Associació d'Escritors en Llengua Valenciana

Per tal d'arribar ad algun lloc, lo més convenient és saber a on volem arribar. En el desori en el qual les circumstàncies nos tenen, a tots se nos fuig massa el temps i se nos han esmunyit possiblititats, duts per l'urgència o la reacció. El voluntarisme particular i l'acció puntual s'han donat, pero no sense encaminar-los a fer rabaça, sentar quadros de pervindre suprapersonals, etc. Nos ha mancat idea de futur, previsió de mijos, persistència i perseverància..., solidaritat i trellat i hem segut fàcils a les tentacions desvertebradores, actuant com si la valencianitat fora cosa que poguera ficar-se u en la bojaca, traure's a voluntat, prestar-la al més pintat, oblidant-la quan destorbe o exhibint-la només els dumenges en la plaça, quan és obligació de naixença. Pero llaga  dolorosa és el joc de l'enfrontament, del que uns i atres partits polítics han tret tallada, no deixant que suraren les vies pròpies cap a la revalencianisació necessària, per a intentar no ser claus, ni esclaus de ningú, per a conseguir que tots nos rerspecten i nos deixen viure, començant a ser els amos de la nostra casa, la nostra història, les pròpies llengua i cultura.., que nos asseguren dignitat en tots els órdens.

Per sentit comú, i per madurea, devem deixar esta etapa i alcançar més, per l'eixercici  coherent,  o simple instint de conservació, en lloc d'encontre a on no càpien els nefasts  "i yo més encara",  " qué s'ha pensat eixe",  "a quín sant"... Sense anar contra els referents que nos arraïlen institucionalment, siga la RACV, Lo Rat Penat, etc. etc., ni entrar al joc de la descalificació i l'atac per sistema, quan no conseguim que guanye la particular santa voluntat, o perque este no em cau be. Hem de pensar que el trellat i la disciplina manen treballar en i per les causes des de les mateixes, per a canviar-les i millorar-les, sense tindre que estar en la tasca del matalafer, perque intentant, trasplantant i bastint nous alcàssers, per a defensa de les batalles de sempre, no fem més que deixar l'arraïl a l`aire i els fonaments descarcatats.

Convé tornar, realimentar, esporgar, refermar i sobretot raonar, obrir mans i estretar pits, exigir per l'estímul als qui més puguen donar, unir amorosament, no tancar corralets prometent victòriers fàcils i acomodos egoistes. I això dur-ho a tots els àmbits.