Associació d'Escritors en Llengua Valenciana

Enmig de l'alegria de la Pasqua, nos colpejà la notícia, absolutament inesperada. Els que la coneguérem, a traves d'anys i mampreses actives i lliteràries en Lo Rat Penat o com a membre de l'Associació d'Escritors estàvem llunt d'imaginar un final tan abrupte com impensable. Ni de llunt per a qui açò escriu, que a penes quatre dies abans havia rist i gastat bromes en ella i el bo de Juli en un encontre casual. Pero la vida és com és, no com desijaríem que fora i hem d'acceptar-la conforme nos ve, més que nos coste. 

Poques vegades hem vist una missa de soterrar en una assistència tan massiva que desbordà el tanatori. Totes les vertents del valencianisme, de quaranta anys a hui estaven presents, units per la pèrdua i en pau. Com deuríem estar sempre sense importar el motiu, perque tenim un, la Pàtria, que està per damunt de capelletes i d'interessos personals. 

Pau a tu, Mariví. Sempre te recordaré somrient, com el matí de sol en el que, sense saber-ho, estàvem despedint-nos perque les dos mampreníem viage. Una per a passar les festes en la família. L'atra perque anava a encetar una vida que segur t'ha de satisfer més que la que deixes. Encara que, curts de mires, els que quedem ací no sapiam entendre-ho. 

MARIA JESÚS COVES.