.png){kind=small}
(2003). Yo necesito un relámpago de fulgor persistente, un deudo festival que asuma mis herencias.PABLO NERUDA.
Ignore si l'idea que porte entre les celles
se metamorfoseja en au creuant els núvols,
i al cap del camí eòlic te troba entre planetes
d'un univers de peixos navegant sense rumbo.
Potser, si te trobara, la veges que ella aspira
a portar-te el silenci d'un cant sense guitarra
quan necessite el pàlit fulgor del vers que vibra
per a assumir un vespre d'aromes i de calma.
No és l'hora del crepúscul. ¿Saps Pau? No és l'hora fosca
d'aquell autumne estèril de la terra chilena
on vas escriure versos fecunts baix la penombra
potser d'un frondós roure creixcut en l'Illa Negra.
Ara és un temps de branques florides que germinen
en fruites diminutes cobrint el vert fullage
del món (que en ma inconsciència) fabriquí, crec, fa sigles
com qui fabrica un calze polit de gemes blanques.
I en este lloc ombrívol, on perfumen mos dies
verdosenques agulles que el vent del sur agrana,
he llegit tons poemes impresos en un llibre
de tapes groguissones pel temps que tot ho arrasa.
I he llegit que li cantes a l'aire i a la vida,
i a l'aigua dels oceans, i a l'amor fet espigues,
i a l'astre metafísic que calfa la resina
del bes sofrit als llavis de polpes genuïnes.
I he tancat les finestres recolzat sobre l'arbre:
somrient i en silenci capte el sabor autèntic
de cada cant, dels versos, de les sonores pauses
en sílabes i lletres d'una obra extensa i fèrtil.
I he comprés que senties la passió de la pluja
pel pols del polen verge de les roses carnoses...
De roses que tenien nom propi i llum de lluna
i immenses cordilleres de nacre i pell sens ombres.
Així te convertires en vent d'un éter lliure;
d'un éter que alcançares per l'embruix de les lletres
engastades en gemes per a tu de roig signe
que el teu nom esculpiren cisellant-lo en les pedres.
Viager llibertari; fores qual riu immune
i amares la gastada mel del respecte incrèdul
transparent i oceànic de les causes perdudes
fugint de tot oprobi com rellonge sens pèndul.
I el temps se te'n fugia pel sabor a penúria
en les nits sense lluna. Pero... quant t'importava:
acossat pels jerarques i els soldats de l'indústria;
pels amarcs utensilis de la pàtria araucana.
Lluitares pel blat dèbil de roselles sens rostre
ab el pols dels poemes i el do de la paraula
encesa de promeses per la Fe cap a un poble
vestit de catecismes, pero nu d'esperança.
Així i tot continuares explotant a la musa;
inclús en atres pàtries galopares les penes
com un volcà sens brida, roig cavall sens fortuna,
fins arribar al pali del trespol i les sedes.
Poeta de poetes; Neruda de pretesos
Nerudes escolàstics de versos melancòlics
yo et salude: i m'incline davant del toll de versos
que baix els meus ulls dansen fins deixar-los immòvils.
Ah...! Quí au fora, i pels núvols, creuant els universos
poguera entre planetes trobar la teua cendra
i ser el llamp festívol (no de fulgors) encesos
que assumixca simètric el valor de ta herència.
|
|||
English
Español