El pròxim dilluns dia 28 de febrer a les 20 hores, tindrem la tertúlia-Taller de Prosa que correspon al més de març. Com sabeu, està dedicada al Llibret de Falla i no té lloc en la sèu de l'Associació. Enguany nos acull la Falla Verge de Lepanto de Castellar i serà en el seu magnífic casal del carrer Poetesa Leonor Perales Escalante, 1.

Parlaran Òscar Rueda, sobre les revistes falleres, Vicent Xavier Navarro sobre el concurs de llibrets i Ferran Gil de lliteratura a peu de falla.

La data s'ha triat en funció de les disponibilitats de la falla i també per a no carregar als nostres socis fallers que tan ocupats estaran a partir del dia 1.

Esperem la vostra assistència en deferència també a l'amabilitat de la Falla que nos acull en esta ocasió.

El passat diluns dia 14 de febrer tingué lloc en la nostra sèu la tertúlia-taller de prosa programada per al més de febrer. És, com sabeu, la primera de les dos que tindrem este més, perque per motius d'agenda la tradicional tertúlia fallera de març s'ha hagut d'alvançar enguany al pròxim dilluns dia 28.

Pero la llectura de prosa de febrer, que nos ocupa, serví per a conéixer els texts treballats i compartits per dos invitats de diferent seguida: Agustí Zacarés i Vicent Ramon Calatayud. 

Este 7 de març commemorem el 30 aniversari de l'acte multitudinari de recolzament i adhesió d'entitats culturals i intelectuals valencians a la normativa ortogràfica de la llavors Acadèmia de Cultura Valenciana, hui Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Naturalment esta normativa naixia dels antics treballs realisats per alguns clàssics i ya des del segle XVIII per Carles Ros, Josep Escrig, Constantí Llombart, Joaquim Martí Gadea, Josep Nebot i Pérez, el pare Fullana, el pare Guinot, les documentades observacions de Miquel Adlert, etc.

I commemorem l'acte multitudinari de la seua presentació en el Saló de Senyeres del Real Monasteri del Puig de Santa Maria (i NO l'aprovació d'estes Normes que fon en 1979 i ya les aplicà Lo Rat Penat en els seus Cursos a partir de 1980), l'acte es celebrà el dissabte 7 de març de 1981 (vore prensa de l'época i la revista Murta nº. 33 publicada en eixa normativa).

En l'històric Monasteri i en la màxima solemnitat, se li entregaren els 24 plecs d'adhesions a l'Acadèmia (en més de mil firmes d'entitats culturals i intelectuals del regne de Valéncia) allí representada pel seu director-decà En Julià San Valero Aparisi, catedràtic d'Història Antiga de l'Universitat de Valéncia; hi hagué parlaments de F. Nieto Edo, Josep Esteve Patuel, Rafael Villar i Josep Boronat Gisbert, tancant el decà San Valero. A nivell popular les normes de l'Acadèmia foren batejades com a Normes del Puig.

És precís anotar que esta ortografia acadèmica fon oficialisada i publicada per la Secretaria General Tècnica de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana i en ella es publicà —en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana— l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana més els primers llibres de text per a l'ensenyança del valencià. 

Per un canvi polític s'impongué, sense cap de consens, la normativa catalana afirmant que eren les normes del 32 i el ya preocupant conflicte s'agreujà; al marge de la forçada oficialitat i durant vàries llegislatures, entitats culturals i socials de sempre, editorials, escritors, etc. seguírem utilisant l'ortografia de la Real Acadèmia. Inclús l'Ajuntament de Valéncia, en motiu del dia del llibre valencià de 1994 feu una reedició de deumil eixemplars de l'Ortografia de la RACV i de la seua Documentació Formal.

Vindrien llaugers canvis per a l'accentuació escrita, aprovats per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV, suprimint la majoria dels accents; naturalment tots els convençuts de l'identitat de la llengua valenciana com a idioma independent dins del diasistema occitanorromànic, vàrem seguir estos canvis marcats pel nostre referent normalisador i normativisador,

Ya en el sigle XXI i per la mateixa Secció es revisaren novament les normes d'accentuació (vore nº 27 de la série filològica de la RACV) enriquint-les per a fixar quina és la fonètica valenciana en el seu us actual, front a unes atres normatives que no la respecten; l'objectiu de marcar la fonètica valenciana i d'arreplegar el lèxic valencià genuí pot vore's en la recent obra cimera “Diccionari General de la Llengua Valenciana”, obra en dos volums que ha costat més de dèu anys de fer i que arreplega el major cabal lèxic de la llengua o idioma valencià, sempre oberta a les millores i l'evolució.

En febrer de 2011 i quan tot apunta a una revisió fonda del mapa autonòmic per la seua insostenibilitat econòmica, pense que és el moment de corregir erros ben grossos i de tornar les aigües al seu caixer natural; el vell i casi rovellat conflicte que nos crearen des de fòra als valencians, nomenat “la batalla de Valéncia” pot i deu resoldre's per la més pura llògica; vullc deixar ací les aclaridores paraules que tanquen l'introducció del llibre ya citat com a nº. 27, série filològica de la RACV: 

“Este conflicte s'ha intentat resoldre en la creació, per part dels partits polítics majoritaris en 1998 —Partit Popular i PSOE—, d'una nova acadèmia —l'Acadèmia Valenciana de la Llengua— que té per llei potestat en matèria normativa i que, desoint les propostes de les institucions i entitats valencianistes, ignorant el sentir majoritari del poble valencià, l'Estatut d'Autonomia i la pròpia Llei de Creació de l'AVL, ha oficialisat l'ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans per al valencià, dialectalisant-lo i aplicant un criteri de convergència en el català en l'àmbit morfològic i lèxic per a anexionar ad ell el valencià. Evidentment el conflicte, que pareix resolt a nivell “oficial” no ho està, ni molt manco, en la realitat.”

Des de l'inqüestionable documentació que aporta el nou Diccionari General, diuen el trellat i la raó que hauria de ser —com sempre hauria d'haver segut— la nostra Real Acadèmia de Cultura Valenciana (1915) l'ent normalisador i normativisador de la genuïna llengua valenciana; les ventages d'una nova reunió i acort entre PP i PSOE per a aprovar este canvi en són moltíssimes pero només citaré les de més relleu:

1ª. Tornar-li al nostre poble valencià, històricament “los mas muelles” un sentiment d'orgull i de dignitat que necessita com l'aire que alena per a no desaparéixer enmig de tantes pressions per Ponent i per Tramontana que l'abofeguen de mediocritat, despersonalisant-lo; sap ben rebé qui nos ha governat i nos governa ara, que d'esta terra de pau oberta al món no ha de témer separatismes trencadors.  

2ª. Alluntar els desijos imperialistes que s'escampen com el gram pels llibres de text en mapes i proyectes tan ahistòrics com anticonstitucionals. Estos sí que són un autèntic perill per a l'Espanya unida que tant diuen defendre els dos partits majoritaris.  

3ª. Espolsar-se la costosa càrrega d'una AVL a la que ningú seguix (com ya succeïra en les bases del 32), uns perque només reconeixen a l'IEC, entre ells una part de les universitats, editorials com 3 i 4, Bromera, els casals Jaume I, etc., els atres perque som valenciaparlants de naixença que no busquem menjar de la política i ni podem ni volem engolir els barbarismes llingüístics que amollen seguit seguit televisions valencianes i mijos oficialisants, a on a sovint no saben ni obrir o tancar correctament les nostres vocals.  

4ª. Per a que s'acabe d'una volta i per a sempre el doble llenguage. Fan com qui denuncia la cridanera apropiació indeguda dels nostres Clàssics del Segle d'Or Valencià o qualsevol ingerència absorcionista dels nostres veïns del nort, mentres patrocinen, en diners públics valencians, centenars de publicacions, actes i homenages que afermen exactament lo contrari en un servilisme d'impossible explicació.  

5ª. Que Valéncia ciutat i regne, ara Comunitat Valenciana, deixe de ser moneda de canvi per a decidir quí governa en Espanya com ve succeint des de la benvinguda i desijada democràcia; no deu pagar tan alt preu un regne dos voltes lleal i ben a sovint dos voltes bo, sempre a l'aguait d'una justa compensació de tant com ha ofrenat i seguix ofrenant.  

30 anys ben complits cap a la llum que mereixerien un complet reconeiximent del valencianisme de construcció, oblidant personalismes, enveges, enrònies i vanitats que només li aprofiten a qui nos vol dèbils i dividits; podem compartir en sa totalitat, per eixemple, els actes organisats per ARV per a commemorar esta efemèrides, llevat d'eixa tossuda anarquia cap al nom autèntic i l'us correcte de les normes valencianes que queda explicat al principi d'est escrit, saben millor que ningú part dels seus creadors que junts i treballant en positiu encara podem fer-nos escoltar en respecte. Ha de vore's tot lo fet i publicat per la RACV (que invalida i deixa sense fonaments les injustes crítiques inicials) i les seues respostes públiques a l'atre ent (l'AVL) fet nàixer des de la política per a arraconar, i arrematar si poguera, a qui creu, crea, pensa, parla i vol en Llengua Valenciana.