.png){kind=small}
Ha fallat el jurat, cridanerament en esta ocasió. Un repasset als meus antecessors vos aclarirà per qué m’està gran este trage; segur que tots tindreu noms en més mèrits pero... encara aixina ¡gràcies ben de cor! Mamprendré en un quintet de l’amiga i presidenta d’Honor de l’Aellva, Maria Jesús Coves, unes paraules plenetes de musicalitat poètica que tots els escritors, tots, podem fer nostres: "Des de l’angoixa al goig saber-te lliure assumint de la vida la llacor, ¿me demaneu qué significa escriure? A lo llarc de les hores del meu viure escriure és per a mi un acte d’Amor” En la quarta edició, Vicent R. Calatayud (Vallada): la tradicional i seguida columna en Las Provincias, contes com el deliciós “Això era un rei...”, Volent arribar, memòries imprescindibles dels anys 40, Veus del meu poble, L’inerme fidelitat... i els diversos programes de ràdio... En la quinta edició, Vicent Ll. Simó Santonja (Alcoy), inoblidable el seu ¿Valenciano o catalán?, Els nostres vins, autor d’excelents llibres de Dret i d’Història com ara el Llibre del Consolat de Mar o Els Medallons de la Llonja, també de poesia, Decà de la RACV. En la segona edició, Mossén Josep Mª Guinot i Galan (Artana), Doctor en Teologia i en Filologia Romànica; mestre de mestres, autèntic sabi tan humil com el pare Fullana, autor d’unes genials rondalles i d’una gramàtica per a Lo Rat Penat entre moltes més obres.... En la tercera edició, Anfós Ramon i Garcia (Valéncia), poeta sobretot pero també bo en contes i relats curts, en el recort de tots l’enyor de La casa vella... pero yo trobe més meu: “El poble de Manugath... era un poble molt feliç; un poble molt llaurador, un poble de paraís... Quan li furtaven la sanc fea un somrís de saló; quan li chafaven el Dret els demanava perdó... i en tot moria negat el poble de Manugath..." En la primera edició, de 1994: Xavier Casp (Carlet), per a molts el millor poeta i un bon filòsof, raonant en ell i escrivint prosa, Decà de la RACV, creador de l’Editorial Torre –per la de Paterna– junt al nostre juge i escritor Miquel Adlert, de qui el títul d’un llibre seu ho diu tot: En defensa de la llengua valenciana... per qué i cóm s’ha d’escriure la que es parla. De Xavier Casp, sempre viu el... "Va nàixer perque calia. Ningú no ha sabut mai el dia. De nom Valéncia. La pàtria és presència i essència. De nom Valéncia. I yo estic i estaré a on ella està. Soc, tant si vullc com si no vullc, que SÍ que vullc, valencià." Només vos puc dir que, des de la coherència, seguirem avant, treballant i creant per a que la llengua valenciana torne a l’ensenyança, com ya succeí a primeries de la benvolguda Democràcia. Gràcies a tots.
El president de l'Aellva, Ricart Folgado, felicita a Aureli López una volta proclamat VI Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana
|
|||
English
Español