Març 2010

Assamblea ordinària de l'Associació

Este 27 de març ha tingut lloc en la nostra sèu, presidida per Mª Jesús Coves Torralba, la ASSAMBLEA GENERAL ORDINARIA d’enguany de la nostra Associació, on s’ha tractat el següent orde del dia:

 

Punt primer- Llectura pel Secretari i aprovació per l’Assamblea del Acta de l’Assamblea de l’any 2009. 

Punt segon.- Llectura pel Secretari i aprovació per l’Assamblea de la Memòria d’activitats portades a terme en l’any 2009. 

Punt tercer.- Presentació pel Contador del Estat de contes actual de l’Associació. 

Punt quart.- Renovació estatutària de la Junta de Govern, de la qual han causat baixa voluntària, per motius de treball, Juli Amadeu Àrias i Burdeos i Francesc Tarazona i Santabalbina; la nova Junta de Govern queda constituïda de la següent forma:

   PRESIDENTA          Mª Jesús Coves Torralba

   VICEPRESIDENT      Joan Romero i Moya

   SECRETARI            Manuel Navarro i Navarro

   VICESECRETARI      Quelo Romero i Martínez

   TESORER               Ferran Martínez i Garcia

   CONTADOR            Joan Antoni Alapont i Pérez

   VOCAL                  Rafel Melià i Castelló

   VOCAL                  Òscar Rueda i Pitarque

   VOCAL                  Rafel Pastor i Cantizano

 

Punt quint.- Llectura per la Presidenta de la Proposta d’activitats per a l’any en curs, on s’han de destacar els següents actes prevists:

RECITALS POETICS DE PRIMAVERA, que enguany giraran en torn a la figura de Joanot Martorell, i que es realisaran, com ve sent habitual en els últims anys, en el Saló d’Actes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana; tindran lloc el pròxim 20 de maig, dijous, a les 19:30 hores

Participació en la Semana del Llibre Valencià, que tindrà lloc en el marc de l’Acadèmia durant eixa mateixa semana. Allí estaran els nostres llibres a disposició del públic per a poder comprar-los. 

Se continuaran realisant les Tertúlies-taller de prosa els segons dilluns de cada més, com ve sent habitual, tret de la llectura de novembre que tindrà lloc el dia 22 per motiu de dates.

El dumenge 4 de juliol se realisarà el Dinar del mig any en el Chispa, com sempre, en la llectura dels microrrelats. 

En Novembre tindran lloc les XIX JORNADES DELS ESCRITORS, organisades per la AELLVA, dedicades a “AVENTURERS LLITERATS, VIAGERS I DESCOBRIDORS VALENCIANS”. Enguany se realisaran en l’incomparable marc de la Biblioteca Valenciana “Nicolau Primitiu”, en Sant Miquel dels Reis

Actualisació de la nostra pàgina Web, per a que devinga en un lloc de consulta del valencianisme. 

Previsió de la publicació del llibre de l’escritor de l’any, del llibre de les Jornades i un tercer en els últims Recitals de Primavera. 

Punt sext.- Plantejament pel Contador i aprovació per l’Assamblea del Presupost d’enguany, condicionat i llimitat perque l’Associació no rep cap d'ajuda del govern valencià ni d'unes atres administracions. 

Punt sèptim.- Tanda de preguntes i sugerències.

Tertúlia fallera

Dilluns, 8 Març, 2010 - 19:45
Lloc: 
Casal de la Falla El Charco, de Catarroja




El passat 8 de març tingué lloc la tradicional tertúlia fallera anual de l'AELLVA, que enguany acollia la Falla El Charco de Catarroja en el seu casal, en una bona assistència de públic. 

Introduïda pel president de la falla, Josep López i Nácher, i conduïda per la presidenta de l’AELLVA, Maria Jesús Coves, tres autors acreditats de llibrets de falla donaren a lo llarc de la tertúlia el seu particular punt de vista sobre la qüestió llibretera.

 

En primer lloc, Ampar Cabrera, des de la seua experiència personal, parlà sobre “la dòna creadora de llibrets”.

Cabrera rebujà de raïl els vells tòpics, i reivindicà el paper necessari de la dòna escritora per a proporcionar noves perspectives en una tradició popular secular en la que, cada volta més, i en part gràcies als cursos de poesia de Lo Rat Penat, les dònes comencen a irrompre en força. 

Llibrets “femenins”, ademés, en els que ya no es presupon obligatòriament, tal com era tradicional, un preceptiu to “fi”, respectuós i elegant. Com, per eixemple, eixa sàtira descarada de la que, trencant esquemes, Cabrera beu plenament i en molt de gust, tal com demostrà en la llectura d’algun fragment de les seues creacions.

Donís Martín feu a continuació una interessant dissertació sobre "l'época clàssica del llibret". Martín destacà les fondes raïls de l'escola satírica valenciana, que des de l'Espill de Jaume Roig o la Brama dels llauradors de l'Horta de Valéncia de Jaume Gaçull, passant pel pare Mulet, Lluís Galiana i Carles Ros, els coloquiers del sigle XVIII o les publicacions satíriques del XIX acabaran, en la persona del suecà Josep Bernat i Baldoví, donant forma en 1855 al primer llibret de falla com a "explicació i relació de tot lo que conté la falla": el llibret de la falla de la placeta de l'Almodí. 

Una tradició que continuaren destacats autors de la Renaixença, en una extensió als sainetistes i a noves publicacions satíriques i falleres d’enorme difusió i acceptació pel públic; gràcies també a l’instauració dels premis de llibret de falla de Lo Rat Penat –des de 1903-, lo que propiciarà la professionalisació dels escritors de llibrets i l’aparició d’una verdadera “época clàssica” del llibret de falla, en autors com Peris Celda, Morante Borràs, Bodria, Andrés Cabrelles, Ricart Sanmartín, Esteve Victòria, Josep Maria Bayarri, Hernandez Casajuana, Maximilià Thous (pare i fill), Gayano Lluch i tants atres. 

Martín parlà per últim d’una segona época “daurada”, que situà entre 1960 i 1995, en la que autors com Josep Bea, Emili Panach “Milo”, Ernest Peris-Celda, Emili Camps i Gallego, Anfós Ramon, Pere Delmonte, Joan Soriano i molts atres mantenen i aumenten la qualitat i tècnica de la lliteratura fallera.
 

Finalment, Joan Antoni Alapont  (precisament l’autor, junt en Joan Romero, Joan Josep Navarro i Yolanda Selma, de l’excelent llibret de la falla El Charco d’enguany) feu una reflexió sobre “l’importància del llibret en els pobles”. 

Alapont destacà la relació bidireccional que s’establix entre l’autor del llibret de falla i la llengua del poble. L’escritor, en essència, pren les paraules i les referències tradicionals de la boca dels seus potencials llectors: unes paraules que cull per a ordenar-les, lligar-les, dotar-les de sentit, i finalment tornar-les al mateix poble que les ha creades i les manté vives. 

És precisament eixa retroalimentació, i l’íntima imbricació entre el llibret, per una banda, i la cultura i la llengua populars, per una atra –que no populistes, ni molt manco vulgars, com pretenen alguns-  la que ha conseguit que la lliteratura satírica valenciana en general haja fruït d’un extraordinari desenroll i difusió, fins a convertir-se en u dels principals símbols de la personalitat pròpia del nostre poble, del Sénia al Segura.

 

Els assistents també tingueren l’oportunitat d’admirar els llibrets de la Falla El Charco d’eixercicis anteriors: autèntiques obres d’art que han creat estil i han conseguit multitut de premis en els últims anys. 




Portada del Llibret de la falla El Charco de 2010. Primer premi del Concurs de Llibrets en la Secció de Regne