.png){kind=small}
(Silenci, 1969 i 1985). Yo no vull pujar més alt; sino calar més profunt; em pesa el cor ab raïls del pensament més fecunt. No m'importa deixar l'aire del fàcil alé concís vull escarbar en la terra del meu perdut paraís. Tot és ferm i treballós cap a dins de mi mateix, pero les ales no em creixen si la voluntat no em creix. Per això vaig cara al fondo de l'amorós sobresalt... ¡Quant més profunt podré viure'm, podré morir-me més alt! |
|||
English
Español