Les obres més significatives d'este periodo tenen un caràcter erudit i busquen la purea en l'us de l'idioma. És el cas del Llibre de Concordances de Jaume March (1371), de les Regles de Bernat Fenollar (cap a 1415) i sobretot el Liber Elegantiarum de Joan Esteve (1472), publicat en Venècia en 1489 i considerat l'obra lexicogràfica més antiga escrita en una llengua romanç.
![](/sites/default/files/liber_elegantiarum_1472.jpg)
Pàgina del Liber Elegantiarum (1472).
![](/sites/default/files/Esteve_dedicatoria.jpg)
Dedicatòria del Liber on se cita estar escrit en llengua valenciana.