Benvinguts a la web de l'Aellva. La nostra associació acull a la gran majoria dels escritors actius en llengua valenciana. Des d'esta web podràs saber més sobre els nostres escritors, conéixer les nostres activitats, consultar la nostra Biblioteca Valenciana Virtual, fer-nos costat associant-te a l'Aellva i resoldre els dubtes que pugues tindre sobre la llengua valenciana i la seua situació actual.

Notícies

Comunicat de la AELLVA davant de l'anunci de tancament de RTVV

L’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana té molt clara la necessària recuperació de l’idioma propi; tasca en la que una televisió valenciana de calitat i en llengua valenciana té un paper primordial. Pero no a risc de ser correja convergent cap a unes atres llengües que nos fagociten i anulen.

La RTVV ha jugat massa perillosament en esta matèria, perque des de sa fundació els seus gestors, triats pels dos partits que han tingut responsabilitats de govern (PSOE i PP) no han deixat d’implantar criteris normatius somesos a l’anexionisme llingüístic català, ni de cedir hores d’emissió a una llengua castellana que ya conta en decenes de mijos audiovisuals que l’usen i conreen.  

Igualment, de les abultades contractacions de personal, la baixa calitat general de la programació i les despeses poc justificables mai s’ha fet esmena per part de ningú, indignant innecessàriament al contribuent, degradant la calitat de les emissions i fent disminuir l’interés del telespectador per la nostra televisió. Qüestions que des del valencianisme cultural sempre hem criticat.
 
Per eixes raons, llamentem el tancament de RTVV com a servici públic arreplegat en el nostre Estatut, pero devem constatar l’errònea gestió i filosofia identitària duta a terme pels seus successius responsables.
 
Per això, exigim al govern valencià la viabilisació d’un mig audiovisual propi que siga percebut positivament i volgut per l’audiència, no solament com a vertebrador del territori i defensor de la nostra cultura i identitat, sino també dignificador del parlar valencià genuí viu, cult i correcte. Un mig no depenent d’uns sucursalismes –cap a Ponent o Tramontana– forasters i empobridors.
 

Clamem per lo perdut, pero molt més per lo que degué ser i no fon.

 

 

Llectura de teatre

Dilluns, 11 Novembre, 2013 - 19:30 - 21:00
Lloc: 
Teatre Capri, Paterna

 

 

 

El pròxim dilluns dia 11 tindrem el Taller que correspon al mes de novembre i que com és habitual dediquem al Teatre. En esta ocasió, a càrrec de Antoni Ruiz Negre, autor i director de l’obra ¡Pobre Tito!, que seguint la tradició d’anys precedents, se representarà en el Saló Teatre Capri de Paterna, ya que la fem en colaboració en l’Ateneu Cultural de dita Vila. 

Vos esperem, com sempre, per a escomençar a les 20 hores, en la seguritat que hem de gojar una velada abellidora.

XXII JORNADES DELS ESCRITORS

 

    XXII JORNADES DELS ESCRITORS

“EL DRET A ESCRIURE DRET”

DEDICADES A VICENT LLUÍS SIMÓ SANTONJA, V PREMI NACIONAL DE LLITERATURA EN LLENGUA VALENCIANA

 

Monasteri de Sant Miquel i els Reis (Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu)

Valéncia ciutat, del 4 al 6 de novembre de 2013

 

La XXII edició de les tradicionals Jornades dels Escritors de la AELLVA tindrà lloc enguany entre els dies 4 i 6 de novembre. El lloc de celebració de les jornades serà la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu (Monasteri de Sant Miquel i els Reis, Av. Constitució, 284, Valéncia ciutat).

Enguany les Jornades dels Escritors es dediquen a la figura de Vicent Ll. Simó Santonja, qui fon proclamat en 2012 V Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana. Diversos autors i especialistes repassaran en les tres jornades els aspectes més importants de la prolífica obra de Simó Santonja. 

Doctor en Dret per l'Universitat de Valéncia i notari, Simó fon nomenat en 2008 Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Entre el vora centenar d’obres publicades per Simó cap distingir cinc grans grups: les obres jurídiques, les d’investigació, els grans ensajos, la poesia i les noveles. 

Simó Santonja ha segut premiat tant per la seua obra jurídica com per l'històrica i lliterària. Entre els guardons destaquen: Premi Orue Plaza en 1965, Premi Senyera en dos ocasions, 1969 i 1973; Premi Cerdá Reig en 1972 i el Premi Negri, de Buenos Aires, en tres ocasions: 1969, 1971 i 1975. Premi de poesia Ausias March, Premi Albarracín, Premi Fundació AEQUITAS en 2002.  

Va ser membre del Consell Valencià de Cultura. Membre de la Internacional Law Association, Associat de número de l’Institut Hispano-Luso-Americano de Dret Internacional, Vicepresident Honorari per a Europa i Àsia de l'Unió Internacional del Notariat Llatí (UINL), de la qual és conseller permanent. Així mateix, és President Honorari de la Comissió de Drets Humans de la UINL i el seu delegat permanent davant de la Conferència de Dret Internacional Privat de La Haya, entre 1980 i 1988. Membre del Club de Roma. Decà Honorari de l'Ilustre Colege Notarial de Valéncia.  

Com és habitual, el contingut complet de les ponències s'ha arreplegat en un interessant llibre, editat en colaboració en la Diputació de Valéncia, que es presentarà oficialment el 15 de novembre en la gala del Sopar dels Escritors.

  

Programa de les Jornades: 

 

Dilluns 4.11.2013

19:00 h, ponències de la primera jornada:

  • Vicent Ramon CalatayudHome polièdric i escritor 
  • Joan Ignaci SerranoEl forjador de pensaments
  • Diego Simó SevillaJuriste i notari

 

Dimarts 5.11.2013

17:15 h, visita guiada al Monasteri que finalisarà en una degustació de productes

19:00 h, ponències de la segona jornada:

  • Ricardo J. Vicent MuserosEls nostres vins
  • Daniel SalaGastròsof eminent

 

Dimecres 6.11.2013

19:00 h, ponències de la tercera jornada:

  • Marta Lanuza‘Cançons de llaurador’
  • Maria Jesús CovesDetall de raons
  • Jaime SilesPròlec a ‘Carn de pomes essencials’
  • Ampar CabanesHistoriador del dret i Decà de la RACV

 

Colaboradors de les XXII Jornades dels Escritors:    

 

 

 

Cartell oficial de les XXII Jornades dels Escritors:

  

Tertúlia-taller de prosa

Dilluns, 14 Octubre, 2013 - 19:45 - 21:00
Lloc: 
Sèu de l'Aellva

El pròxim dilluns dia 14 tindrem el Taller de Prosa que correspon al mes d’octubre, del qual seran protagonistes Ernest Olmos i Vicent Ramon Calatayud. Dos modos d’escriure ben distints, als qui no falta imaginació ni retranca, i per tant, abellidors per a la majoria.

Vos esperem, com sempre, per a escomençar a les 20 hores en l'Associació.

 

 

Cresolet

Ya podeu consultar el Bolletí 66, corresponent al quart trimestre de 2013.

Activitats de l'associació en la primavera i estiu de 2013

A les festes falleres, en intensa participació dels nostres associats, precedí la tradicional tertúlia fallera, celebrada enguany en Torrent, en el casal de la Falla Croniste Vicent Beguer i Esteve.

D'esquerra a dreta: Joan Antoni Alapont, Ampar Cabrera, Manuel Navarro, Joan Romero, Miquel Àngel Gascon i Rafael Melià, en la tertúlia fallera de març de 2013.

 

A continuació, la AELLVA organisà en abril la primera tertúlia teatral de l'any, que tingué lloc, com ve sent costum els últims anys, en el Saló d'actes de Lo Rat Penat.

La llectura dramatisada de la divertida comèdia En el cel junt a Fred Astaire, de Vicent López Torres  (autor que s'estrenava en les tertúlies de la AELLVA), precedí a un animat coloqui en el que es va debatre sobre la temàtica de l'obra, la recuperació en l'us d'expressions genuïnes dels nostres majors i l'actual problemàtica normativa que afecta als autors teatrals en llengua valenciana. 

 

Moment de la llectura dramatisada de l'obra

L'autor, Vicent López, en el coloqui posterior en el públic

 

També en abril tingueren lloc els XX Recitals de Primavera, en el marc de la Fira del Llibre Valencià que organisà la RACV. Per tercer any consecutiu, els nostres escritors versaren sobre obres ya consolidades de la lliteratura universal:  

  • Joan Antoni Alapont. Inspirat en Canyes i fanc. Blasco Ibáñez

  • Elena Casa. Inspirada en L'ombra del ciprer és allargada. Miguel Delibes

  • Ricart Folgado. Inspirat en Don Camilo. Giovanni Guareschi

  • Josep Lluís Garcia Ferrada. Inspirat en Busca del silenci. Pablo d'Ors

  • Donís Martin Albizua. Inspirat en L'alqueria. Obduli Jovani

  • Aureli López Muñoz. Inspirat en De la meua catacumba. Miquel Adlert

  • Josep Navarro Salvador. Inspirat en Bouba. Josep Albert Aymemir

 

Ricart Folgado llig el seu poema, en un moment del recital, en companyia dela nostra presidenta, Maria Jesús Coves, i el Decà de la RACV, Vicent Ll. Simó Santonja

 

En la tertúlia de maig, la casualitat va voler que dos autors d'estils ben diferents coincidiren a l'hora de tractar un tema en enorme tradició lliterària: l'amor.

Juanjo Navarro, en Un nou amanéixer, reflexionà sobre les qualitats passageres de l'amor i, especialment, del desamor, vixcuts en l'inseguritat i, a l'hora, l'esperança propis de la primera joventut. Mentres, Ferran Martínez, en Energia renovable, nos acostà a l'amor assossegat i madur d'una parella de casats que decidix passar uns dies de vacacions en la costa valenciana.

Durant el coloqui posterior se destacà l'enfoc diferent i enriquidor que els autors havien donat a l'hora de construir els seus respectius relats, i se'ls animà a que es prodigaren més a l'hora d'escriure prosa: un camp en el que sempre demostren bones habilitats.

 

 Ferran Martínez, Maria Jesús Coves i Juanjo Navarro, en la tertúlia de maig

 

En la tertúlia de juny, Sito Sanchis, que per primera volta nos llegia prosa, titulà el seu relat Recorts. En ell feu la narració simpàtica d'un adolescent que, en mig de les vivències pròpies de l'edat, s'enamora per primera vegada, portant-nos de la mà de la seua paraula a un final abellidorament sorprenent. Els assistents l'animaren a continuar i esperem que en un futur seguirem gojant de la seua companyia en els Tallers de Prosa.

Joan Romero, l'atre llector, nos regalà dos relats. La fortalea unix el seu amor per l'intestigació històrica, tantes voltes posat de relleu en els treballs per als llibres de falla (ya que considerem que aquells en els que Joan Romero participa no són simplement "llibrets"), en una història fantàstica en la que algun dels assistents tirà en falta encara més fantasia, cosa que no poguérem dir de l'atre relat que precisament duya per títul La tenda fantàstica, on lligà els ingredients a gust de tots els que tinguerem el plaer d'escoltar-lo. 

 

        

 Joan Romero i Sito Sanchis, llegint els seus relats en la tertúlia de juny

 

En juliol celebràrem, com és costum, el Dinar de Mig Any, en el Restaurant Chispa de Canet d'En Berenguer. Bon menjar, millor companyia de tots els que pogueren assistir, i en l'afegitó final del Concurs de Microrrelats d'Humor. S'estrenà com a guanyador Òscar Rueda en el microrrelat L'autoritat, seguit a poca distància per Maria Jesús Coves en Greu problema.

 

 Vicent Rebollar, llegint el seu microrrelat d'humor en el Dinar de Mig Any de 2013

 

Per últim, la darrera tertúlia del curs, també en juliol, tingué com a protagonistes a Joan Antoni Alapont i Ampar Àlvarez.

Ampar titulà el seu treball Huma. És el nom de la protagonista de l'història: una chiqueta —en realitat, qualsevol de nosatros— que busca sentit a la seua existència en un món mitològic que l'escritora nos descrigué en un llenguage bell i poètic, conseguint adinsar-nos de ple en la seua imaginació fantàstica.

Alapont nos llegí Un atre món: un viage en l'espai i en el temps d'un home normal i corrent que viu una experiència gens normal i molt poc corrent: l'abducció per un objecte volador no identificat. Ciència-ficció i —cóm no, tractant-se del seu autor— prosa poètica per a conduir-nos a un final emocionant.

Un plaer per als assistents escoltar els dos relats. Com és bona costum, arrematàrem la tertúlia en una picaeta i unes cervesetes per a desijar-nos bones vacacions.

 

    

 Joan Antoni Alapont i Ampar Àlvarez, en dos moments de la tertúlia de prosa de juliol

 

Gràcies a tots i totes per la vostra participació i colaboració constant. Nos veem en setembre, en energies renovades i —esperem— en nous proyectes que portar a la pràctica: compartint l'ilusió i l'esforç per continuar creant, escrivint, llegint, parlant, en llengua valenciana.

  

 

Cresolet d'Estiu

Ya podeu consultar en la secció de publicacions el número 65 del Cresolet, el nostre bolletí trimestral.

 

 

¿Fins a quàn aguantarem?

Autor/s de l'artícul: 

En la vesprada del dilluns ya donà la ràdio la notícia que el dimarts vérem confirmada en el diari. Eixe ent fantasmagòric que se diu valencià de no sabíem quina llengua (ara ya ho tenim clar) s'havia despachat en una comunicació en la qual afirma que abans de la conquista jaumina ací no s'havia parlat valencià, que el portaren els catalans i que és la mateixa llengua dels veïns de l'est i, per supost, del nort.

La veritat: pel camí que la dita entitat portava i les declaracions que venien fent tant l'actual president com l'anterior presidenta, el final no podia ser distint. El poble ha anat avisant-ho i els polítics fent-se els sorts. Perque no oblidem que tot este enredro ix dels compromisos d'un anterior president del Consell, el Sr. Zaplana, continuats pel Sr. Camps i arrematats per l'actual a qui li creixen els nanos. ¿Qué tal la Fòrmula 1?

Bo, puix si som els mateixos, ¿quina falta nos fan estos “acadèmics”? ¿Per qué devem pagar l'indignitat en els nostres imposts? Ya sabem que per blindar-la en l'Estatut -un atre favor del PP- no se pot eliminar, aixina que la demanda personal al Sr. Fabra és que suprimixca del presupost de la Comunitat les despeses que esta Acadèmia origina, els sòus dels seus membres, i qualsevol import destinat a favorir accions dels qui només desigen soterrar-nos com a poble. Diu el filòlec Voro López, parlant d'algú, que “deuen haver-li llavat el cervell”. No, amic Voro; lo que estes persones han fet ha segut pujar-se'n al cavall que pensen guanyador mentres arraconen la veritat, l'història i el sentiment d'un poble al que s'afanyen a tallar-li tota arraïl pròpia, perque només el volen subordinat.

Una Comunitat en risc de fallida no pot malgastar diners. Sr. President: pague als afectats per la llei de dependència als qui se deuen mensualitats. Pague als menjadors de les escoles i pague als farmacèutics, que al remat no nos donaran les receptes del segur si no alvancem els diners. I estos senyors, si volen treballar, que ho facen debades i que aquell que en realitat els mana, els acarone al seu sí, més amunt del Sénia, i nos deixen espai lliure, aire clar i les ganes de treballar per la llengua valenciana, que encara no hem perdut, intactes.

Alguns, farts d'aguantar, estarem absolutament agraïts.


Sobre l'entitat de la llengua valenciana i la definició del diccionari de la RAE

En la AELLVA donem cobertura a un centenar de creatius en la llengua secular del Regne de Valéncia. La nostra consolidació com a colectiu difusor lliterari ve reforçant el paper normatiu de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, el de l’associació Lo Rat Penat -centenària entitat, encarregada històricament de la docència de l’idioma-, aixina com el de diverses editorials i entitats culturals.

Com a conseqüència de dit marc d’actuació, el conjunt del modern moviment lliterari valencià ha donat com a resultat la publicació de vora mil obres escrites en llengua valenciana, d’acort en un criteri normatiu d’independència llingüística recolzat en les normes ortogràfiques de la RACV, conegudes popularment com a “Normes del Puig”.

Obres, estes, que en el cas de la AELLVA portem estimulant o produint en les últimes dos décades, en servici de la cultura i la riquea idiomàtica, i com a natural continuació d’una llarga història lliterària valenciana, que va donar lloc a u dels primers sigles d’or de les llengües romàniques.

En el marc de la recurrent controvèrsia social entorn de la definició de “valenciano” en el diccionari de la Real Academia Española, tornem a considerar injusta, hui com fa dèu o vint anys, una definició que, en dit diccionari, nos sucursalisa, diluïx i confon; sobretot, si tenim en conte l'història lliterària valenciana, aixina com l’acreditada entitat independent de la llengua valenciana -en dita denominació- des de fa més de siscents anys.

Fets als que hem de sumar l’actual madurea normativa, que la singularisa tant en el seu estàndart oral com en l’escrit, i el sentir d’independència idiomàtica valenciana que resulta natural en el poble i en les seues lleis.

Per això, sumant-nos a la documentació que ya va aportar en 2009 la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, tornem a demanar, una volta més, la recuperació de la definició de “valenciano” de 1959 (“lengua hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia”) o, com a mínim, una definició actual i breu: ”idioma o lengua de los valencianos”, sense més ni manco que unes atres autonomies en llengua pròpia.

Resenyar, no obstant, que l’entitat de la llengua valenciana no ve precisament  otorgada o condicionada pel diccionari oficial d'un atre idioma, sino pel conjunt de factors llingüístics, històrics, jurídics i socials que reafermen dita consideració a lo llarc de l’història.

Igualment, resulta inútil i nociu per a la supervivència i dignitat del valencià que, per conveniències diverses, resorgixca periòdicament una mateixa i estèril polèmica política i social sense que, al remat, se li done solució definitiva i incontestable per part dels poders públics.

Una solució que, sense dubte, no pot anar lligada només a la definitiva i imprescindible consideració del valencià com a llengua, sino també a la potenciació del seu us social en tots els àmbits -entre ells, llògicament, l'us lliterari-, al manteniment, fixació i potenciació de la seua riquea fonològica, lèxica i sintàctica, aixina com també a la seua transmissió sòlida a les noves generacions de valencians, independentment de la seua llengua materna.

Per últim, fem constar que la AELLVA recolza íntegrament el comunicat emés al respecte per la Secció de Llengua de la RACV el passat 4 de juliol.

 

 

Tertúlia-taller de prosa

Dilluns, 8 Juliol, 2013 - 19:45 - 21:00
Lloc: 
Sèu de l'Aellva

El dilluns 8 de juliol serà l'últim taller de prosa del curs. Llegiran Ampar Àlvarez i Joan A. Alapont, afortunadament recuperat de l'esglai que nos donà les passades semanes. 

Per a rematar, en tots els que puguen quedar-se una mija horeta, nos prendrem una cervesa per a desijar-nos bon estiu.

L'entrada, com sempre, és lliure. ¡Vos esperem!

 

Distribuir contenido