostres Diccionaris (General-Bilingüe-de Sinònims i Antònims-de la Rima...) l’ha feta enguany el també Dr. En Filologia Valenciana i membre de la Secció En Miquel Àngel Lledó Cardona qui celebrà el constant aument de consultes, sobretot en dubtes sobre paraules valencianes, pero també creixent el número respecte als demés diccionaris.

En acabar, pren la paraula l’acadèmic de número N’Òscar Rueda Pitarque per a rendre-li homenage al poeta N’Anfós Ramon i Garcia en el centenari del seu naiximent, eixe jagantesc creador de poesia que Òscar retratà en el natural dò de la comunicació que posseïx, rebent el més fort i llarc aplaudiment de la vesprada-nit; seguí el també acadèmic de número En Vicent Ramon Calatayud qui feu un bon estudi i dissertació sobre el popular i sentit poema “La casa vella”, detallant tantíssims aspectes d’una vida de poble, de llaurador, de valencià fet a frets i calors, amant de la pròpia terra...

Cantàrem l’himne valencià i tancà el decà convidant a la missa que s’oficiava en la Sèu-catedral a les 20h. i en llengua valenciana, portant-li al cavaller N’Ausias March la ya tradicional corona de llorer.

Be, bo i no massa llarc l’acte d’este dilluns; escoltant els parlaments em vingueren al cap actes anteriors pel mateix motiu, ya fa alguns anyets, en la sala Iturbi del Palau de la Música, on pense que hi hauria entre dèu i quinze persones per cada una d’este 4-3-2024..., trist, molt trist vore i viure cóm se reduïx el valencianisme, vore i sentir cóm la divisió que patim feu que no apareguera ningú d’algunes entitats –velles i noves- que diuen ser més valencianistes que ningú...i no volen o no saben entendre que només units tenim alguna possibilitat de seguir avant; sí que vingueren el vicepresident del Consell, Sr. Vicent Barrera en alguns membres del seu partit; no sé si hi havia representants del PP-PSOE (yo no els conec massa)

Queda, nos queda el follet en l’image i l’història extractada de l’immens poeta i fidel valencià N’Anfós Ramon (qui té ben guanyat el respecte i el reconeiximent de tot lo món...o com a mínim dels bons valencians), genial Anfós qui crec que seguirà demanant, des de dalt, la germanor i la tolerància entre els bons fills de Valéncia ciutat i regne.

Aureli López, dijous 7 de març quan fa 43 anys de la presentació, en El Puig de Santa Maria, de les Normes fetes per la Secció de Llengua de la RACV en 1979, fa 45 anys.

 

L'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, premi 'Pany' 2024

La falla Serrans-Plaça dels Furs premia a la nostra associació en el premi 'Pany' 2024.

Este reconeiximent és entregat a les persones o entitats que han destacat en el foment i protecció de la festa fallera.

https://www.culturavalenciana.es/la-falla-serrans-premia-a-la-aelva-en-el-pany-2024/

Imagen

Tertúlia de prosa

Dilluns, 15 Giner, 2024 - 19:30 - 21:00
Lloc: 
Sèu de l'Aellva

En la primera tertúlia de prosa de l'any, llegiran els seus treballs Lorena Vila, que s'estrena en la tertúlia, i Rafa Melià.

Vos esperem. Entrada lliure. A les 19:30 hores en nostra sèu social del carrer de Dalt, 64 baix.

 

Tertúlia de prosa

Dilluns, 18 Decembre, 2023 - 19:30 - 21:00
Lloc: 
Sèu de l'Aellva, carrer de Dalt, 64 baix, Valéncia c.

El pròxim dilluns dia 18 de decembre tindrem Taller de Prosa per a tancar les activitats de l’Associació del present any. Nos llegiran dos pesos pesats de nostra lliteratura: Joan Antoni Alapont i l’últim Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, Antoni Ruiz Negre, en relats originals per al present taller.

Esteu tots convidats.

I en acabar nos felicitarem els Nadals i brindarem per que l’any 2024 nos aporte Pau, Salut i ganes de seguir treballant per la nostra llengua i cultura.

A les 19:30 hores en nostra sèu social del carrer de Dalt, 64 baix.

Sopar dels Escritors de 2023

Com és tradicional cada novembre, l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana celebrà ahir divendres el Sopar dels Escritors. Els nostres socis, junt a representants de les principals entitats culturals valencianes, se reuniren en el restaurant "La Hípica" de Valéncia ciutat en un ambient de germanor per a reivindicar la lliteratura en el nostre idioma.
 
Ademés de presentar la novetat editorial Cantant a les tradicions (llibre recopilatori dels poemes dels Recitals de Primavera de 2016, 2017, 2028 i 2019), el moment culminant de la velada tingué lloc en l'homenage al VII Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, Antoni Ruiz Negre, a qui se li han dedicat les Jornades d'enguany.
 
Ruiz Negre, en un reivindicatiu discurs, destacà la singularitat i independència del nostre idioma, criticà la creació i l'actuació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i recalcà la necessitat de continuar treballant fins que els partits polítics governants complixquen en les reivindicacions històriques del valencianisme idiomàtic, tal com han promés en els seus programes electorals.
 
L'acte serví també per a agrair el treball dels sis ponents de les Jornades d'enguany (Maria Jesús Coves, Rafael Melià, Aureli López, Òscar Rueda, Vicent Ramon Calatayud i Pau Giner), i entregar els micropergamins del concurs de Microrrelats d'Humor del Dinar de Mig Any als guanyadors d'enguany: Ramir Gómez i Ernest Olmos.
 
Tots els assistents al sopar reberen com a obsequi el llibre Cantant a les tradicions, ademés de El Papa de la mar, novela de Blasco Ibáñez traduïda a la llengua valenciana per Antoni Ruiz Negre, i Medicina i lliteratura. Diàlecs sobre una simbiosis enriquidora, llibre recopilatori de les Jornades dels Escritors de 2006.
 
Per a vore reportage fotogràfic de l'acte en el nostre perfil de Facebook: fer clic ací.
 
Antoni Ruiz Negre durant el seu parlament
 
 
 

 

Jornades dels Escritors de 2023. Dedicades al VII Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana

L'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana dedica les seues XXXI Jornades dels Escritors a la figura d'Antoni Ruiz Negre, VII Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana.

Les sessions, d'entrada lliure fins a completar aforament, tindran lloc el 6, 7 i 8 de novembre de 2023 a les 19:30 h en l'Ateneu Mercantil (pl. Ajuntament, 18, Valéncia C.).

 

 

Tertúlia de teatre

Dimecres, 4 Octubre, 2023 - 19:30 - 21:00
Lloc: 
Cassino de la Plaça, Paterna

El pròxim dimecres 4 d'octubre, a les 19:30 h, tindrà lloc en el Cassino de la Plaça de Paterna (Sant Pere, 1) la llectura dramatisada de l'obra curta "Les raons de Vinatea", d'Òscar Rueda, en motiu del 750 aniversari del naiximent de l'ilustre héroe nacional valencià.

Entrada lliure fins a completar aforament.

 

 

 

Antoni Ruiz Negre, Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana

 

L'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (Aellva) té l'honor de comunicar que el jurat nomenat a l'efecte ha determinat otorgar el VII Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana a N’Antoni Ruiz Negre.

Naixcut en la ciutat de Valéncia en 1938, Anoni Ruiz Negre realisà els seus primers treballs lliteraris en la década dels anys xixanta en el camp del periodisme i la narrativa.

De manifesta inquietut pel fet escènic, creà la Taula Valenciana d’Autors Teatrals en 1990, presidint-la fins a 1996, i pertany igualment a l’Associacio d’Escritors en Llengua Valenciana. També és membre de la “Asociación Colegial de Escritores de España” i de la “Asociación de Autores de Teatro” en Madrit, en la qual eixercí distints càrrecs directius de 1993 a 1998.

L'obra de Ruiz Negre ha arribat a llocs tan lluntans de la seua residència com Portugal, Eslovàquia, Uruguai, Argentina, Chile i alguns Estats de Nortamèrica, a on s'ha utilisat el seu teatre com a tesis en rellevants seminaris en universitats com la “Brown University Providence, Rhode Island”; la “University of Cincinnati, Ohio”; i la “UCF de Orlando, Florida”.

Autor prolífic porta casi un centenar d’obres teatrals escrites, de les que du estrenades una cinquantena, les quals contemplen des del drama històric al café-teatre, passant per la comèdia amable o l'intriga. Ha obtengut onze premis lliteraris: u de narrativa, un atre de guions radiofònics i els demés per les seues obres teatrals, ademés del Premi Josep Maria Guinot a les Lletres Valencianes otorgat per l’entitat cultural castellonenca Cardona Vives en 2010.

Conta en una quarantena d’obres publicades per distintes editorials. Escrites en llengua valenciana i en la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, moltes d’elles han segut traduïdes al castellà, a idiomes estrangers, a l’esperanto i a diferents llengües autonòmiques d’Espanya.

Des de la década dels anys huitanta ha format i dirigit diferents grups teatrals, en els quals ha escenificat obra pròpia i aliena per a la ràdio i el teatre. En la companyia Efecte 2 Teatre, la qual creà en 1990, ha produït i dirigit vintiun espectàculs, que han segut representats en notable èxit en bona part de la geografia valenciana.

És important també el seu treball lexicogràfic. Membre de la Secció de Llengua de la RACV, és autor del Diccionari de sinònims, idees afins i contraris (Ed. Del Sénia al Segura) i el Diccionari valencià de sinònims, afins i antònims, editat per la RACV i allojat en la seua web.

Ademés de les seues obres més recents, com Efemèrides i curiositats valencianes, El fill del foll, Esquets teatrals o L’hort dels transits, editades per Mosseguello, destaquen les seues traduccions a la llengua valenciana d’obres clàssiques d’escritors valencians com Gabriel Miró (Les cireres del cementeri) o Blasco Ibáñez (Arròs i tartana, Flor de Maig, Sònnica la cortesana, El Papa de la mar), totes elles editades per L’Oronella, aixina com de clàssics castellans com el Quixot d’Avellaneda, Els treballs de Pérsiles i Sigismunda o el Llazeret de Tormes, editats per Mosseguello.

L'Aellva creà, registrà i otorga cada cinc anys el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana com a màxim reconeiximent a autors destacats que han dedicat tota una vida a la creació lliterària en llengua valenciana, al seu estudi o conreu.

Els premiats fins al moment han segut Xavier Casp i Vercher (1994), Josep Maria Guinot i Galan (1999), Anfós Ramon i Garcia (2003), Vicent Ramon Calatayud i Tortosa (2008),  Vicent Lluís Simó Santonja (2013) i Aureli López i Muñoz (2018).

Les pròximes Jornades dels Escritors, que es celebraran en novembre de 2023, tindran com a temàtica l’obra lliterària i filològica d’este gran escritor valencià.

 

Comunicat de la RACV sobre el nom i l'entitat de la llengua valenciana

L'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana s'adherix íntegrament al comunicat emés el dia 22 d'agost de 2023 per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, davant les reiterades polèmiques polítiques sobre el nom i l'entitat del valencià:

 

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) desija traslladar a la societat la seua postura científica respecte als reiterats debats polítics sobre el nom i l’entitat de la llengua valenciana, recordant lo ya expressat en posicionaments anteriors d’esta real institució.

La RACV (fundació pública creada en 1915 i associada a l’Instituto de España, del qual també formen part entitats com la Real Academia Española o l’Institut d’Estudis Catalans) declara que:

1. Des d’un punt de vista jurídic l’única categoria oficial del valencià és la de ‘llengua’ o ‘idioma’, atenent a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982, la seua reforma de 2006 i la Llei d’Us i Ensenyança del Valencià de 1983.

2. La consciència llingüística dels valencians a lo llarc de l’història és clara i no oferix indicis de dubte: els diferents autors sempre han assumit i expressat que els seus texts estaven escrits en llengua valenciana, com ho demostren abundantíssims i rotunts testimonis escrits de totes les époques.

3. La consciència llingüística actual de la gran majoria de ciutadans de la Comunitat Autònoma Valenciana, del Sénia al Segura, no presenta dubte en expressar que l’idioma que parlen se denomina valencià i és una llengua pròpia i autònoma respecte de qualsevol atra.

4. Des del punt de vista llingüístic, el valencià presenta, respecte a unes atres llengües del seu entorn com el català, l’aragonés, el mallorquí o l’occità, diferències de naturalea estructural que van molt més allà de lo purament dialectal.

Estes peculiaritats li otorguen al valencià una fisonomia pròpia i definida com a idioma entre les llengües romàniques, conformant un model referencial purament valencià, ben identificable, comú a totes les comarques valencianes i lligat inequívocament a la denominació de “llengua valenciana”.

5. Reflectint la realitat llingüística descrita en el punt anterior, la tradició lliterària, gramatical i lexicogràfica valenciana reforça l’existència del valencià com a un subjecte llingüístic diferenciat i, en conseqüència, el seu ple reconeiximent com a tal, a nivell estatal i internacional, vehiculant a tots els nivells versions orals i escrites pròpiament valencianes.

6. Coherentment en lo indicat, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana es manifesta frontalment oposta a qualsevol intent polític d’unificar, a nivell oficial, les versions escrites i audiovisuals valencianes en les catalanes, oferint una versió única en català oriental baix la falaç i antiestatutària denominació de “català/valencià” o similars.

7. Respecte a les diferents teories sobre la conformació històrica del valencià, la teoria de l’autoctonia llingüística de l’idioma i de la continuïtat demogràfica en el trànsit de la Valéncia musulmana a la cristiana, argumentada per numerosos investigadors, sosté que pot establir-se un paralelisme en l’evolució del llatí vulgar en els diversos territoris de la Península Ibèrica. La significativa pervivència llingüística i demogràfica dels habitants de les terres valencianes abans i despuix de la conquista per Jaume I explica l’immediat naiximent d’una consciència llingüística valenciana no dialectal, lliterària i sociològica.

En qualsevol cas, en el marc d’un debat acadèmic entre investigadors i estudiosos, resulta acientífic condicionar els criteris normativisadors actuals del valencià, i inclús la seua consideració o no com a llengua en el sigle XXI, a les diferents teories sobre el seu orige.

8. El cas de les llengües valenciana i catalana és perfectament comparable al del gallec i el portugués, que conten en reconeiximent separat i una normativisació pròpia per a cada idioma. La pertinença de diferents llengües a continus idiomàtics més o manco interrelacionats no impedix que cada llengua seguixca el seu propi curs en la codificació, normativisació i normalisació llingüístiques.

9. La justificació per la qual el valencià és un idioma independent té, per tant, una base llingüística, sociològica, històrica i jurídica, i és científica en la seua formulació. No és cert que la filologia internacional haja establit el caràcter dialectal del valencià; ben al contrari, en casos com el seu determina que són els usuaris els qui han de fixar, en base a la seua consciència i a l’us que facen de la llengua, la seua categoria independent o dialectal.

Aixina puix, la RACV reitera que la llengua valenciana és un idioma propi, independent i diferenciat de qualsevol atra llengua romànica.

Igualment, la RACV se referma en la definició que, a través del Diccionari General de la Llengua Valenciana, dona per a “valencià”: “Llengua romànica parlada en la major part del territori valencià i El Carche, en Múrcia”.

10. Deu recordar-se que la RACV, a través de la seua Secció de Llengua, és històricament l’institució encarregada de l’estudi i promoció de la llengua i lliteratura valencianes, aixina com de la seua normativisació, aplicant criteris científics a la realitat llingüística valenciana.

De fet, des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana donà a llum l’ortografia de la llengua valenciana en 1979, posant al dia el consens ortogràfic de 1914, s’han editat més de mil llibres en eixa normativa, sense contar revistes i uns atres tipos de publicacions, a pesar de la seua falta d’oficialitat des de 1983.

D’acort en lo expost, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana reclama als diputats i als senadors espanyols, als diputats de les Corts Valencianes, al Govern Valencià i al Govern Espanyol que respecten la llegalitat vigent i la consideració diferenciada de l’idioma valencià, a nivell nominal i també en les versions escrites i audiovisuals oficials, en el mateix reconeiximent que li correspon com a una de les cinc llengües cooficials de l’Estat segons la Constitució i els respectius Estatuts d’Autonomia: castellà, valencià, català, gallec i vasc.

Igualment, insta als mijos de comunicació, especialment si són públics, a que informen de la controvèrsia sobre l’entitat de l’idioma valencià en objectivitat i neutralitat, sense ometre o censurar les opinions que argumenten i defenen l’existència del valencià com a idioma.

En la ciutat de Valéncia, a 22 d’agost de 2023

 

(S’adjunta a continuació una versió ampliada del comunicat, en la que es desenrollen i s’argumenten les afirmacions anteriors)

Descarregar versió completa i argumentada del manifest: punchar ací

Descarregar versió resumida del manifest en PDF: punchar ací

Descarregar les dos versions: punchar ací

Descarregar la versió en castellà: punchar ací

 

Distribuir contenido