Abril 2016

Maria Jesús Coves, pregonera del Corpus de la Ciutat de Valéncia de 2016

L'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana s'ompli d'orgull pel nomenament de  Maria Jesús Coves Torralba, la nostra presidenta fins a març passat, com a pregonera de les festes del Corpus de la ciutat de Valéncia, segons ha anunciat l'associació d'Amics del Corpus de la Ciutat de Valéncia.

La llectura del pregó tindrà lloc el dijous 26 de maig en l'Iglésia del Patriarca.

Maria Jesús Coves ha enfocat principalment la seua obra lliterària cap a la poesia. Escritora de l'Any 2005, ha obtés, entre uns atres premis, la Flor Natural en els Jocs Florals de 2004 o el Premi Roberto Salvador Moros de l'Ateneu Cultural de Paterna en 2011.

Ademés, és autora de diversos llibres divulgatius sobre la nostra Festa Grossa (El Corpus en Valéncia. Poesia i color en la tradició; Orige i evolució dels Carros Triumfals del Corpus; Monuments Florals al Corpus) i és, per tant, una gran coneixedora d'una de les festivitats valencianes més antigues.

La nostra més sincera enhorabona.

 

Recitals poètics de primavera

Dijous, 5 Maig, 2016 - 19:00 - 20:00
Lloc: 
RACV, carrer Avellanes, 26. Valéncia c,

Recitals poètics de primavera

Fira del Llibre Valencià i Recitals Poètics de Primavera

La semana que ve, del 2 al 6 de maig, la RACV celebra la Fira del Llibre Valencià. Allí estarem colaborant en els nostres llibres i en els Recitals Poètics, que com és tradicional celebrarem en el marc de la fira i que enguany dedicarem a les tradicions valencianes. Vos esperem.

 

Tertúlia de teatre

Dilluns, 11 Abril, 2016 - 19:30 - 21:00
Lloc: 
Sèu de Lo Rat Penat

Degut a la malaltia de Pep Bea, qui tenia al seu càrrec la llectura dramatisada de teatre d'abril, l'obra llegida este més fon substituïda per la que baix el nom de Époques, original de Rafael Melià (a qui agraïm l'esforç realisat per a posar-la a punt en tant curt espai de temps) fon representada el dilluns dia 11 a les 19:30 en el Saló d'Actes de Lo Rat Penat (Trinquet de Cavallers, 9, Valéncia ciutat) per:

Rafa Melià, El Pare.

Ricart Folgado, El Fill.

Maria Jesús Coves, Narradora.

Rafael Melià i Castelló és u dels nostres més prolífics i llorejats autors teatrals. La representació de l'obra fon seguida pel públic en gran interés, atret per l'original esquema argumental de l'obra, en la que es simultanegen dos monòlecs (el del Pare i el del Fill) situats en moments cronològics diferents, que van variant a lo llarc de la representació entre els anys 40 del sigle XX i l'actualitat.

En acabar la representació, com és habitual, tingué lloc un chicotet i enriquidor intercanvi d'opinions entre els protagonistes i el públic assistent.

 

Rafael Melià, Maria Jesús Coves i Ricart Folgado, en un moment de la llectura dramatisada

 

 

Sobre l'accent de Valéncia

Autor/s de l'artícul: 

Algú dirà que tenim problemes més immediats, i segurament no li faltarà raó. Pero ausades que, sense desmeréixer dilemes més acuciants, el nom de la terra a on u ha naixcut no és qualsevol cosa.

Ve la qüestió al cas perque ahir l’Ajuntament de Valéncia en ple, en el vot favorable de Compromís, PSPV i Valéncia en Comú i la connivència abstencionista de PP i Ciutadans, aprovaren solicitar l’oficialitat de la denominació ‘València’, en e oberta, a pesar de que la pronunciació general en tot el domini llingüístic valencià, actual i antiga, és en e tancada, com reconeixen tots els gramàtics de qualsevol tendència (incloent els de la AVL).

El perqué d’esta contradicció ortogràfica, recalcitrantment perpetuada pels gramàtics anexionistes, d’accentuar oberta una vocal que és tancada –banalisant una norma, la de diferenciar gràficament vocals obertes i tancades, que es torna aixina inservible i inútil– té un motiu tan sorprenent com aborronant: com en català i en balear eixa lletra es pronuncia oberta, els valencians hem d’escriure el nom de la nostra terra i de la seua capital com el pronuncien ells i no com el pronunciem nosatros. La costum implantada durant décades d’ensenyança alienant i el desconeiximent de no pocs valencians sobre qué és una vocal oberta –de fet, el desconeiximent de saber parlar valencià– fa lo demés. Aixina, si se’ls pregunta sobre el particular, molts juraran i perjuraran que en valencià Valéncia és València, mes que no sàpien contar fins a vint en la llengua de Sant Vicent Ferrer.

La llàstima és que açò és la crònica d’un desenllaç anunciat. D’anys perduts en els que es podia haver resolt la qüestió satisfactòriament. Ya Miquel Adlert, en la seua obra ‘En defensa de la llengua valenciana’, de 1977, posà l’accent (mai millor dit) a on tocava. Anys més tart, i en concret el 21 de giner de 2005 –¡fa onze anys, senyors, i els responsables de llavors continuaren governant fins a 2015!– Lo Rat Penat solicità formalment a la corporació municipal i a la provincial, les dos regides pel PP, “l’aprovació oficial a tots els efectes del topònim ‘Valéncia’, en l’accent tancat o agut sobre la vocal tònica de la segona sílaba”. La Secció de Llengua de la RACV, en el pare Costa al cap, feu lo propi de manera simultànea. Uns pocs mesos més tart, el mateix Jordi Colomina, acadèmic de la AVL, afirmava que “l’adopció de la grafia Valéncia, coherent en la pronunciació unànime valenciana (...) enfortiria l’autoestima dels valencians envers la pròpia varietat”. La callada dels valencianíssims governants del PP fon tota la resposta. I ací tenim el resultat.

En la mà de la AVL està resoldre el desgavell. Com la mateixa acadèmia establix en la seua producció normativa, “és convenient fixar gràficament la denominació viva i consolidada per l’us dels parlants que en tenen un coneiximent directe”. ¿Seran coherents? ¿O seran polítics?

Publicat en Las Provincias l'1 d'abril de 2016

 

 

¡Mentira!

Autor/s de l'artícul: 

Aixina, rotundament, rebugem  la proposta de valencianisació del nom de la nostra mare, la nostra pàtria: l’identificació que nos fa poble. Perque mentira és forçar cap a una fonètica catalina, pretenent valencianisar, lo que mai se pronuncià com volen que s’escriga els polítics de tanda: com ho diuen en les Rambles, accentuant al contrari la e (È) i obligant al llector a obrir la vocal, que ací  no obrim. L'accentuació és ajuda que fa viable l'expressió escrita, partint de la veu. Ve de costum i evolució. Dins d’açò observem que el substantiu Valentia, nom romà del que prenem mòle i caràcter,  evolucionà posant en la e accent agut (É) i aixina pronunciem els valencians, únics amos de la llengua. En valencià se deu escriure VA-LÉN-CI-A. Els castellans, en sa pròpia mida silàbica escriuen correctament VA-LEN-CIA i els catalans, per sa fonètica VA-LÈN-CI-A. No hi ha cap raó gramatical, ni llògica i manco pseudopatriòtica per a seguir mantenint un acatalanament oficial, com en els últims temps patim. Pijor serà que atenten contra la llibertat d’expresió, obligant-nos a escriure en contra de la fonètica valenciana, de la verdadera norma valenciana, solament per impostura dels dictats de l’institut català al servici del qual pareix que deu girar tot. Digam prou.

Regits per clans polítics que van a lo seu, adoctrinats per endogàmies universitàries mercenàries i deixats dur pel caràcter gens reivindicatiu del nostre poble, ya no podem recular més. Lleis arbitràries van contra natura. Se palpa que el personal no vol saber res d’anexionismes i recela de cóm se nos fagocita i s’encabestra als nostres chiquets, pretenent ficar odi i revancha com en Catalunya i el Nort, per tal d’administrar un futur caos, en el qual fer colònia, de gent útil i treballadora, festiva i conformada, ¿desarraïlada i catalanisada?

Publicat en Las Provincias el 28 de març de 2016

 

Renovació de la Junta de Govern de l'Associació

En l'assamblea general que tingué lloc el passat 21 de març de 2016 se dugué a terme la renovació dels llocs de la Junta de Govern que devien vacar segons els Estatuts.

La nova composició de la Junta de Govern és la que seguix:

 

President: Ricart Folgado i Bisbal

Vicepresident: Rafael Melià i Castelló

Secretari: Òscar Rueda i Pitarque

Vicesecretària: Ampar Cabrera i Sanfèlix

Tesorer: Ernest Olmos i Sabater

Contador: Ferrando Martínez i Garcia

Vocal Primer: Joan Antoni Alapont i Pérez

Vocal Segon: Joan Josep Serra i Martí

Vocal Tercer: Joan Romero i Moya

 

L'Associació en ple agraí l'intensa i fructífera llabor desenrollada per Maria Jesús Coves, presidenta els últims huit anys, i de Manolo Navarro, vicepresident, que abandonaven els seus càrrecs. 

Aixina mateix, se prengué la decisió de nomenar Presidenta d'Honor de l'associació a Maria Jesús, la qual llegí una carta de despedida que reproduïm a continuació:

 

SOLCANT FUTUR

Pareix que fon ahir i pronte farà huit anys que m'encomanàreu el treball de ser la cara visible, des de la presidència, de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana.

Una responsabilitat, un honor, que vaig acceptar conscient de les moltes carències que per a tal càrrec tenia i per a la qual demaní l'ajuda dels dos presidents que me precediren, Vicent Ramon Calatayud i Aureli López, que s'afanyaren a assegurar-me-la i que, com a cavallers i valencians de paraula, que ho són, done fe de que han complit. Ells m'han espentat a treballar i han segut el braç en el que he pogut recolzar-me per a acodir a cites, fer presència en actes o simplement, perque de llengua saben molt més que yo, per a aconsellar-me o corregir-me els erros, cosa que mai els reconeixeré prou, per lo que desige que siguen estes lletres un testimoni escrit del meu agraïment.

Atre tant puc dir de tots els components de les distintes Juntes de Govern, que han sabut treballar en cada moment en allò que se'ls demanava, particularment els secretaris als qui, per raó del càrrec els ha tocat treballar en ganes. Gràcies i disculpeu si a voltes he tingut poca correja, mes que algú de vosatres (no senyalaré quí perque ell ya ho sap) haja fruït punchant-me, sabedor de que havia de botar. En fi, tot és cosa de confiança i convivència i cregau que vos parle a cor obert quan vos dic que és esta una experiència que m'ha enriquit i m'enriquix cada dia, eixamplant el meu círcul valencià i creant-me un toll de companyers/amics d'una manera que me fa sentir-me més i més arraïlada en la nostra cultura i Pàtria.

La AELLVA ha complit vinticinc anys. Una fita que nos ompli d’orgull ya que sempre hem cregut que lo principal és perseverar en el treball. Fins ací hem procurat que el solc no se n'eixira del marge. Els que ara prendran l'aladre ya procuraran que continue pel camí recte a fi de que la sembra qualle en collita profitosa.

I sapiau que fer un pas arrere no significa anar-me'n. Com a membre de l'Associació estic per a lo que els seus dirigents me vullguen manar i si no me manaren res, com a sòcia activa sempre, perque mai m'ha agradat massa estar de mostra en els llocs on fa falta treballar. El meu únic desig, en este moment tan complicat per a la llengua valenciana, seria transmetre la meua increbantable confiança en el poble pla, segura de que, per molt que l'endenyen, no abandonarà les seues arrels. Per a guanyar eixe futur d'esperança seguirem solcant.

Maria Jesús Coves

 

 

La nostra expresidenta, Maria Jesús Coves, i el nostre nou president, Ricart Folgado

 

Nova Junta de Govern. D'esquerra a dreta, Joan Antoni Alapont. Ampar Cabrera, Òscar Rueda, Ricart Folgado, Ernest Olmos, Ferrando Martínez, Rafael Melià, Joan Josep Serra i Joan Romero