Setembre 2009

XVIII Jornades dels escritors del 16 al 18 de novembre de 2009

TÍTUL DE LES JORNADES: Vicent Ramon Calatayud  Des de ‘l’inerme fidelitat’

 
[Dia 16, a les  19.30 hores]
Benvinguda i conferéncia inaugural   ‘Agent Comercial Ilustre’
Antonio Soriano. President del COAC Valéncia
José
Beltrán. Vicepresident del COAC Valéncia.
 
Premis i publicacions’
Aureli López  Muñoz. Agent Comercial, President d’Honor de l'Aellva.
 
‘Vallaí  dret i fet’
Fernando Giner. Alcalde de Vallada, Diputat en les Corts Valencianes
Hector Garrido. Croniste oficial adjunt de la Vila de Vallada.
 
[Dia 17, a les  19.30 hores]
‘Secretari de Lo Rat Penat’
Vicent Xavier Navarro. President dels  'Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia'
 
‘Una ànima positiva’
Francisco Tortajada. Gerent del Patronat de la Fundació Max Aub.
 
‘Eixamplant la valencianitat’
Daniel Sala.  Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
 
[Dia 18, a les 19.30 hores]
Paperets de graciosa’
Obduli Jovaní Puig. Escritor.
 
‘La columna que perdura’
Pablo Salazar. Cap de redacció de Las Provincias.
 
L’amic de totes les hores’
Maria Jesús Coves. Presidenta  de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana.
 
Al remat de cada jornada s’obrirà una curta tanda de paraules, preguntes o sugerències.
 
Tindran lloc en el saló d’actes del Colege d’Agents Comercials
C/ Croniste Carreres, 5 de la Ciutat de Valéncia.

 

En el camí de la coherència

Autor/s de l'artícul: 

Per tal d'arribar ad algun lloc, lo més convenient és saber a on volem arribar. En el desori en el qual les circumstàncies nos tenen, a tots se nos fuig massa el temps i se nos han esmunyit possiblititats, duts per l'urgència o la reacció. El voluntarisme particular i l'acció puntual s'han donat, pero no sense encaminar-los a fer rabaça, sentar quadros de pervindre suprapersonals, etc. Nos ha mancat idea de futur, previsió de mijos, persistència i perseverància..., solidaritat i trellat i hem segut fàcils a les tentacions desvertebradores, actuant com si la valencianitat fora cosa que poguera ficar-se u en la bojaca, traure's a voluntat, prestar-la al més pintat, oblidant-la quan destorbe o exhibint-la només els dumenges en la plaça, quan és obligació de naixença. Pero llaga  dolorosa és el joc de l'enfrontament, del que uns i atres partits polítics han tret tallada, no deixant que suraren les vies pròpies cap a la revalencianisació necessària, per a intentar no ser claus, ni esclaus de ningú, per a conseguir que tots nos rerspecten i nos deixen viure, començant a ser els amos de la nostra casa, la nostra història, les pròpies llengua i cultura.., que nos asseguren dignitat en tots els órdens.

Per sentit comú, i per madurea, devem deixar esta etapa i alcançar més, per l'eixercici  coherent,  o simple instint de conservació, en lloc d'encontre a on no càpien els nefasts  "i yo més encara",  " qué s'ha pensat eixe",  "a quín sant"... Sense anar contra els referents que nos arraïlen institucionalment, siga la RACV, Lo Rat Penat, etc. etc., ni entrar al joc de la descalificació i l'atac per sistema, quan no conseguim que guanye la particular santa voluntat, o perque este no em cau be. Hem de pensar que el trellat i la disciplina manen treballar en i per les causes des de les mateixes, per a canviar-les i millorar-les, sense tindre que estar en la tasca del matalafer, perque intentant, trasplantant i bastint nous alcàssers, per a defensa de les batalles de sempre, no fem més que deixar l'arraïl a l`aire i els fonaments descarcatats.

Convé tornar, realimentar, esporgar, refermar i sobretot raonar, obrir mans i estretar pits, exigir per l'estímul als qui més puguen donar, unir amorosament, no tancar corralets prometent victòriers fàcils i acomodos egoistes. I això dur-ho a tots els àmbits.