La Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat, la Associació d'Escritors en Llengua Valenciana... seguint el camí obert per la Conselleria de Cultura i la Institució Alfons El Magnànim, preparen per a dur a terme un conjunt d'actes i celebracions per a commemorar el Any Joanot Martorell.
Qualsevol motiu i oportunitat és bona per a posar de relleu les immenses virtuts que este cavaller aportà al cabal patrimonial, sobre tot l'idiomàtic que, per valencià, nos caracterisa, lo qual quedà palés en la dedicatòria de la seua obra magna TIRANT LO BLANCH, al rei don Ferrando de Portugal quan li expon “no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: per ço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar...” Bona idea i gens malament estaria que ara la férem nostra, per tal d'acostar-nos al personage, intentant saber quí era i cóm podia ser: tan cavallerós que pergué la fortuna en defensa dels propis honors, i la salut en baralles inacabables, pero nos allumenà la millor manera de contar les coses al sa i al pla, en sa natural llengua valenciana. En conéixer-lo millor nos vindrà el be de comprendre quin temps tan interessant vivia la nostra Pàtria valenciana i nos cridarà a defendre lo que uns atres intenten aprofitar en detriment de lo propi.
Igual que en aquell temps, intentem ara fer conjunció de personages i circumstàncies per a avançar en favor de nostra cultura lliterària. Si l'alé creatiu de Joanot sumava al d'Ausias March i al de Roïç de Corella, i de la tertúlia del palau d'en Berenguer Mercader —casal que encara podem admirar en el carrer de Cavallers—, eixia per a tot lo món en una corrent ilustrada que per la mar mediterrànea s'escampà en les naus del Magnànim, novament els valencians, preocupats per que les lletres nostres no es desdibuixen i puguen ser orgull de tots, seguirem avant sense parar. Aixina s'està treballant per a enllaçar els temps i fets lliteraris, per mig d'encontres culturals, tertúlies, mostres bibliogràfiques, recitals poètics, etc., de tot lo qual ya aniran donant conte les entitats que les promouen, en una voluntat altruista i aglutinadora d'afanys. De moment ya podem gojar dels “CENT ANYS DE NORMATIVA VALENCIANA” que la RACV. ha fet possible en exposició, per a donar testimoni de cóm evolucionant des de sa pròpia essència, l'idioma valencià, va dotant-se a sí mateix de mecanismes per a ser recollit gràficament i crear lliteratura sense desmai.
La nostra Associació, a més de participar en taules tallers de treball lliterari, també enguany organisa, per al dia 20 de maig, el Recital de Primavera d’Estiu que ne fa XVII, dedicant-lo igualment a glossar l’any Martorell. Sèt seran els poetes que versaran, per a retrobar paraula viva i parlar d’enteniment valencià.
Des de la conviccció de que les lletres valencianes deuen crear i potenciar llocs per a trobar-se i créixer, per a reviscolar el bon ambient lliterari que és riquea dels pobles i eixample de l'ànima, acaronem tot lo que contribuixca ad este fi.